La lluita per la vida…

«La lluita per la vida» no deixa de ser una expressió violenta, de vencedors/guanyadors/vençuts i morts…amb reminiscències tribals i medievals…per la qual cosa no m´agrada gens ni micoteta.La lluita sempre porta al costat un enfrontament/confontrament amb el rival, sempre tens d´enfront un adversari, un oponent…al que hauràs de neutralitzar.Per tot el dit, sóc més partidari «del treball per la vida» concepció humanista,pacífica i esperançadora.Pocs dubten en elevar a la vida al pòdium més alt.La cosa es fa tèrbola i es difumina a l´hora de definir-la: cadascú intenta -segons la seua conciència/modes/apariències/progres-retro i interesos- interpretar allò que no en té d´interpretació.El segle XXI es caracteritzarà pel segle en el què el planeta Terra començà a girar al voltant de la lluna, segons ho vàren demostrar mentida darrere d´una altra, els grans gurús-farsaris.

Un gran treballador de les paraules ens ha deixat.Es tracta de Miguel Delibes.Per a mí, el millor.Com a persona, en primer lloc.Com a escriptor, un déu de les lletres.En uns temps on pul.lulen com abelles infèrtils centenars de pseudo-escriptors de xixi-nabo, Delibes és el meu espill i referent on trobe els 24 quilats d´una literatura capdal, digna i vertadera.Totes les seues novel.es m´han captivat,entretingut i m´han fet pensar i somiar.Una de les més divertides, El Disputado voto del señor Cayo, on Delibes, intel.ligentíssimament, fa una crítica feroç als polítics, exemple d´analítica social i crítica política.El senyor Delibes sí que ha traballat per la vida!