un diumenge gris i trist
Diumenge sense sol, cansino i més fresc que altra cosa.Passarem sense transició de l´hivern a l´estiu en un plis plas sense adonar-nos-en.Les primaveres i les tardors ja no són com les d´abans.És com si tingueren vergonya de mostrar-se.De camí cap a la cita amb el café, hui hem desembarcat al BAR DE LA COPE.Allí estava Heidi més escandalosa que de costum, rebolicada com el temps i amb ganes de cridar l´atenció.Heidi és una ninfa joveneta a la qual li agrada que li diguen coses i que li facen mimos.De tant en tant el seus amos la deixen volar pel local i dóna gust vore-la.
Sempre m´agrada prendre café amb un grapaet de cacaus o d´ametletes.A la mescla dels dos sabors al meu paladar vull rendir pleitesia.Fulletjant les diferents premses em diverteix el panorama d´uns i d´altres, plenes d´històries que em fan riure: del Rinconete per un costat i del Cortadillo de l´altre.Mentrestant l´economia i el seny d´ aquest país rodant per terra.Estant en aquests menesters un grupet de músics de la Lira entra al bar a fer un alt en el camí i de seguida em ve al cap un comentari de fa uns dies dient-me que no dic res d´ells a la Revista, i amb tota la raó del món! M´ha faltat un tris per a preguntar a algú d´ells quan faran un pròxim concert per a fer la corresponent crònica,però jo sóc molt vergonyós i no m´he atrevit…de tota manera, estaré al loro.Avuí els pensionistes celebraven alguna cosa amb banda, missa i el corresponent banquet.Ja ho deia Larra, que sense omplir la panxa no queda completa cap fita.Més tard, i en qüestió de minuts, les diferents converses s´han animat amb temes circumstancials i tangibles…deixant el temps just preparat per al vermut,
preàmbul de la paelleta o el putxero del diumenge.
Sempre m´agrada prendre café amb un grapaet de cacaus o d´ametletes.A la mescla dels dos sabors al meu paladar vull rendir pleitesia.Fulletjant les diferents premses em diverteix el panorama d´uns i d´altres, plenes d´històries que em fan riure: del Rinconete per un costat i del Cortadillo de l´altre.Mentrestant l´economia i el seny d´ aquest país rodant per terra.Estant en aquests menesters un grupet de músics de la Lira entra al bar a fer un alt en el camí i de seguida em ve al cap un comentari de fa uns dies dient-me que no dic res d´ells a la Revista, i amb tota la raó del món! M´ha faltat un tris per a preguntar a algú d´ells quan faran un pròxim concert per a fer la corresponent crònica,però jo sóc molt vergonyós i no m´he atrevit…de tota manera, estaré al loro.Avuí els pensionistes celebraven alguna cosa amb banda, missa i el corresponent banquet.Ja ho deia Larra, que sense omplir la panxa no queda completa cap fita.Més tard, i en qüestió de minuts, les diferents converses s´han animat amb temes circumstancials i tangibles…deixant el temps just preparat per al vermut,
preàmbul de la paelleta o el putxero del diumenge.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
