el vell rellotge del campanar

el vell rellotge del campanar

 El dissabte 13 de novembre de 2010 una trucada telefònica em va alegrar el dia. El nostre alcalde em comunicava que el «rellotge de la vila» estava sent objecte d´una restauració al Taller de Restauració del nostre poble. Al mateix temps m´animà a que anara a l´esmentat taller a fer unes quantes fotos i «penjar-les» a QD. Li vaig contestar que així ho faria, després de felicitar-lo per aquesta iniciativa tan demandada en algunes ocasions des d´aquesta tribuna i per diferents persones.

I així ho vaig fer. Al dimarts següent em vaig presentar al Taller de Restauració amb la meua càmera de fotos. I allí estava ell. Confesse que em vaig emocionar al veure´l. I em va alegrar molt com Encarna, pinzell en mà i amb una careta com se es tractase d´una cirugiana, estava ja dale que te pego posant-lo més guapo que a Luis XVI. Anna Terol, la professora-responsable del taller,  m´explicà molt amablement i amb detall el que seria el procés de restauració. Una vesprada completa i esperançadora. Enhorabona a tots aquells que han fet possible aquest xicotet miracle !

+ ARTICLE RELACIONAT AMB AQUESTA ENTRADA

5 Comentarios

  1. rbenavent

    A les postres sí que s’assembla molt a l’aparell d’aquella fotografia d’un altre rellotge penjada fa uns dies. D’altre cantó, i potser la proximitat de les fotografies ajuda, però s’hi nota que la maquinària ha estat en llocs poc adequats, doncs després de canviar-lo no el recorde tan menjat pel rovell.

    Cal buscar, i ja ho hem comentat al responsable, per les golfes de “ca la Vila”, l’antiga, sent com en sona que per allí anaven les pedres o contrapesos de la màquinària, també l’esfera la deixàrem allí, tot i que aquesta estava quasi difunta, el marc de fusta poc menys que en pols, i les dos semicircumferències, del material de les velles canals, molt espatllades, però senceres, no debades recordem que va baixar fent “campaning” sense corda, és clar, així que potser amb un nou marc i un repintat quedaria d’allò més bufona, salvant, això sí, la ben curiosa númeració bífida, és a dir, unes hores en romans i altres en aràbics.

    Respecte del lloc on deixar-lo una cosa seria una mena d’exposició temporal on el personal puga veure’l després de restaurat, i altra diferent el lloc on ha de reposar definitivament que, tractant-se del rellotge públic, del relloge de la vila, sens dubte que la casa de la Vila, la nova, és un bon lloc, o qualque edifici públic,tot i això sempre penses que el seu siti, el més apropiat, és aquell on va exercir, és a dir, la sala del rellotge del campanar de la vila, parlant d’un monument visitable en determinades dates, on a més s’hi podria veure sense obrir dita sala, és a dir, sense posar en perill el patrimoni, per la forma reixada de la porta d’accés. Això i alguna que altra fotografia també faria gallejar dita cambra.

    No sé en aquestes alçades les condicions en què s’hi durà a terme el procés de restauració però em sembla que caldria no oblidar-se de deixar per a l’esdevenidor una plaqueta on, a més de la data, figurara que la restauració s’ha dut a terme per l’Escola de… afegint, si no són motiló de gent, els noms dels restauradors.

    Benavent

    P.S. Com hem parlat del “campanar” com un lloc visitable on a més del monument hi podien haver detalls i elements relacionat amb la seua història tal volta siga el moment, tot aprofitant la conjuntura i el bon ànim dels lector envers el patrimoni, de preguntar-se si no seria allí, a la torre, on haurien de descansar les velles badzoles, que supose estaran, o això digueren quan portaren les noves, com també hauria d’estar algun dels vells capçals que, després de voltejar les campanes, sembla que voltegen –voltejaven?- per algunes dependències municipals, i què dir del vell sant Joan, (o són els Joans?) els del penell del campanar, aquell que assenyala la direcció del vent, qui els ha pogut veure mai de ben a prop? doncs també digueren que el canviaren… “quien sabe dónde?” … O alguna de les pedres o balaustrades que renovaren… on?

    I abusant un poc de la confiança que ens donen des de QD també seria una bona foto, pense, la del “cadirot de la Vila” que restaurat s’hi troba al despatx de l’alcaldia, tot i que supose que Encarna tindrà les fotos de l’abans i després.

  2. marieta

    Mira per aon ara tornarem a vorer el relonge, encara que siga en el anjuntament.Lo que yo manrecorde es que moltes voltes sadelantava o satrasava pero es el nostre relonge. Tame manrecorde de la esfera que era molt boniqueta i no la he vist en les fotos,¿tamé la podrem vorer en el anjuntament o aixo no sa pogut recuperar? Moltes gracies a tots els que feu posible que coses antigues es recuperen.Ah y una chocoteta anecdota. ixe relonge fa que em vinga a la memoria Isabel la «guitarra» (Q.P.D)que sempre estava atenta a el hora que tocava en el campanar

  3. marieta

    Xe magra molt lllegir coses del pasat del poble y asi mantere de moltes coses que no me savera ocurrit pensar en elles com lo de les bansoles, lo de la veleta( supose que es vol dir aixo ,en lo dels sants joans y el penell del campanar) etc. Tame magradaria entrar en la sala del relonge del campanar y vorela, y mas que siga en fotos tame voldria vore el cadirot que tampoc le vist mai( i em direu que perque no vullc perque si anara al anjuntament el voria)…
    I poc a poc a lo millor pren ales la idea del museu de coses antigues i entre el relonge per aci, la balaustrada ( que no se lo que es) per alla, les banzoles, y algunes coses mes ya tinguem el comensament del museu.

  4. rbenavent

    Certament el penell és la veleta com la balaustrada (balustrada en forma valenciana) és la barana amb pilarets que hi ha a la part superior de la sala de les campanes.

    Potser parlar de les pedres que canviaren fóra passar-se’n un pèl, perquè què fem amb elles, més quan les suposem partides, trencades… És més, però, qüestió de sensibilitats, abans d’abandonar, tirar, perdre… valorar si cap d’aquests elements, per la seua significació, i ara pense concretament en algun balustre, o qualque altra peça, podia guardar-se per a després deixar-lo a la torre, o incrustar-lo en altres obres…

    Més important encara seria el tema del penell, el dels sants Joans, els titulars que hauran d’estar per algun lloc, si és cert que els canviaren, crec que sí, caldria comparar només fotos. Igualment pense que d’alguna manera s’haurien de guardar, ni que fóra un, els vells capçals de fusta de les campanes.

    Desconec també els problemes d’intendència que suposarien acollar al seu lloc del campanar la maquinària del rellotge, al qual el mal estat de conservació amb rovell i un color substància, juntament amb unes fotos molt de prop, de detall, ampliades, no li han fet totalment justícia, o sí, perquè han destacat la realitat en què s’hi troba, però ja veurem el canvi, aleshores eixa xicoteta decepció, que jo també he experimentat en veure’l, desapareixerà.

  5. rbenavent

    Potser parlar de les pedres que canviaren fóra passar-se’n un pèl, perquè què fem amb elles, més quan les suposem partides, trencades… És més, però, qüestió de sensibilitats, abans d’abandonar, tirar, perdre… valorar si cap d’aquests elements, per la seua significació, i ara pense concretament en algun balustre, o qualque altra peça, podia guardar-se per a després deixar-lo a la torre, o incrustar-lo en altres obres…

    Més important encara seria el tema del penell, el dels sants Joans, els titulars que hauran d’estar per algun lloc, si és cert que els canviaren, crec que sí, caldria comparar només fotos. Igualment pense que d’alguna manera s’haurien de guardar, ni que fóra un, els vells capçals de fusta de les campanes.

    Desconec també els problemes d’intendència que suposarien acollar al seu lloc del campanar la maquinària del rellotge, al qual el mal estat de conservació amb rovell i un color substància, juntament amb unes fotos molt de prop, de detall, ampliades, no li han fet totalment justícia, o sí, perquè han destacat la realitat en què s’hi troba, però ja veurem el canvi, aleshores eixa xicoteta decepció, que jo també he experimentat en veure’l, desapareixerà

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants, 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES