Festes Patronals Quatretonda 2010
Un altre any, ens disposem a contemplar, viure, participar i gaudir de les festes Patronals, després d´una intensa i brillant Setmana Cultural. Malgrat que la crisi haja tocat un poc la festa, la joventut, les ganes, l´esperit festiu i l´esforç han vençut. Sense llums festives pels carrers i altres detalls, LA PRESENTACIÓ fou capdal, equilibrada i en la seua justa mesura. Com feia molts anys no havíem vist, puntualíssima, amb un escenari perfecte, senzill i molt ben estudiat. Les intervencions no han sigut tan plastes com per exemple les de l´any anterior, on va sobrar la llarguíssima introducció teatralitzada. Els presentadors, brillants i esplèndids amb molt bona ortologia. I els festers varen brillar amb llum pròpia, amb senzillesa i sobrietat. Les paraules dels festers majors, sentides, estudiades i tècnicament excel·lents. La intervenció de l´alcalde, amb sintonia amb l´acte. La interpretació al final de l´Himne Oficial de la Comunitat Valencia, pujà l´emoció i posà en peu a quasi tot el públic.
EL PROGRAMA DE FESTES, va millorant cada any. Les col·laboracions d´enguany ens il·lustren sobre aspectes del devenir local i de la vida quotidiana, històrica, sentimental …moltes vegades els programes de festes són l´única publicació periòdica dels pobles menuts…i l´unica forma d´arribar a quasi totes les cases; per la qual cosa ELS PROGRAMES DE FESTES s´han treballar de la millor forma possible. Són els testics i el que queda una vegada les festes són acabades. També solen ser el referent per a estudiosos i investigadors quan aquests són les úniques fonts disponibes.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Gracias por poner la programación de actos ya que no he podido conseguir el libro de fiestas. He preguntado y me han dicho que no quedan, que no han hecho suficientes.Pongo como propuesta para el año que viene, que hagan los necesarios para que nadie se quede sin él y que unos dias antes lo pongan en la página web del pueblo
LLIBRE O PROGRAMA DE FESTES?
Tant s’hi val, ambdues formes són compatibles, programa i llibre, tot i això sembla que la veu llibre, ajudada pel format amb què ha anat adobant-se aquesta publicació els darrers anys, vaja arrimant a una vora la forma programa, que tot siga dit, és el programa o programació qui dóna sentit, l’alfa i l’omega d’aquesta publicació festera per excel.lència: El llibre del programa de festes, si més no.
Però serà de bon dir, i fàcil serà de creure, que aquest programa d’actes de temps que és entrat en minva i ha anat perdent protagonisme, així per exemple enguany dos pàgines ocupa, un full a tot estirar, doncs el llenguatge, seguint els temps que corren, ha esdevingut més prim, sense cap decoració ni estirament, i les fotografies al.lusives al sant festejat han desaparegut –quan en altres dècades eren les úniques il.lustracions- la resta, tot, ha anat guanyant protagonisme i pes: els festers, propagandes, col.laboradors, saludes, o la mateixa portada que si d’un cantó ha reduït a la mínima expressió el text – per exemple quatre paraules enguany- en canvi sobresurt la imatge, ja que l’impacte visual n’és la clau de l’època actual.
I a mí, que m’agrada llegir-m’ho tot, fins les propagandes –tema aquest que s’haurà de tocar algun dia- és precisament per ací, pel directori comercial, que m’abelleix fer-li un mos al Llibre, i tot seguit, per costum o entreteniment, cerque, si les hi ha, algunes errades d’impremta, inseparables de tota publicació seriosa, ben curioses elles de vegades, com aquell any en què el nom del poble anava escrit amb c i q a la vegada. Certament no és açò el més important que podem reseguir a les propagandes, ja dic, però… enguany per exemple a qui sembla que santa Tecla no li ha fet guaret és al carrer Dr. Climent, que si en un anunci apareix escrit “Dr. Chiment” en altre llegim “Dr. Climet”.
Altres coses més sucoses tenen els textos comercials, com per exemple l’ús que fa un conegut forn de la denominació popular del carrer on s’hi troba, concretament utilitzant el nom de carrer “Finet” i no l’oficial “Ànimes”, que vaja parella fan aquest i el de la “Pau”, molt substanciosos. Ja m’agradaria veure també per escrit en textos com aquestos o a qualsevol altre document noms tan nostrats com els del carrer Nou, placeta d’en Caus, Plaça del Campanar o carrer del Portal (oficial de la Pau), que a la fi acabaran per desaparéixer. Temps al temps. I de solució n’hi ha, crec.
I també m’agrada la portada!
benavent
La presentació d’ahir va estar al «punt i l’hora».Ni massa llarga ni massa curta, ni massa» pomposa» ni massa minimalista.Els festers i les festeres molt elegants, molt guapos,els xiquets no es van portal mal. A l’hora que s’acabava enguany, començava la de l’any passat i no sabeu quin desesperar, els festers no arribaven, la gent protestant…les mares que volem que tot ixca be…i a les quatre encara no havia acabat.No vull des d’ací criticar els organitzadors de l’any passat per que massa fan i molt agraïts els pares estem, però dels errors s’apren i enguany els ha eixit molt més bé. Un 10 per als festers, un 10 per als organitzadors i un 10 per al concejal de festes, que tan mal ho va passar el 2009, se’l veia nerviós, per telèfon parlant, enfadat, els familiars dels festers el veiem i ens preguntavem, què passarà? i és que els de l’orquestra se’n volien anar…el 2010 se l’ha vist relaxat, tranquil, disfrutant,com aquell que diu: «enguany he aprovat».
Una xicoteta anècdota que vull contar; l’any passat com a cloenda de l’acte de la presentació es va posar «la dançà» i una dona major que hi havia davant de mi va preguntar; què haurà passat que van a fer bando a estes hores? i quasi ningú es va alçar, sols una dona i el seu home la va fer sentar, enguany dels nostres trests identitaris, l’himne han posat i la gent en un 99’99% s’han alçat, per què serà?.
veig que cada vegada les festes de Quatretonda van minvant. l’orquestra, molt fluixa. i els pobres festers sense llums al carrer. pufff, bastant penós.
FINA LA FESTA…
Doncs enguany pensava que les patronals acabarien com ja acabaven fa alguna dècada, és a dir després de la “provessó”, bé, vaja, quedava la Nit del Coet Solt, però allò eren unes altres calces, ja ho diu el seu nom, sense normes, perquè les “Cordaes” que tiraven les nits anteriors tenien els seus espectadors, el seu lloc, una quantitat de “cordes” o “canyes”, però en aquella del coet solt cadascú es procurava els seu material pirotècnic, sense regles, i s’acabava quan s’acabaven els coets o es cansava la gent, sacs n’hi havia que portava, que d’aficionats al coet a gosades, i així, i entre d’altres, per curiositat recorde eixir aquella matinada l’alcalde de l’època, Oltra. Una festa del foc la del dia de S. Josep que tenia, diguem-ne, “barra lliure”, més encara quan anava precedida del dia del Crist en què hi havia una prohibició total de fer qualsevol foc, fins i tot s’hi veien els Civils, que aleshores els espectacles no acabaven tan tard i el jovent sempre estava dispost.
Però he parlat del final de festa i cert és que la gent majoritàriament escampava quan tiraven el “Castell”, però encara quedava, és clar que sí, un d’aquells actes diguem-ne més singulars de les nostres festes, la tornada de les imatges de la Mare de Déu a bon peu, marxa alegre i quasi a la carrera, amb els capellans delerant per no perdre de vista les imatges, empaitats, a la vegada, per la banda de música; allò sempre ha sobtat els forasters, més quan les imatges anaven a muscles perquè els sotracs i canvis de desplaçament eren més pronunciats. Certament podia córrer el risc que alguns joves portadors se’n passaren i perillara la integritat física d’alguna imatge, no crec, així que pense que s’hauria de mantenir la seua essència, almenys però, des del 2005 que l’acte s’ha fet visible al “Llibre de Festes”, i això ho sé de bona tinta.
Tampoc és aquest trasllat la fi de la fi, que encara queda el tradicional cant de la Salve davant de la Capella de l’Aurora, el conec per tradició familiar i per això de vegades, i quan més poca gent hi assistia, m’agradava anar, no és que siga ara massa nombrós tampoc, però sembla que no mor. És un acte, supose, d’aquells que li agraden al director de QD, que per ser menuts i pobrissonets semblen més autèntics i sincers. Llàstima que els festers tenen a la mateixa hora, a la portada contraria de l’església, un altre acte de cloenda, imprescindible també, bonic, graciós i divertit a la vegada, llàstima dic, perquè amb l’assistència dels festers i música “el cant a l’Aurora” quedaria ben vestidet.
benavent
quatretonda les festes an sigut una merde
A «un de fora» quisiera decirle que tuviera un poco más de delicadeza al juzgar nuestras fiestas. Tanto si son buenas o son malas, según su criterio, no tiene ningún derecho a calificarlas de tal forma. Por cierto el francés lo dominas a la perfección!!!!
Estic amb tu Joan.Hem de defensar «lo nostre», si és bo o roí, és el nostre problema. A qui no li parega bé, que no vinga, que a mi quan no m’agrada alguna cosa o alguna festa no vaig a buscar-la, però tampoc vaig a criticar-la de tan mala manera. De tot es pot parlar i opinar sense ferir sensibilitats. Ah! i mirant les festes dels pobles del voltant, poc dalt, poc baix, totes iguals.
Tota critica és bona, hem d’admetre que els altres ens diguen les coses que nosaltres no veiem perquè, com humans que som, sempre tenim un vel al davant que ens lleva la visió objectiva del nostre entorn, si més no perquè l’estimem. És la cosa més normal del món i no ens té que fastiguejar. Amb tot i això no mai hem de emprar paraules que puguen ofendre com ha sigut el cas de “l’estudiant de francés” que acaba d’enviar l’escrit. N’hi ha algunes que al llenguatge col•loquial es poden dir perquè en nostre idioma eixos mots són menys ofensius que al castellà; jo podia haver-ne dit una: “fotre” en posar fastiguejar, que la parauleta és massa “cursi”…, però una cosa és parlar i altra escriure!
Amics, si les festes no són lloades pel personal aliè…, què hem de fer? Ho tinc clar: si un vol criticar alguna cosa, que suggerisca millores i alternatives; si no ho fa, més val que els ditets que polsen l’ordinador…, no diré cosa que puga ofendre els ulls, però que cadascú en pense el que vullga.
“El movimiento se demuestra andando” diuen els castellans.
A esta persona que utilitza paraules tretes de l’escatologia popular —diu el diccionari que escatologia també significa tractat o estudi dels excrements, a més de: conjunt de creences i doctrines sobre la renovada existència del món i de l’home al final de la història i més enllà de la mort—, torne al que anava:
Només li demane «al de fora» que ens presente aquells punts on no s’ha fet com ell ho faria i li donarem les gràcies.
Sí, Salva així com tu ho dius, és. Abans he dit que a mi quan no m’agrada una festa no vaig a buscar-la i tampoc vaig a criticar-la amb paraules malsonants i despectives.Tots sabem que les festes es fan amb diners i, precisament això és el que ara no ens sobra. S’han fet les festes que s’han pogut fer, i esperem que les coses vagen canviant. Quatretonda no te un Senyor «sanpaganini» de les festes i fem el que puguem. A» l’estudiant de francés» m’agradaria veure’l fer unes festes amb poc presupost, ja que una cosa és predicar i una altra donar peres.
Però on collons està la crítica de què tant parleu? Acabe d’entrar… no la veig enlloc! Ah!, és això… l’exabrupte que hi ha més amunt, no és cap crítica. Au, no m’interessa.
Que estigueu bons.
son les uniqes festes qe meu e pasat super be…
i eLs festeRs una gracia en tot…
a qi no li parega be qe no critiqe…
ale festers 2010 amunt…
tete molt uapo anaves el dia la presentacia = com tots els dies…
i tampoc en deixe a ningun fester tots anaveu molt uapos…
vos vuic moltiisiim