PROTAGONISTA, LA PLUJA !

Pluja i més pluja ha vessat el cel.La nit del 22 de setembre ha sigut torrencial.Fins ara, cap desgràcia.L´esperada pluja del » al país que no sap ploure«ha fet bona saó! segur! Amb tota la seua força i gana, els núvols no han parat de plorar.Era d´esperar, després de l´infern de l´estiu.Siga gota freda o no, la pluja ha aparegut de sobte i ha netejat carrers i teulades; pols i fina terreta sahariana dipositades al llarg de l´estiu han quedat neutralitzades.La pluja sempre m´ha agradat.M´encanta.M´ompli.Sempre jo dins de casa, clar! i a prop d´una finestra a ser possible.O dins de qualsevol bar d´un barri vell carregat de fum i xiuxiueig. I…què em digueu d´eixa olor que arriba a la pituitària com a senyal inequívoca de la seva arribada? És una de les meues muses predil.lectes, la pluja.»…Y la lluvia en el cristal y la flor en el jarrón…» d´aquell Victor Manuel que per aquell temps també cantava alhora a Franco. El Machado també l´ha evocada com ningú l´aigua del cel :«Una tarde parda y fria de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de lluvia tras los cristales.» Pluja.Santa Pluja.Aigua del cel que retorneu la vida a la natura dormida.Que ompliu de verdor i d´esperança les ànimes desesperades.Necessària.Imprescindible.Democràtica pluja que ens banya a tots per igual sense mirar on cau ni a qui. Benvinguda sigues, deesa de la fertilitat !