San Martín
Mañana día 11 de Noviembre la Iglesia celebra el día de San Martín.
Aunque nació en Hungría sus padres se trasladaron a Italia. Martín, como su padre, fué militar y un día en que hacia mal tiempo se encontró a un anciano muerto de frío en el camino por lo que compadecido cogió la capa que portaba y partiendola le ofreció la mitad a la persona que la necesitaba. Posteriormente se le apareció Dios llevando también la mitad de la capa que había dado. Abandono la vida militar y dedico el resto de su existencia a la religión llegando a ser obispo. Por qué os cuento esto? Pués sencillamente porqué es una bonita historia y se que en Quatretonda siempre se celebraba con una romería a la ermita que se halla en el Plá de Pastor. Y también porqué yo nací en el municipio de Sant Marti de Provensals y esto nunca se olvida. Gracias por vuestra atención.
J. Caballero Benavent
Joan Caballero én un enamorat del seu poble. De sempre ha mostar simpatia per QD i és dels primers col·laboradors. Li encante bussejar en els objectes i llocs del passat.
Comentario:
Ay que quant llisc coses que hem recorden quant jo era xocoteta me se posa un nuc a la gola que costa un poc desferlo. Se que no fa molt vach anar a una misa de sant Marti y crec que van cantar un tros mes gran del himne. A lo millor les mestres de hui tamé el saben y podrien anseñarmolo ¿no vos pareis?
Comentario:
A mi tame magradaria poder anar a la misa de sant Marti a la ermiteta y aixina reordaria els añs meus de menuda que anavem i despues mon anavem a minjarmos el bocadillo y la coca beneida. Anava molta gent y cantavem «Quatretonda hoy celebra la fieta de san Martin y de campo nos marchamos todo el pueblo chiquitín»…Pero el fets son els que son, la realitat es la que es y la justicia, la justicieta.
La veritat és que per a algunes generacions de quartondins la festa de sant Martí forma part de la seua memòria col.lectiva, del seu univers (perquè es pot ser universal sense haver de declarar-se ciutadà de món i de rebot atacar el nacionalisme, no l’espanyol, és clar… Ala, ja tenim de nou el burro en l’herba, i cada “loco”…), més quan anava lligada a la infància, a l’escolar, és a dir a l’univers personal i col.lectiu: l’escola, el poble, els amics… allò més important, família a banda. Certament que l’himne és una “mica” coent –potser perquè anava dirigit a la xicalla, intentant ser didàctic, moralista, una al.legoria de la festa. Tret de la tornada no sé si ningú se sabia cap cosa més, potser els mestres, que un va ser l’autor de la música i el rector D. Francisco de la lletra, o podia ser a l’inrevés, llàstima no haver comptat amb persones com la del mestre Alcón de Llutxent, valencianista d’abans de la guerra, però que per ací, per aquests pobles perduts entre muntanyes feien algunes cosetes en valencià, i gràcies a això al poble veí poden cantar uns bells i sentits himnes als seus patrons en llengua pròpia.
Però S. Martí era dia de festa, de rostida, de fogasses, dels caramels de Silverio. D. Julián ens contava la història del sant, un any i un altre, i després a córrer … a la Font, l’Assut, el Gorg… Sant Martí era la porta de l’hivern, com la Candelera, festa de característiques també locals, ho era de la primavera, si en aquella es buscaven els darrers rajos de sol, l’estiuet de sant Martí, quan el llaurador preparava les plantes per a la llarga nit hivernesca, en aquesta es buscaven els primers rajos de calor quan l’home quartondí començava a preparar la terra per a la nova vida que prompte brotaria. També aquesta, com aquella, era festa de l’escola, d’allí a missa, a per la candela, perquè festa era arreplegar, i després a deixar-la a casa, per a les males tronades (n’hi ha de bones?), engrapar el saquet i de rostida a la serra, perquè si la primera era la festa del pla, la segona ho era de la serra, el nostre terme, el nostre l’univers, el bancal i el poble. Poca cosa… tot un món, un món del qual, de vegades, fa mal recordar-se’n.
També pense que és una llàstima lo de l’ermita… És més, fa dos anys quan les Portes Obertes, ja vaig programar fer una excurssió campestre per a que locals i forànis, la vegerem… Per aquell dia es segà l’entrada i s’emblanquina la façana…
És més, seria molt interessant la seua recuperació arquitectònica, cosa que no fa massa temps es fustrà en l’últim moment (Not Coment). Inclòs més, l’excavació del seu interior de ben segur que ens donaria interessants dades del passat històric del nostre terme… No cal oblidar com la zona de la Font de Mahiques està ocupada des del II Mil·leni, que hi ha constància de poblament campaneiforme, íber, una vila romana, d’un poblament islàmic fins a l trànsit del segle XIII primeries del XIV, i un ermitori documentat ja des de 1790…
A més, un canvi del culte a Sant Martí a cap de setmana, tal vegada ajudaria a revifar la romeria, no sé…
f
Us escric l´ himne sencer de sant Martí que tots hem cantat en més d´una ocasió i que ens ha sigut facilitat molt amablement per Teresa Canet. Moltes gràcies, Teresa !
Quatretonda hoy celebra
la fiesta de San Martín
y de campo nos marchamos
todo el pueblo chiquitin. ( BIS )
Siguiendo costumbre sana
y arraigada tradición
salimos esta mañana
con la más grande ilusión
hacia la ermita cercana
entonando entonando esta canción
que es grito de fe lozana
de amor que sale sale del corazón.
De vacaciones hoy gozamos
y felices nos sentimos
hoy por los montes saltamos
y con gusto nos reímos
auras frescas respiramos
aire puro de los pinos
sobre el césped nos sentamos
y un buen yantar ingerimos.
Que treballaors que sigueu, mira que conseguir la lletra de la cansoneta de sant Martí!!. No se com eu feu pero com les formiguetes chini-chano chino-chano i aneu informantmos.Gracies Teresa y QD. I a vore si al añ que ve la puguem escoltarla en la misa del 11 de novembre.
Buscant, buscant, he trobat aquest article de QD, que va veure la llum fa un poc més d’un any. I continuem sense sentir l’hime de Sant Martí… i Marieta que no ens dona senyals de vida…Ale bona nit i espere que hagen passat un bon dia 11-11-11.