» Quatretonda, la veu d´un poble «
QUATRETONDA, LA VEU D’UN POBLE
Obra inspirada en les tradicions arrelades al poble de Quatretonda, com són: la Dansà, Sant Pere i les festes patronals de Setembre, es per això que el poema està dividit en tres moviments amb una breu introducció.
En la introducció apareixen els tres motius principals del poema, les danses, Sant Pere i les festes, amb una armonització sencilla i xicotetes parts de les melodíes que tot seguit aniran apareguent en l’obra i què de segur tots les hem escoltat en més d’una ocasió.
El primer moviment “ La Dansà del carrer nou ” , comença amb un ritme característic de la dansà , la trompeta fa una breu introducció amb motius de la coneguda melodía per donar pas a l’entrada de la resta d’instruments , on tot seguit podrem escoltar la tradicional dansà d’aquesta festa tan arrelada al nostre poble per celebrar la festivitat de la Mare de Déu dels Desamparats.
El segón moviment inspirat en la festa de “Sant Pere” comença amb els sons típics dels bous on antigament els pujaven al poble conduits pels ganaders desde el barranc fins a l’entrada del poble concretament a l’ermita. Amb una armonía un poc confusa si es donem compte els instruments de metall anuncien l’arribada dels bous amb curtes intervencions. Tot seguit podem escoltar un xicotet fragment d’un ritme molt conegut d’aquesta festa es a dir el pas -doble taurí. Després arribem a un dels temes més tradicionals d’aquesta festa al menys fa uns anys enrere, es a dir , la melodía que es cantava sobre tot quan apareixía el manso i que no es altra que Baix del pont de Cullera, i els més jovens que anaven darrere solíen tararejar.
El tercer i últim moviment ens trasllada a les festes de Setembre, quan arriben aquestes festes a tots ens ve al cap de segur dos coses fonamentals, l’una els festers i l’altra crec jo que son les processons i com no el nostre Crist de la Fe, d’ahí que s’anomene “La Baixà del Crist”. Comença amb el volteig de les campanes del nostre benvolgut campanar anunciant que va a començar la processó i que van a traure al Crist per tornar-lo a l’ermita, tot mesclat es pot apreciar com arriben els nostres festers a la plaça a ritme de pas-doble per a que comence la processó. Per finalitzar l’obra es evident que no podien faltar els gojos que es solen cantar abans d’entrar al Crist a l’ermita i que tots els veïns del poble solem escoltar any darrere any anunciant què les festes s’han acabat, es per això que el poema també acaba així.
Vicent Benavent Vidal
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Enhorabuena al autor y a los músicos, pero yo tengo una queja que no va con ninguno de nuestros protagonistas y es la guerra que dieron los niños entrando y saliendo del salón de actos.Dieron por el…(ese lugar donde la espalda pierde su nombre) y sus santos padres tan tranquilos.La educación sirve para algo y si los padres dejan la función de educar a sus retoños, mal andamos. Si los niños se aburren, no los lleven a un concierto, llévenlos a un parque o a un macdonalds y dejen al resto del mundo en paz.