Bous Sant Pere 2010 : reflexió a posteriori
“…pobre de mi…pobre de mi…els Bous de Sant Pere ja són finits…”
Els Bous de Sant Pere de Quatretonda 2010 ja són finits com diu la frase de dalt parodiant la cançó de les festes de Sant Fermí a Pamplona. QuatretondaDigital ha volgut informar d´aquesta gran festa. Sobretot als interessats que estan fora i han seguit la informació des d´ aquí. Sabem que són uns quants. Han sigut unes grans festes, com sempre. El que passa, que tot no pot eixir pefecte. Ha hagut algunes incidències pròpies, com alguna que altra embestida esglaiadora, com la que QuatretondaDigital va oferir en primícia als seus lectors i visitants. Des d´estes línies fem vots de recuperació i sanació ràpida a les persones accidentades.
La Revistade Bous ha sigut un èxit, com la de l´any passat. Tal vegada hem trobat a faltar que la feren arribar a les cases com altres anys han fet els festers. Ja ho hem comentat, però no podíem deixar de fer una xicoteta referència. Una revista que s´ha convertit en el referent cultural d´aquestes festes tan nostres i tot gràcies en molt bona part al coordinador de la mateixa rbenavent el qual sap com ningú enllestir les lletres, domesticar-les, pastar-les i oferir-les. Sap com ningú aglutinar, cercar i trobar. És un gran mestre de la paraula. Sempre ho he dit i em ratifique. Enhorabona ! A més, la rapidesa amb què el nostre Ajuntament la va “penjar” a la web a disposició de tots els ciutadans, ha sigut molt beneficiós i un bon servei sobretot a tots aquells que estimen el seu poble i no poden estar.
Enguany hem vist poques barreres ”a la antigua usanza” . Aquestes estan en perill d´extinció. Per això, QuatretondaDigital vol premiar-les, mimar-les i desitjar-les llarga vida. Barreres com la de la fotografia ja queden poques, per desgràcia…malgratt tot, encara les podem contemplar en la seua salsa cada any. Les nostres felicitacions a les mans que fan possible que pugam disfrutar-les encara. Ens ha sorprés molt positivament la rapidesa amb que enguany han retirat les barreres una vegada acabada la festa. Jo no recorde tanta eficàcia en molts anys.
La festa també ha tingut efectes col.laterals negatius. I aquests no els podem obviar, encara que és pràcticament impossible erradicar-los. Ens referim als excessos de tot tipus, però sobretot a algunes gamberrades. Hem sabut que s´han llançat fins i tot cadires d´una casa a una altra amb els conseqüents perills que accions com aquestes representen. Molt veïns s´han queixar amb tota la raó de sorolls, burreres, “locandias” i bogeries impròpies de la gent civilitzada. S´han trencat retrovisors de cotxes. S´han fet pintades de molt mal gust en algunes façanes. Les pintades són actes de covardia. I quan insulten, no ens enganyem: és terrorisme, perquè vulgues o no, vénen a aterroritzar les persones que allí hi viuen i a les persones de bona voluntat que no tenim més remei que llegir-les. S´han estampat contenidors de fem contra alguns vehicles. S´ha consumit massa alcohol. Innecessàriament. Per a passar- ho bé, l´alcohol i altres substàncies són totalment prescindibles. Cal dir-ho i ben alt. Les drogues són culpables d´ anul.lar la llibertat, la personalitat i la vida. El respecte a l´altre sempre s´ha de tenir en compte. I aleshores la festa, serà festa de veritat, completa, perfecta. Reparadora i amb tot el seu sentit.
pepe romero-nieva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Gràcies per les teues paraules tan bonhomioses i encoratjadores, de les quals no em sent mereixedor. Cert és que l’èxit o el fracàs sempre és del públic, dels lectors, dels col.laboradors que de franc i amb il.lusió hi dediquen temps i esforç a esmerçar els seus textos. A tot això no sé si has trobat resposta a la pregunta que llançaves des d’aquell Fòrum en el sentit de si a Quatretonda hi havia persones suficients o interessades per dur endavant un projecte d’aquella mena. Tal volta, però, només era una pregunta retòrica.
Crec que si parlem d’èxit i de bona resposta ben bé podem parlar de QuatretondaDigital, que s’està convertint en un referent, de present i de futur, prova d’això, d’aquest futur, i molt immediat ja, està en la distribució del producte, avui publicar pot fer-ho qualsevol, coses a dir en tenen molts, per no dir tots, tampoc és tan car, però la distribució és el problema, necessitada d’esforços i de diners, i ací la Xarxa ho té més fàcil, a més d’altres avantatges, això no obstant no significa que siga una tasca fàcil, només tu sabràs les hores esmerçades a dotar, mantenir i augmentar de continguts la revista Digital, per a mi un bocí d’aire fresc com el que va representar la Taronja Mecànica, premsa esportiva a Quatretonda!, incisiva, polèmica, punyent…
De debò que estàs construint una xicoteta o gran enciclopèdia: opinió, història, documentació… Fa uns anys vaig fer una crida basant-me en una coneguda frase, aquella que diu: “Doneu-me un punt on recolzar-me i alçaré el món”, i això és el que estàs aconseguint amb aquest producte.
I en esta filagarsa de text sumar-me encara al clam i protesta contra aquells que agreugen la convivència, que fan malbé ací i allà, danys que després paguem entre tots, ells també; jo diria, o vull pensar, que no en són molts, per sort, però s’hi fan de notar. I com ve a tomb recordar uns Samperes de fa a muntó d’anys en què els Empresaris van empaperar algunes façanes de crides semblants a aquesta: “Si vols emborratxar-te ben barat a la barra dels festers has d’anar” , les paraules no seran totalment exactes, parle de memòria, però el contingut era este. No m’ho podia creure, però sí, passaren les festes i allí que romangueren els cartells manuscrits, fins que el sol i l’aire els feren miques. Ara ja no fan falta cartells, ni orquestres, diria jo, ni bous… només cotxe, vidre o plàstic i super-mega-altaveus, n’hi ha prou i sobres.
Ah, i no voldria oblidar-me de les palmeres de la Carretera, què els hauran fet perquè després d’una d’aquestes festes trobem palmes arrancades per terra, esgarrades, esquerdades…
Altrament també trobem coses positives, és clar, i ací m’agradaria destacar com anem eixamorant-nos d’aquell missatge que ens diu que podem gaudir de la festa, del bou, sense maltractar-lo gratuïtament, d’on he vist com la gent ha escridassat i xiulat una conducta d’aquesta mena, impròpia. I açò és bo, i a açò ha col.laborat, crec, la revista de Sant Pere. I també és bo.
No voldria acabar sense dir de les barreres, ací “reflexionades”, crec que ja n’hem parlat alguna vegada en el mateix sentit, fins i tot he manifestat algun que altre cop que s’haurien de declarar BIC, en general o d’algun element en particular, i si és la cosa que arriba la seua desaparició que s’hi puga conservar per a l’esdevenidor algun d’aquests “exemplars” que ben bé podria figurar en un parc o redona de dimensions, doncs no deixa de ser un element emblemàtic i simbòlic de la festa.
Al respecte resulta curiós d’observar com les barreres tradicionals majoritàries, les de troncs travessers, a la fi han resultat derrotades per les barreres de troncs enfilats o verticals, això sí, ara de ferro. Però el que resulta del tot impossible de trobar ja són les de tronc partidor, aquelles que amb un únic tronc palplantat defensaven només la porta d’entrada d’algunes cases, de manera que l’amo podia entrar i eixir lliurement sense haver-la de tancar, observar el bou quan passava i també engolar-se qualque corredor si d’ella en tenia necessitat.
rbenavent