Seleccionar página

escrit sense crits

escrit sense crits

 L´OMBRA : ESCRIT SENSE CRITS o RELATS D´ESTIU.

 Ja pensava jo als estius de xiquet, de la meua infantesa, que quan un va fent-se gran se´n recorda amb infinita melangia d´uns temps, d´uns llocs, d´unes persones i d´un sentiments que donen pau, assossec, flaires de felitat encoberta.

Allí, enmig de l´estepa o la sabana manchega em trobava jo. Amb una calor mortífera. Enmig un poble semi-desèrtic, semi-feudal. La migdiada no era un costum : era una necessitat. Calia trobar després de dinar un lloc fresquet i al.letargar-te. I rendir-te a la xafogor. Silenci. Sopor. Fer-li cosconelles al pare en l´ esquena.. I així em quedava com un angelet. Vesprades de bous. Al voltant de la tele. Trenta o quaranta veïns a aquell gran pati sota una gran parra que ens regalava i oferia ombra i protecció. En aquella època, la necessitat feia que la gent fora més generosa que la d´avuí. Generositat entre iguals. I es compartia la tele aquella. De tota manera, per un mòdic preu de 5 pessetes a l´ any podíem acudir a la gran plaça del poble al “tele-club” a veure la tele. Recorde perfectament  que allí vaig contemplar l´ arribada de l ´home a la lluna. “Los chiripitifláuticos”, “El Virginiano” i altres que m´ompliren el cap i el temps.

Els esmorzars a ca la güela Carmen. Recorde com anava quasi que tots els dies al corral a la cerca de l´ou acabat de pondre on aprofitava per saludar a la resta del bestiari : al porc, als colomets…Quan jo era un xiquet, els animals compartien espais i sentiments amb les persones…no com ara, tot tan impersonal. Gelat, deshumanitzat i distant. I així podies seguir el cicle vital des de l´ou, fins el naixement del pollet a les faldes de la güela i a la calor del braser per a què no es moriren de fred… fins quan – ja un gall adult – acabava a la cassola. I d´ aquell pernil ? pertanyent al porc el qual  havíem alimentat i volgut fins el dia del sacrifici ! Suprema pedagogia  real, no virtual.

I la figuera del pati. No necessitava cap cura perquè estava al costaet del pou. A aquell pou que ens donava l´aigua per a rentar-nos només ens alçàvem. A quell pou que ens servia de frigorífic en colgar allí les botelles de vi, o la botija per a refrescar-les. Quan dècades després em digueren que havíen tallat la figuera, una ràbia de pena llastimera produí llàgrimes amargues.

A refrescar-nos…anàvem al riu. Anar al riu era com anar a la lluna avuí en dia. A peu. Anada i tornada. Sota el mateix sol que ressecà el cervell al Quixot.

Ja per la nit, quan es podia eixir al carrer, ens n´ànaven al “cine”. Cine especial. Els “llàmpecs” produits pel ferrer del poble al soldar , es reflectien a les façanes de les blanques cases amb efectes sorprenents. Aquest era el nostre cine. I en color blau ! I cada dia una nova funció !

 (Continuarà)

 Pepe Romero-Nieva

 154 Visites totals,  4 Visites avuí

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Latest posts by Pepe (see all)

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics