el poeta-profeta i altres coses terrenals

Quanta raó que tenia el gran mestre dels sentiments d´allà dins ! Com que sabia traduir l´essència del tot allò trascendent! I aquí, a España, encara estem i estarem reviscolant,alimentant i desenterrant aquell odi de les entranyes més fosques que fou llavor posterior del vergonyós confrontament entre germans.Estic convençut que en determinades ocasions s´ha d´oblidar, sí, dic oblidar, perquè el record pot encendre i tornar a reviure situacions de les quals no vull ni nomenar.Però clar,una, i altra, i altra, i altra…i en un d´aquestos viatges el cànter es pot trencar i…zas! ja estem una altra volta.Mai en la vida pensaria-ni de lluny-que als meus cinquanta m´arribaria la maleïda guerra civil a preocupar.Estic vegent com estan llevant la pols a les antigues armes psicològiques i estan despertant en la gent de las dos Españas instints poc recomanables, els quals, junt a la GRAN CRISI per la que travessem, pot arribar a despertar allò que deuria estar dormint en somni etern.No m´agradaria ser tan pessimista, però la realitat del cada dia em mostra tot allò que no voldria veure:el retorn a un passat cruel, dur i sagnant…passat de fa més de vuitanta anys!

Per una altra banda, els constants números de circ que des de tots els àmbits- esferes de les altíssimes institucions públiques estan oferint a la ciutadania, em deixa cada dia més perplexe i bocabadat.El mal està tan estés que arriba a metàstasi política.Només una vertadera regeneració profunda podrà sanar la malaltia en fase terminal.