UNA OPINIÓ : ELS IMPOSTOS ENS OFEGUEN
Ara que suposadament tots els ciutadans de Quatretonda tenim calentet el pago del rebut de la contribució –tècnicament el IBI- caldria fer una serena reflexió al voltant dels impostos que tots paguem religiosament cada any.
Em comentava fa pocs dies una veïna referint-se al tema, que necessitava paga i mitja de la pensió mensual per a poder satisfer aquesta obligació ciutadana i això, no pot ser.Els impostos estan menjant-se fins la medu.la dels contribuients.En zones rurals com la nostra, les cases són grans.Poques són les cases menudes.No podem comparar gravàmens amb altres localitats.Les comparacions són odioses.Cal estudiar la nostra realitat : un poble xicotet com el nostre,amb serveis públics molt escassos: reduits a la mínima expressió (allunyat d´hospitals,serveis metges,instituts,teatres,universitats,bombers,botigues,carreteres,indústries, molts camps erms -cada dia en recessió-, turisme inexistent…) el gravàmen impositiu caldría que fora el mínim i no ho és.Les queixes de la ciutadania són constants i no ens falta raó.
Com ha de crèixer un poble en el qual els preus dels solars, les cases,els impostos municipals estan pels núvols i els serveis mínims sota terra? La resposta és òbvia: creixement ZERO i si m´apureu, creixement en recessió des de fa dècades, com molt bé ho han desmostrat els estudis poblacionals i d´evolució demogràfica fets i publicats per professors molt autoritzats en la matèria.
En períodes de grans crisis de tot tipus (econòmiques,polítiques,socials,morals,ètiques i fins i tot de salut) cal filar prim i posar a treballar l´enginy.La desmesura, cal mesurar-la. Els ciutadans de Quatretonda no podem salvar el món, ni l´economia mundial, ni aturar EL GRIP A, però sí que podem economitzar, prioritzar,replantejar-se i planificar les despeses.Sí que podem abaixar el gravàmen impositiu de l´IBI del 0,65 al 0,45 –per exemple-.De segur que a tots els ciutadans els arribaria el benefici d´aquestes mesures i respiraríem fiscalment una mica millor.Alguna cosa caldria fer-se, doncs a este ritme molt prompte posarem les economies domèstiques a la línia de l´abisme.Cal mirar no amb lupa sinò amb microscopi les depeses prescindibles i eliminar-les parcialment o total.
Al pas que anem veig un futur complicat i difícil.Mantindre una casa serà tasca quasi impossible.”Ja que sóc jo el que paga, voldria ser jo aquell que distribuira els meus diners”..El cas és que jo pose els diners i altres fan la distribució.A lo millor si em digueren cèntim a cèntim on van els meus diners, suprimiria algunes despeses i afegiria unes altres…no ho sé…depén.En tot cas, la imaginació al poder.Mesura,equilibri i sentit comú a l ´hora de gastar els diners de tots , els meus diners.
Em comentava fa pocs dies una veïna referint-se al tema, que necessitava paga i mitja de la pensió mensual per a poder satisfer aquesta obligació ciutadana i això, no pot ser.Els impostos estan menjant-se fins la medu.la dels contribuients.En zones rurals com la nostra, les cases són grans.Poques són les cases menudes.No podem comparar gravàmens amb altres localitats.Les comparacions són odioses.Cal estudiar la nostra realitat : un poble xicotet com el nostre,amb serveis públics molt escassos: reduits a la mínima expressió (allunyat d´hospitals,serveis metges,instituts,teatres,universitats,bombers,botigues,carreteres,indústries, molts camps erms -cada dia en recessió-, turisme inexistent…) el gravàmen impositiu caldría que fora el mínim i no ho és.Les queixes de la ciutadania són constants i no ens falta raó.
Com ha de crèixer un poble en el qual els preus dels solars, les cases,els impostos municipals estan pels núvols i els serveis mínims sota terra? La resposta és òbvia: creixement ZERO i si m´apureu, creixement en recessió des de fa dècades, com molt bé ho han desmostrat els estudis poblacionals i d´evolució demogràfica fets i publicats per professors molt autoritzats en la matèria.
En períodes de grans crisis de tot tipus (econòmiques,polítiques,socials,morals,ètiques i fins i tot de salut) cal filar prim i posar a treballar l´enginy.La desmesura, cal mesurar-la. Els ciutadans de Quatretonda no podem salvar el món, ni l´economia mundial, ni aturar EL GRIP A, però sí que podem economitzar, prioritzar,replantejar-se i planificar les despeses.Sí que podem abaixar el gravàmen impositiu de l´IBI del 0,65 al 0,45 –per exemple-.De segur que a tots els ciutadans els arribaria el benefici d´aquestes mesures i respiraríem fiscalment una mica millor.Alguna cosa caldria fer-se, doncs a este ritme molt prompte posarem les economies domèstiques a la línia de l´abisme.Cal mirar no amb lupa sinò amb microscopi les depeses prescindibles i eliminar-les parcialment o total.
Al pas que anem veig un futur complicat i difícil.Mantindre una casa serà tasca quasi impossible.”Ja que sóc jo el que paga, voldria ser jo aquell que distribuira els meus diners”..El cas és que jo pose els diners i altres fan la distribució.A lo millor si em digueren cèntim a cèntim on van els meus diners, suprimiria algunes despeses i afegiria unes altres…no ho sé…depén.En tot cas, la imaginació al poder.Mesura,equilibri i sentit comú a l ´hora de gastar els diners de tots , els meus diners.
JR
Josep Romero-Nieva
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
