Bé i Mal

BÉ I MAL

Hi ha dues maneres de fer les coses: bé i mal, però això seria normal per a tothom si no fóra perquè els humans som més propens a utilitzar més el cor que les neurones del cervell quan d’exposar opinions es tracta. Si eixes opinions les plasmem escrivint, hi sí que entrem a defendre el que diem amb més força que un bou. Xe res, estem convençuts que ho fem “ex cathedra”! És que l’assumpte de la lletra impresa és massa, abans ho feien només els savis escriptors de l’antiguitat, després, per culpa de Gutemberg, el personal començà arriscar-se i a poc a poc algun atrevit anà posant “en solfa” les coses que pensava.
Atifells com l’Hispano-Olivetti arraconaren la ploma i el tinter com instrument de transmissió d’idees, però, meravelles de la tècnica, un bon dia apareixen l’ordinador i Internet. Ara sí mare, ara tot cristo, des de la protecció que ens dona la foscor d’una habitació, podem aporrejar les tecles de l’aparell electrònic i soltar sense fre el que sentim; ho fem a glopades, atropellant-nos els dits perquè tenim pressa i volem que ben prompte el món sencer sàpia que pensem sobre on està el bé i el mal, no deixant quasi mai que eixos parers passen pel sedàs del cap i, doncs, a borbolls, ixen del cor de l’internauta i van directament a la Xarxa.
Això no obstant no vull que cregueu pel que acabe d’escriure que estic en contra d’este modern i útil instrument mitjançant el qual podem comunicar-nos fàcilment a pesar d’estar allunyats físicament els uns del altres. Benvingut siga l’invent. Amen!

Últimament “Quatretonda Digital” és l’àgora on s’han pogut tractar una sèrie de temes interessants per a nosaltres; amb tot, crec que alguna de les exposicions, els comentaris  i les maneres no sé si hauran sigut aclaridores, però, com deia adés, cadascú ha opinat, lliurement sí, tot i que de vegades caldria haver-ho fet sense acaloraments, llegint amb deteniment el que escriuen els col·laboradors i, més que més nostres respostes, molt abans de donar-li a la tecla “ENVIAR”. No li fa, és bo que de tant en tant es munte un guirigall perquè s’adonem que al món hi ha colors i que per això s’han fet: perquè cada persona n’agarre el que més li agrade, que la vida, de basseta d’oli, res de res.
Per motius aliens feia dies que no entrava a vostra pàgina d’Internet, açò de la informàtica té massa tecles. Després de llegir “amb deteniment” tot el que s’ha escrit des de l’última connexió que vaig fer, m’he decidit i no he pogut evitar enviar-vos estes lletres. Voldria que foren lletres d’estímul, no mai de controvèrsia.
Sent jo un xiquet vaig veure al TBO (còmic com es diu ara) una historieta on un plat volador aterrava, s’obria la porta i un marcià baixava de la nau, veia un gos i els deia als companys: “Ja ens podem anar, en este planeta tot són gossos el que n’hi ha”.
Anàlisi com este, malauradament, se’n fan sovint sense cap tipus de reflexió. Ai, ai, ai les hormones!

Avant QD, deixeu-nos seguir dient amb llibertat allò que pensem, però sempre que no demonitzem, ni sacralitzem, ni utilitzem sarcasmes feridors i menys encara no fiquem etiquetes a qui done una opinió. Fa lleig!

Si a la pel·lícula Casablanca diu el protagoniste: “Siempre nos quedará París”, al menys deixeu-nos dir als de Quatretonda: “Sempre ens quedaran les Festes”.

Au, ja n’hi ha prou amb tant de romanç de vell!

SALVA

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.