BENEDICCIÓ DE LES NOVES BATZOLES I DE LA RESTAURADA CAMPANA MAJOR "SANT JOAN"
Tal i com estava previst i ho venia anunciant quatretondadigital.blogspot.com, ahir,dissabte 18 de juliol a les 2oh tingué lloc l´ EUCARISTIA on , aprofitant la festivitat de la Verge del Carme,es va dur a terme la solemne benedicció d´unes BATZOLES noves i de la RESTAURADA Campana Major «SANT JOAN» ,les despeses d´aquesta última ha estat a càrrec de l´ Excma. Diputació de València quasi en la seua totalitat.Segons ens ha informat molt amablement el nostre rector, el procés de restauració ha sigut laboriós i artesà per tal de respectar les característiques pròpies de la campana.Els treballs han consistit en llevar badalls i reomplir de bronze l´interior amb tècniques especials i sofisticades.La peça completament nova és el jou(truja o tremuja) (peça de fusta que serveix de contrapès a una campana (occ., val.); cast. yugo) .Abans de la restauració era de ferro el qual, al no absorbir les vibracions feia malbé el bronze provocant badalls i altres desperfectes. Com es pot veure a la fotografia, el nou jou és de bona fusta.Tot unit repercutirà en sons de bona qualitat.
La cerimònia va ser presidida pel nostre bisbe auxiliar Monsenyor Enric Benavent, fill del poble, i pel rector de la parròquia En Raül Jiménez.L´acte va ser brillant i històric doncs no tots els dies tenim la sort de ser testics d´aquests tipus d´ esdeveniments.De les autoritats locals l´alcalde i el cap de l´oposició ocuparen el primer banc del temple parroquial.
Al nostre entendre, la nota més curiosa la protagonitzà les esmentades «BATZOLES»(«matraca» en castellà),vertadera peça de museu .Enhorabona per la idea.
Finalment, tingué lloc la benedicció dels escapularis de la Mare de Déu del Carme i la proccessó.
+++
+++
BATZOLES (Diccionari Valencià-Català-Balear)
1. f. pl. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del dijous i divendres sant (Tortosa, val.); cast. matracas, carraca. Lo divendres sant toquen les batzoles per significar los crits dels juheus, Quar. 1413, p. 268. També es fan instruments semblants que serveixen de juguetes als infants, que s’entretenen produint aquell so estrident.
2. m. Beneitó, curt d’enteniment o de voluntat (Maestr., Cast.). «Pareixes un batzoles» (Benassal).
Loc.—a) Anar com unes batzoles: estar mal construït o insuficientment unit de ses parts, de manera que no té fixesa ni solidesa (Rib. d’Ebre).—b) Com si tocaren les batzoles: ho diuen per manifestar indiferència o despreocupació (Cast.). ¿No sents com toque? Per a mi com si tocaren les batsòles, ¿sabs tu?, J. Pascual Tirado (BSCC, iii).
Fon.: baʣɔ́les (Tortosa, Ulldecona, Maestr., Alcalà de X., Cast., Cullera, Pego, Alcoi); baʦɔ́les (Val., Llíria, Gandia).
Etim.: sembla variant de maçoles, mat. sign. 1. El 2 sembla variant de betzol amb contaminació del batzoles 1.
1. f. pl. Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del dijous i divendres sant (Tortosa, val.); cast. matracas, carraca. Lo divendres sant toquen les batzoles per significar los crits dels juheus, Quar. 1413, p. 268. També es fan instruments semblants que serveixen de juguetes als infants, que s’entretenen produint aquell so estrident.
2. m. Beneitó, curt d’enteniment o de voluntat (Maestr., Cast.). «Pareixes un batzoles» (Benassal).
Loc.—a) Anar com unes batzoles: estar mal construït o insuficientment unit de ses parts, de manera que no té fixesa ni solidesa (Rib. d’Ebre).—b) Com si tocaren les batzoles: ho diuen per manifestar indiferència o despreocupació (Cast.). ¿No sents com toque? Per a mi com si tocaren les batsòles, ¿sabs tu?, J. Pascual Tirado (BSCC, iii).
Fon.: baʣɔ́les (Tortosa, Ulldecona, Maestr., Alcalà de X., Cast., Cullera, Pego, Alcoi); baʦɔ́les (Val., Llíria, Gandia).
Etim.: sembla variant de maçoles, mat. sign. 1. El 2 sembla variant de betzol amb contaminació del batzoles 1.
+++
TRUJA (Dicc. Valencià-Català-Balear)
2. Peça de fusta o de metall, de forma aproximadament trapezial, que, unida per baix a les anses d’una campana, serveix per a sostenir aquesta i fer-li de contrapès en ventar-la (Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Conca de Barberà, País Valencià, Men.); cast. cabeza, armazón. Las tremuges ab sos ferros de las campanas, doc. a. 1759 (arx. convent de St. Francesc de Ciutadella).
++
JOU
Peça de fusta que serveix de contrapès a una campana (occ., val.); cast. yugo)
214 Visites totals, 2 Visites avuí
