Seleccionar página

«San Carlos del Valle»

«San Carlos del Valle»

San Carlos del Valle és el meu poble. Allí vaig nàixer. El seu naixement com a municipi és molt recent,  durant el regnat de Carles III,  d´ahí el seu nom » oficial «, encara que també és conegut amb el nom de » El Cristo «,  perquè tota la vida, història i queviures giren al voltant d´un Santuari dedicat al » Santísimo Cristo del Valle «, un Crist molt miraculós i famós en tota la comarca. La imatge del Crist és una pintura sobre la mateixa paret, la qual té una llegenda molt curiosa  i interessant que un dia contaré. Per tot el qual a tots els que hem nascut a San Carlos del Valle, ens diuen » cristeños «. En el seu temps, el Santuari del Cristo del Valle, era molt ric  en propietats de tot tipus : urbanes, rústiques, accions… donacions, fundacions…

Les festes patronals són del 13 al 15 de cada setembre. San Carlos del Valle, » El Cristo «, dista de Quatretonda uns 300 Km. aproximadament, de las Lagunas de Ruidera a 40 Km.; de Valdepeñas, a 15 i de Manzanares  a 15 Km. I d´Almagro uns 25 Kms. Algun dia farem una escapadeta per les meues terres. No us sembla ?

 72 Visites totals,  4 Visites avuí

The following two tabs change content below.
quatretondadigital
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

quatretondadigital

"QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ. “QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
quatretondadigital
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Latest posts by quatretondadigital (see all)

6 Comentarios

  1. Avatar

    Me ha gustado mucho ver tu pueblo Pepe hay cosas parecidas a Valdepeñas.
    A ver si es verdad y hacemos una excursión.

  2. Joan

    Comentario:
    Que maravilla de pueblo Pepe!!!!! Enhorabuena.

  3. Avatar

    M’agrada el teu poble.Potser algun dia el puga visitar. No el coneixia ni sabia que podia existir un poblet tan guapet. Gracies al director de QD ens acostarem a visitar-lo, ja que de no ser per QD no ens haverem enterat, per que sembla que s’ha d’anar adrede a veure’l.

  4. Avatar

    Per no repetir allò que han dit ací altres lectors del teu poble comentar la curiositat d’aquest nom o malnom de “El Cristo” perquè en alguna ocasió i arran dels meus comentaris-propostes de canviar, entre d’altres, la denominació del carrer Crist de la Fe pel propi i popular de carrer Nou (hi ha d’altres solucions com: a) Nou i a partir del bar de Pere del Crist de la Fe b) Nou i Crist de la Fe a la vegada, és a dir doble retolació oficial c) Oficialment del Crist, però amb retolació popular de Nou, és a dir no oficial, allò que diríem subretolació històrica o popular), dic que en tocar el tema del Crist hi ha molts arromangos, per part de creients o no tan creients, de practicants o no tan practicants.

    Jo aquest tema el tinc molt clar, no sóc cap exemple en la pràctica religiosa, ben bé el contrari, però m’agrada escoltar, i em crec allò de: “Al Cèsar el que és del Cèsar”, fins i tot al temps aquell en què la batalla del nom del col.legi Quartondí s’enlairava més que el Xim proposava d’agarrar la drecera: Crist de la Fe per a un col.legi Nou, i Nou per a un carrer Vell, perquè no seré jo qui li negue el nom del Crist a un carrer, a una avinguda, a una escola, o a un edifici principal però de nova planta, o que no tinga el seu nom històric o popular. I a més dic que per respecte a la devoció que és té al Crist de la Fe en aquest poble i sobretot per la devoció que li tenia mon pare, només per això que siga, per a mi sempre serà respectable aquesta.

    Aleshores dic i repetisc que és un error allò del nom del Crist de la Fe actual, fins i tot des del punt de vista cristià, ara, si el que ens agrada és la parafernàlia i les carrosses, torne al principi, i afirme, que jo puc ser més papista que el papa, i no em quede amb el nom del carrer no, que vaig més lluny i faig el Crist “alcalde honorari” d’aquest poble (no seria la primera persona divina que té un títol semblant), i no sé com no ho ha pensat cap alcalde, si és d’allò més popular. I encara més, que li atorgue o dedique el nom del poble al Crist de la Fe, talment com el poble que ara ens presenta QD. Vaja, pense que no és això, però si d’això es tracta, ja veuen, que també puc jugar a llargues.

    I a tot això, i si no ho he dit mai, que també saben que diuen de l’allioli, recordar que la proposta-solució aprovada per l’ajuntament ja fa uns anys, de les més amunt esmentades, és la c), és a dir que un rètol arreplegue la denominació popular de carrer Nou al costat de l’oficial del Crist, col.locant una placa d’unes característiques diferents a l’oficial de manera que no cree confusió, vol dir que no es canvia ni es toca el nom del carrer, la solució més panoli per tant, ni que la presentara jo.

    A les postres també es va neular aquesta solució i els taulells, que s’hi van fer, tot i que no com calia, amb el nom de carrer Nou, si no s’han tirat, que no voldria, per ahí andarejaran per a la història o el desficaci, meu també.

  5. Avatar

    Certament, Salva, trobe ingeniosa la teua proposta del cavall desmuntable i ni que siga metafòricament quanta feinada ens podria estalviar o facilitar, tot i això, la idea de recuperar noms populars de carrer que la democràcia, per causes diverses, no va bescanviar com és el cas dels carrers Nou, del Portal (hui Pau), inclús Finet (hui Ànimes), o les Places del Campanar (hui dels S. Joans) i d’en Caus (hui del Mte. Codonyer), respon al fet que els noms populars o tradicionals, en teoria, són acceptats per tothom. No dic jo, que en les noves denominacions, els gustos i els colors dels senyors alcaldes feren d’allò més adequat el sistema de rètols intercanviables.

    I per allò de no remoure el que fa olor és pel que considere que la solució per al nom de c. Nou és, de les anteriorment apuntades, la b), carrer amb doble denominació oficial, cosa que no vol dir que s’hagen d’utilitzar les dues a la vegada, que no seria cosa pràctica. I si propose aquesta és perquè no sóc un autèntic cristià, que si ho fóra de debó directament la a), Nou i punt, que si Jesús no haguera remogut certes coses supose que no l’hagueren amartellat, i jo no pretenc tant. A més, noves i importants vies, totes necessitades de nom, s’han obert després que el 1942 retolaren amb el nom de Cristo de la Fe tan conegut carrer, abans dit Colon, anteriorment Pablo Iglésias, Poeta Alberola, i possiblement Colon, almenys pel que fa al segle XIX.

    I aquesta qüestió dels noms històrics no te un caire ideològic o polític, o no totalment, així, per exemple, tant la Dictadura com la Democràcia coincidiren en dos noms com Ànimes i Pau, tret que l’actual els ha valencianitzats, jo els hi negaria tots dos, per Finet i Portal, tot i que de vegades podem entrar en matisos i diferenciar entre noms i sobrenoms (Badall, Sapo…). Pel que fa a la plaça dels Sants Joans, els caps d’Altar, els més importants per al quartondins d’altres temps perquè els dedicaren l’altar més gros, i bastant oblidats, crec, en l’actualitat, no és aquesta la seua plaça, ni tampoc per a mi la millor manera de festejar-los, doncs aquesta plaça, o esta, la més important, el centre públic, tenia el nom de Major, i havia de ser un fet tan extraordinari com el de la construcció o acabament del Campanar el que acabara amb el seu regnat (Cal recordar ací que els noms de les vies, com el dels números de les cases no s’oficialitzen fins la primera mitat del s. XIX)

    I del Mte. Codonyer què vos diré? El 1925 retolaren amb el seu nom la plaça de l’Oliver i de bon record devia ser el personatge perquè la República no li’l va llevar. La Dictadura tampoc, però li va bescanviar la plaça doncs el 1941 passava a la placeta dels en Caus, que curiosament era nom oficial a la República. El bon mestre que tan bé li haguera escaigut el nom del col.legi, ací caic i allà m’alce. Tal volta en aquest cas sí que caldria ser un bon cristià i sent que a la dita placeta ja hi ha els dos rètols amb la doble denominació, fet i fet, l’ajuntament oficialitza la doble denominació i “sanapauiquetud”.

    Així que si no es posa una mica de seny moltes places i carrers, és fàcil de pensar, hauran tingut tants noms, almenys des del s. XIX, com règims i alcaldes diferents hauran hagut, però els noms populars, molts d’ells almenys, perduren, ni que siga per allò de que “el que la llapissera no ha escrit, la goma no pot esborrar, talment com passa amb els noms de les grans partides, o creuen que noms com els de Setenes, Benovaire, la Plana… hauran canviat moltes vegades? També, és clar, podien morir, recordeu el cas de la plaça Major.

    P. S.
    No sé si serà notícia, evidentment que no, però sí que és una mala notícia el que les actuacions que estan fent a les palmeres de la Carretera presenten mal aspecte. Potser, no ho sé, el d’aquella plaga que avui les està delmant, “més mala que l’arna”. Mala notícia si és així per a uns arbres ciquantenaris que fan de tan bon vore aquesta via que és com la primera imatge del poble.

  6. Avatar

    Estic d’acord amb tu: «al Cesar lo que es del Cesar y a Dios lo que es de Dios».
    Ma mare ho diria millor: «Açò és tan cert com que Déu està alumenant-nos» i després s’haguera besat el dit gros de la mà dreta en acabar de dir-ho. Encara que, com sempre, ho remataria amb la dita: «xico, la merda si la remous fa més olor, deixa-la que se seque».
    Dins de quin fanguer m’acabe de ficar, Senyor! Parle d’excrements i vosaltres heu tret a la palestra un dels temes més punxó i difícil de resoldre en esta —o aquesta si vulgueu—, Espanya on ens ha tocar viure.
    Sempre he pensat que les estàtues eqüestres haurien de tindre la figura del genet desmuntable, és a dir, amb un mecanisme al davall de la panxa del cavall que servira per llevar-ne un i ficar el prohom de torn corresponent, així tothom es quedaria satisfet. Tanmateix la «memòria històrica» s’esvairia i nostres regidors, amb tant de treball com tenen, no sabrien d’on traure el temps per ajudar-nos a mantindre eixa empremta, al menys per escrit, perquè les noves generacions no cregueren que el passat no començà més enllà dels nostres pares o, de vegades, sembla que dels nostres iaios. Però, som com som i de tant en tant hem de renovar el «mobiliari».
    De menut, quan vivia a Quatretonda no vaig comprendre mai per què al carrer de Benigànim hi havia un ròtol que ficava, crec, «calle de Calvo Sotelo». A casa em deien: «calla i no preguntes Salvadorin, i tin “cuidao”, ja t’ho contarem quan sigues major».
    En ser major, a l’escola, li vaig veure el “cuidao” quan el mestre de llatí ens explicà el significat de la frase «tamquam tabula rasa in qua nihil est scriptum»; si fa no fa sembla que vol dir: «que tot quede com un tauló llis, sense tindre en compte que ha passat abans»; el pobre home deia cada cosa, és clar, ja se sap, era professor d’Humanitats.
    Exceptuant algun retor, els altres mestres no en va haver mai cap que s’assabentara del significat de la llatinada, que si no…, malauradament a hores d’ara tampoc n’haurien, però els motius són ben diferents.
    Si alguna vegada teniu temps, i voleu, podeu passejar-vos pel carrer de l’Encarnació de València i voreu com està retolat amb taulells de ceràmica de Manises, diu: «Carrer de l’Encarnació, antiga de l’Engonar». Tothom satisfet, au!
    I ara què?
    Perquè al futur no hi haja tant de gasto públic propose que els ròtols siguen fàcilment desmuntables. Sí xe!, com els marcadors dels camps de futbol antics.
    Santocristolafé: deixarem alguna vegada de ser tribals? Al menys, com et preguem als gojos: «ten de no sotros pietad…»

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

pels morts COVID-19.In memoriam.

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics