Seleccionar página

Tinc un dubte, senyor director…

Tinc un dubte, senyor director…

TINC UN DUBTE, SENYOR DIRECTOR

 Fa uns  anys,  massa,  que  no  pille  cap  programeta de  les  festes  del  “Carrenou”,  no  sé  com  ni de  quina manera fan el repartiment: per   tot  el poble,  només pel carrer Nou, en punts  determinats, a qui col.labora… i si a més a més, com diuen,  no t’estàs quet a cap lloc, ho tens  més cru encara,  d’ací que  ja em va bé poder accedir  per la xarxa, per QD, com és el cas. La  ressenya periodística  sobre  dit  programa  remarcava (emfasitzava  que  direu  els  lletraferits  i  saberuts engolats, juntalletres! que  amb  quatre mots  migcopiats d’autors de debò es creieu  la “veu del seu  poble”, pitjor  encara,  que  heu  vingut  a salvar-nos  les paraules,  perdó!  els mots.  Ai,  benavent!),  dic remarcava,  la frase de la segona pàgina: “(L’any que  es va deixar d’aparcar al carrer Nou)”.

 I no li acabe de traure l’entrellat a la frase, si és que  la té més enllà de la seua  literalitat, és a dir, si té alguna  cosa  més  que   la  informació  puntual  i concreta.  Tal volta  els  meus   dubtes o  mancaces  van  lligats  al distanciament,   físic,  ja  esmentat  més   amunt,   que   no   em   permet  copsar  (vaja,   altra   parauleta   del senyorhome,  però  amb  els mestres que  tenim  què  volen?  tots  de  l’or  aquell!)   el sentir  dels  veïns, ni cap comentari  m’ha  arribat  al  respecte,  en  resum,   que  no  sé  si a  més  donar  la  notícia  amaga cap  ironia, protesta, denúncia,  queixa  …

 D’altra banda també, tal volta podríem parlar d’una simple  datació, de datar un text mitjançant allò que es diu en diplomàtica datació històrica,  és a dir, que  situem en el temps un document lligant-lo a un altre fet, la prohibició d’ara, d’aparcar en una de les vies de més puntet, sinó la que  més, del poble, d’on sinó allò de carrer nou, que  no se n’ha obert cap altre més al poble? És, per tant,  i salvant  les distàncies, el nostre carrer “Moncà” de  Xàtiva, o el Colom  de  València, (Alça niu! la calle Colom! diu ara  este,  que  bo  tu!) carrer  que potser amb  aquesta mesura urbanística  lluïrà  d’allò  més,  i ja  no  vull  ni  pensar com  quedaria amb  un pavimentació més  bufona,  qüestió de calerons, entre d’altres, supose. (Més canya  tu! De calerons? I deixa’t de   “fòrmules   diplomàtiques”,  que   pareixes   un  empelt  de   senyoret  llegit!  Bufo…què?  Escriu  com   les persones, mante!)

 Però  no  només la diplomàtica fa ús –en  feia més  bé-  de  la datació històrica,  també el comú  se’n  serveix d’aquesta  pràctica,  sobretot quan  ja es  té  una  certa  destresa en  el tema  de  la vida,  i si no  ja em  diran quantes vegades no han  sentit  dir allò que  una determinada cosa  va passar  “l’any que  es va morir mon…”, o “que va prendre la comunió el meu…”, o “que el bou  va agarrar al tio…”, i per posar un exemple que  ve al cas, potser algú recorda quan  es prohibí  totalment el trànsit  per dit carrer, a més de per sant  Josep  i places, les  vesprades de  diumenges  i festius  -solament  d’estiu?-  convertits,  parcialment,  en  carrers  de  vianants.  Pense  que  no, que  no ho sabem, però,  segurament, sí que recordaríem qui era l’alcalde aleshores.

Són coses  del sentit  comú,  tampoc cal rascar  més, tot  i que  al capdavall  potser algú, algun  dia, empesque quan  van prohibir  aparcar  al “Carrenou” gràcies  a dit programa. Us estranyaria?

 (Fosca! Si ha acabat ja! ample  s’haurà quedat el tio, “carrenou”,  “carrenou”,  quatre mots!  quatre motets mal aparellats i desafinats diria jo que  ha escrit, i ara! però  si no el lligen  ni a sa casa! Acabaciris! que sou  tots  uns acabaciris, si no fóra per l’or… Escriviu en paper  i voreu  quina  xamerà!)

 Benavent.

Aprés la festa  de lo carrer Nou de l’any en què  s’hi deixà d’aparcar.

 P.S. Senyor  director de QD, vull presentar les meues excuses  tant  a vosté  com als amables lectors d’aquesta revista,  perquè res  sé,  ni  res  tinc  a  veure   amb   aquest  pintoresc personatge,  anònim  d’educació  i de presència –per di-ho  d’alguna manera educada- que  s’introdueix quan  vol en el meu post; desconec també si sols  em  passa  a  mi, però  si en  l’anterior  escrit  em  va resultar  simpàtic,  i  com  si es  tractara d’un  xat portàvem una “certa” conversa, ara, en canvi, com no li he donat  bola va afegint els seus  comentaris quan  li ve de gust,  com una mena de consciència redemptora barrejada d’aire de perdonavides, però  si sembla un facciós, simple  Torquemada, totalitari amb  algun trauma infantil! És el meu  clam, com responsable que  sou d’aquest web, perquè poseu remei  abans  que  no córrega la tinta.

 75 Visites totals,  6 Visites avuí

The following two tabs change content below.
Avatar
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Avatar
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

pels morts COVID-19.In memoriam.

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics