UNA TROBALLA CURIOSA…»EL BANDERÍ HISTÒRIC DEL GRUP DE DANSES DE QUATRETONDA»
Anit, passejant-passejant vaig fer una troballa quant menys curiosa: es tracta d´un estendard prou deteriorat del «Grup de Danses Populars de Quatretonda».De seguida. com qui el qui troba un tresor, el vaig rescatar del fem i amb mans tremoloses i emocionades el vaig salvar d´una desaparició-destrucció segura i irremediable.Quants pensaments van acudir al meu cap! Si l´estendard poguera parlar…ai mare! de quantes coses m´assabentaria!..i allí estava ell,tirat,oblidat,trist…ell, que havia sempre tingut tots els honors, presidint actes oficials,encapçalant cerimònies, viatjant…ell, que sempre anava el primer, orgullós, ben alt i amb el cap al vent…avuí, despullat dels seus honors i privilegis demanava misericòrdia i comprensió…
El que primer vaig fer va ser fotografiar-lo i després,preparpar-li un raconet digne a ma casa.Malgrat el seu estat,tant els brodats com les inscripcions es conserven acceptablement.Jo calcule que el nostre protagonista tindrà més de trenta anys,si tenim en compte que alguns pins que porta penjats daten de 1981.De tota manera no serà difícil averiguar més dades…és possibe que fins i tot pugam saber les mans virtuoses de la brodadora que va crear aquesta obra d´art tan nostra.
+++
CARTES AL DIRECTOR CARTES AL DIRECTOR CARTES AL DIRECTOR
+++
Regirat pel web com cada matí als llocs habituals, m’ha botat als ulls eixa troballa curiosa, eixe xicotet tresor salvat in extremis de la destrucció…
Doncs sí, estes coses passen… el que per a uns és un trasto vell sense valor, per a d’altres és un «xicotet tresor»… çò és, el saber trobar els valors primaris i secundaris de les coses que ens envolten. Desconec per complet quin haurà estat el períple vital del banderí en qüestió, però és una llàstima que acabés abocat, i no pas firme i tieso a l’interior del prestatge o aparador del Grup Popular de les Danses, una entitat que ha estat referent cultural del nostre poble, comarca i país.
Com t’he dit estes coses passen, tal vegada més sovint del que pugam pensar, pel que als abocadors pots acabar trobant veritables «tresors» que una vegada superats els valors primaris o d’utilitat són llençats pels seus propietaris. Així no és extranys trobar biblioteques, arxius o selectes antiguitats tirades juntament amb calls de rajola, teules o runes.
Algun dia, d’ací 1000 ó 2000 anys, els arqueòlegs del futur regiraran als nostres abocadors i fematers per cercar qui fòrem i com viviem natros!!!. Però malgrat aquesta reflexió, sóm conscients que no ho podem conservar tot, i que tant important en arqueologia, història, arxivística o gestió de la cambra de casa és la conservació com l’expurg dels materials.
Enhorabona per la troballa, i pel blogg també.
Frederic Oriola Velló
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
