» La Font Vella » ( reportatge poètic )
Encetem una sèrie de reportatges propis, és a dir, fets i produits per QD. El primer de la saga es tracta d´un » passeig poètic» per la Font Vella, on imatges i paraules es fonen i intenten transmetre sensacions com a consequència del simple fet de passejar per aquest indret. Silenci, pensaments , passeig i poesia són bons ingredients per a conrear els valors oblidats i alhora necessaris. EL PARC DE LA FONT VELLA fou declarat i inaugurat parc públic fa uns anys. Després d´unes quantes actuacions per part de les autoritats autonòmiques i locals, quedà bastant xulo oferint un lloc inigualable per als ciutadans. Hi havien bancs, taules, distraccions per a la gent menuda… Avuí de tot això ja no queda quasi que res…però encara encisa la Natura i el passejar pels camins que tornen a regnar…es pot sentir cantar l ´aigua de la font amb simfonia melodiosa juntament amb els cants d´ocells…i es pot escoltar el joc del vent amb el brancatge dels arbres.
217 Visites totals, 2 Visites avuí
M´agrá molt este vídeo per l´originalitat i per lo que es diu. Quina llástima que ui per ui es trobe tan abandona la font vella. A vore si si es consiensien i li llaven la cara, que ja era ora. Esère dels reis magos esta petició. Encara que es de alabar que han retirat ja molta runa i molt de fem, pero encara li queda. BON NADAL !