SENYOR, QUAN ET VÉREM FAMOLENC I NO ET DONAREM… ?

SENYOR, QUAN ET VÉREM FAMOLENC I NO ET DONAREM… ?

cometa

La cultura occidental, i la nostra en particular, està impregnada de l’herència que ens deixaren Grècia, Roma i el Cristianisme. Tot i que no sigues creient, passes de religions, o eres un agnòstic, no pots desfer-te d’eixe llegat que ens deixaren i que, ara que venen els Nadals, més si cal, brollen pertot arreu recialles de les costums i ensenyances de l’empremta de tants segles.

Potser que us sonen aquelles paraules que diuen:

«…lluny de mi maleïts i aneu al foc etern perquè estiguí famolenc i no em donareu de menjar; estiguí sense roba i no…»

I la resposta dels infeliços: «Senyor, quan et vérem famolenc i no et donarem…?»

I la d’Aquest: «us assegure que no fent-ho amb la persona del pobre amb mi tampoc ho fèieu…»

 He estat uns dies a la capital. Gent n’hi ha pels carrers que no es pot ni tirar una agulla.  Sempre he fugit de les aglomeracions, no m’agraden gens (multituds ni de bisbes), però tenia que fer “un encàrrec” i allà em tens caminant entre la “marabunta” per complir amb el que m’havien manat. Després d’acabar la missió m’abellia prendre un café i vaig entrar en una pastisseria-forn-cafeteria d’una de les zones més comercials que n’hi ha prop del Mercat de Colom. Estava atibacada de persones comprant llepolies. Unes dones molt empolainades, que esperaven el torn junt amb mi, conversaven amb veu prou alta:

«¿Has visto al de la puerta? El cartel que lleva colgando dice que está sin trabajo y tiene dos hijos que pasan hambre. Estoy segura que es mentira. Si quieren comer que vayan a Cáritas, allí lo atenderán si eso es verdad. Yo no me fio de estos que llevan un letrero hecho con mala letra y faltas de ortografía …»

En eixir-me’n de l’establiment mirí el pot que hi havia al sòl de terra davant dels peus de l’home i només que vaig veure unes poques monedes de cèntims. Possiblement el personal d’aquells barris gaudeix del do de l’endevinació i la veritat els posseïa, o pitjor: coneixent el mandat evangèlic havien delegat en una empresa de servicis eclesial el control de la Caritat i la visió del pidolaire no els movia cap tipus de commiseració.

Unes passes més avant una dona amb un xiquet al braç demanava  de manera insistent que li donaren una almoina per l’amor de Déu, tot i que pel llenguatge es podia saber que no era compatriota nostra.

Vaig seguir, com se sol dir, amb mal gust de boca, dubitatiu i una mica contorbat.

 És bonica la paràbola de Sant Mateu perquè t’invita a fer el bé i si li fas cas com hi en demana et deixa la consciència assossegada.

Parlava adés de Grècia i de Roma i he de dir-vos que vaig pujar a l’autobús recordant l’ètica i moral dels seus grans pensadors i, innocent de mi, creia que aquells antics pagans NO NECESSITAVEN LLIBRES SAGRATS INSPIRATS PER DIVINITAT ALGUNA QUE ANARA DIENT-LOS COM ACTUAR. Nosaltres en tenim, sí, però ni cas, som moderns i tot això són antigalles i beateries que com l’assumpte de l’Història no llig ja quasi ningú!

 Tanmateix estem immersos en les Pasqües Nadalenques i fins un benintencionat agnòstic ha de respectar les ensenyances rebudes perquè tots plegats han configurat l’herència cultural de l’Europa, la qual ha sigut forjada durant els últims tres mil anys.

Salva

 

1 comentario

  1. rbenavent

    Sàvies paraules, com d’habitud, “senyor” Salva. L’animal humà és tan polièdric, tan immensament cultural que és capaç de justificar, per l’exemple apuntat, la mateixa cosa i tot just la contrària, és a dir, i com deien des de la trona: “que tu mano derecha no sepa lo que tu…” O potser m’he quedat jo mirant el dit; igual. Així que…

    Bones Pasqües (dos paraules només que ja em delaten)

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES