Ese es mi fantasma…
Ese es mi fantasma…
Presencia invisible
transparente
el mar, el cielo …
de repente
Sencillez…
Torpe en acción
Ágil en palabra …
despierto en emoción
ese es mi fantasma…
Existe y desiste
desiste a existir
a existir en este mundo,
triste
que no sabe … sentir.
Vaga por las calles
solitario
vive arropado por las letras
lleno de poemas…
Mi fantasma …
Juega con la luna
ama y se desvive
ojos que desvelan
esa trasparencia…
Vive conmigo
vive junto a mí
vive sin ser visto …
Ese …
ese es mi fantasma.
rosa romero-nieva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Bravo! Jugues molt be amb les paraules. Amb un poc de perfeccionament i amb temps pots arribar lluny.
A mi tame magrada.
El que més m’ha cridat l’atenció d’aquest poema és el joc de paraules que utilitzes i això li dona dinamisme i ritme. M’agrada! Tots els que escrivim tenim algun fantasma al cap. Per a escriure poesia hi ha que sentir i després transformar els sentiments en paraules. Ànim i que els fantasmes no guanyen la partida!
Me gusta tu poesia, y sobre todo te en tiendo muy bien, escribe…..