Funcionari de a peu…

Dedicat  als   funcionaris  vianants,   aquells que  no   passem  de   dos    mil   euros  al   mes carregant sobre l´esquena  trenta anys  de  serveis . Ho  sent. Així  ho  senc. Aquells sense  càrrecs, ni  dàdives. Sense cotxes oficials. Sense assessories ni pluses. Aquells que traballem  dia a dia  en  el  mateix lloc des  que van  aprovar les  oposicions. I no  hem escalat. I ens  hem quedat  ancorats en  la  part més ampla de  la piràmide, on  som la immensa majoria .

M ´han minvant el salari !

 

Trenta anys  lluitant

com  les formiguetes…

 i quasi al final

a mena de  premi

a tota una vida

em minven el sou.

 (“ estic hasta els ous  ! ”)

 m´allarguen la tasca

 ( què basca ! )

I QUÈ MÉS !!

Ja ho  presentia  :

amb tant d´assessor

especulador…

tanta subvenció

 balafiament …

tant d´alliberat

tanta sopa boba

i tantes dietes :

tot a fer  punyetes !

Entre tots

el van matar

i ell a soles

va faltar:

els uns

i els altres

( seran pillastres ! )

si   jo …

tu més !

i el món

a l´inrevés !

 

Ara el funcionari

paga els plats trencats.

Ja en té prou calvari

per tots els costats

i sense ideari…

 

( sacrifici

innecessari

si els gestors

en tingueren

de trellat ! )