QD I BRIGADOON

QD I BRIGADOON

QD I BRIGADOON

 Brigadoon –pel·lícula feta l’any 1954 en Color by Technicolor– on dos caçadors novaiorquesos (Gene Kelly i Van Johnson) es perden entre les boires dels Highlands escoceses i van a parar a una xicoteta aldea que no apareix als mapes. Els seus pobletans viuen i visten com al segle xviii; un dels forasters  s’enamora d’una de les xiques que hi viuen (Cyd Charisse), però prompte s’adonaran que sobre Brigadoon pesa un embruixament que fa que el poble només siga visible un dia de cada cent anys, la resta estan sumits en un somni…

Malgrat eixe embruixament la gent viu amb pau i són feliços. Sembla que el que du la batuta i controla els esdeveniments del món sencer deixa que rode la roda perquè sap que on hi hagué foc, sempre hi quedarà el caliu.

L’alcalde major és conscient de l’encantament i els diu als dos novaiorquesos que al remat cent anys no són res i que un dia que torne a bufar l’aire de la Tramuntana revifarà les brases i novament hi haurà una altra vegada un bon foc, mentrestant continuaran dormint i despertant un dia cada cent anys.

Com era costum dins d’aquest tipus d’obres cinematogràfiques de l’època, la fe i la pertinàcia d’un dels protagonistes acabarà com cal abans de ficar la paraula FIN.

 La pel·lícula la feu Vicent Minelli amb pocs recursos, sense tomes exteriors i rodant sempre dintre d’un estudi on s’havia construït un decorat que figurava un poble escocès; malgrat això alguns crítics digueren que dins de la seua modèstia era un treball digne. Tot i que no fóra una d’aquelles grans produccions musicals del Hollywwodd’aleshores feu passar uns bons moments als amants de la música i sobretot als de la dansa en gaudir de la coreografia i dels balls de Gene Kelly i de Cyd Charisse.

 

Salva

4 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    Quasi igual que les pel·lícules espanyoles. Rodades sense diners (d’ells, perque sí que en tenen i prou dels de nosaltres)i els ix cada «bodrio» que és per a posar-se a plorar.

  2. SALVA

    Més d’una i més de dues vegades m’he plantejat si és millor dormir i despertar de tant en tant, obrir un ull i en veure el que passa donar la volta en el llit i intentar adormir-te novament o estar alerta i despert aguaitant l’entorn mentre et puja la tensió arterial pel que hi veus.

    Tampoc sé si és correcte el que fa el protagoniste Gene Kelly tornant al poble i gràcies a la seua tenacitat en aconseguir un projecte personal —fer-se amb la Cyd Charisse— despertar tothom obligant-los a abandonar la vida mollenca sense saber si eixa era la seua voluntat, perquè, no ens enganyem: sempre és millor veure els bous des de la barrera!
    Amb tot i això hem de donar les gràcies a gent a hores d’ara porta avant treballs dignes i amb poc pressupost com feu aleshores Vicent Minelli.

  3. Manuel Torres

    Algunas veces cuando se señala la luna lo que realmente se mira es el dedo. Hay que conocerte para poder leer entre líneas el verdadero mensaje que tu escrito sugiere. Y a buen entendedor ¡pocas palabras valen!

  4. Vicent Benavent

    Es evident que afrontar la realitat és més digne que voler canviar el color «roig» pel «blau» per exemple. El que va fer Gene Kelly a la pel.lícula segur que va ser el més encertat igual que feren enguany els asistents a «Los Goya»,que tot i que a molts els pareix un ( atraco a mano armada ) si s’hagueren queixat de Zapatero als mateixos els haguera paregut de Put… Mare,en això queda tot dit.
    De tota manera els musicals a Holiwood sempre han estat baix mínims de pressupost,igual als intel.lectuals de torn no els ha interesat mai.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants, 4 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES