La meua carta als Mags d´Orient
LA MEUA CARTA ALS MAGS D’ORIENT
A hores d’ara em sembla que ja han passat els patges, emissaris i oficials de ses magues majestats i parenoels, que modernament van tots a una… ja, ja ho sé, com el “tio Runa”… però mira que en sou de refototus vosaltres!, que no s’anunciava a Xàtiva que la visita del “Vellet bondadós” rebria tots els xiquets a la mateixa vora del Betlem?
Jo, considerant la bondat d’aquestes règies i reials persones a més d’usar de les bones relacions i contactes familiars amb el món de correus i, sobretot, perquè m’he portat molt bé, escriuré la meua carta als Mags d’Orient, que servidor sap qui són, però per si de cas… tot i que encara no he entés mai perquè deien que venien carregats de peixos si no els n’he vist portar mai ni un, als reixos dic.
I per si de cas també els senyoreis n’estan al cap de les noves tecnologies i tenen, com no pot ser d’altra manera, emissaris burxant les comandes que van per la xarxa telemàtica (quin domini renoi!), aprofitaré la intermediació de QD per tal d’assegurar-me que la meua carta tinga una venturosa travessia.
Al cap i a la fi no demane moltes coses, no… sí, si ja sé que això ho diuen tots, però el meu cas és diferent per tal com lliuraré la mateixa carta de fa…?, no sé… vint anys…?, potser, una carta escrita a l’entrada de la dècada dels norantes -perdoneu però em fa cosa de dir allò del segle passat, així que m’ho estalviaré.
Me la va demanar, la carta dic, el director de la revista Crònica d’Ontinyent, un escrit breu on recollira els millors desitjos per al poble de Quatretonda, ja ho veieu, que no demane per a mi, què es pensàveu? no dic jo que en sou de refotuts! D’allò que hi vaig demanar aleshores algunes coses em/ens deixaren, d’altres no del tot, i també algun cabàs de carbó. De tot plegat, al capdavall, alguns podran adonar-se com s’han fet de majors.
I com diuen que a casa del ferrer forqueta de fusta no podré donar-vos més dades d’aquella carta, que ja ho he perdut tot, al capdavall encara érem sota el domini del MS-DOS i el Wordperfet era d’allò més en tractament de textos, però el moll, alló més important, era el que teniu tot seguit, això sí, amb el desig que li donareu el curs i la urgència que es mereix. Despuntava així:
“SENYOR MEU TOTPODERÓS, DÓNA’M SALUT I PESSETES”
Em demana el director una carta que pogués reflectir tots aquells desitjos i necessitats que el general i comú de veïns de Quatretonda, mitjançant els oficis de la Revista Crònica, als reis de l’Orient fem arribar.
Ja va dir un home savi que la millor petició és aquella que no es fa, amb tot, els dies de Nadal conviden encara a creure en la màgia de les paraules, també a pensar que darrere de les persones hi ha alguna cosa més que competitivitat i productivitat.
Però si anem a la part més sèria i pràctica, és a dir, a allò que volem demanar des de Quatretonda, com fa cent anys, ens conformaríem a tindre “salut i pessetes”. I si es tracta de ser més originals podeu anotar:
-Que les escoles de Quatretonda siguen una realitat, acabant amb la dispersió d’aules i dels xiquets pels carrers.
-Que el nostre campanar, “figura senyera”, tinga les ajudes i el reconeixement necessari per a poder ser-ne restaurat com cal.
-Que els nostres camins deixen de protagonitzar d’una vegada “Lo que el agua se llevó”
-Deixar de participar en la “loteria dels accidents” en què s’està convertint el cap de setmana per a tots els pares sense comprar número.
-Essent com som un poble de llauradors, no ens faria res que els Reis ens deixaren fred quan toca i calor quan toca.
-Que els pares no es troben amb la sorpresa que el seu fill no té plaça a la Professional de Xàtiva o, que no pot estudiar aquella branca que havia triat.
-Eliminar el port de l’Olleria era important, però la Vall d’Albaida té en el port de Benigànim alguna cosa a fer.
-Que els programes de tots els nostres polítics no siguen una carta als reis sense registre d’entrada.
-Que al “Registre de la propietat d’Albaida” el nom del nostre poble comence a escriure’s de manera correcta: Quatretonda.
-Un cabàs de tions ben gran als que cremen boscos; també per als que barren sendes de la Serra amb cadenes.
-Que la nostra religió puga oferir, almenys com d’altres credos tenen, un “cel” on poder gaudir de tots aquells plaers que per prohibits o manca de mitjans, no tenim en “este valle de lágrimas”
Nosaltres prometem portar-nos bé
P.S. A causa de les nostres deficències en el camp de la comunicació digital (què t’ha paregut!) vàrem suplantar l’identificador homònim d’un altre participant. Valguen aquestes lletres públiques com a mostra del meu penediment, tot desitjant que l’afectat/da en quedarà totalment satisfet/a.
No ha estat aquesta l’única conseqüència de tan terrible errada ja que en el terreny personal no he pogut desensarronar aquest “tamagotxiet” que se’m va atorgar, aquesta coloraina vermella amb cara de dimoniet emplomat, i que tinc, supose, en adopció temporal.
Ara que allò més greu pot ser el fet que la paga que per dita col.laboració corresponga no arribe a qui legítimament pertoca, d’ací que preguem al Sr. Director ho tinga en compte a l’hora de fer “el sobre”.
benavent
El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d’enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més…ens enriqueix i il·lustra. L’ estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
He pres nota , i una vegada verificades les dades corresponents , li garantitze que les transferències bancàries continuen el seu curs com és l´habitual a QD. Puntuals i sense minva, això sí, amb les deduccions que la marca la llei. Com sabrà, els estipendis són proporcionals al nombre de visitants de la revista, tal com ho tenim acordat. Bon Nadal, millor any i que els Reixos facen realitat tots o gran part dels seus desitjos.
Els Reixos venen carregachs de peixos simplement perque rima i yo si que ne vist (de peixos dic), y reixos encara que vorelos no els he vist, si que se que estan ahi, son com el aire, no es veuen pero estan. Que vinguen ben carregachs para tochs, el director, els lectors y colaboraors de QD.
Tame voldria que els reixos mos portaren un articul de Salva que tame fa bons escrichs y ya fa temps que no escriu. Moltes gracies señors reixos.
Señors Reixos de Oriente, voldria que mos portaren un articul del colaborador Joan que ya fa temps que no sabem de ell.
A cavalcades postes, apagasts els sons del tirorins i bescanviades les garrofes de la cistella –de palla ja no en tenim- per les inesperades i sempre benvingudes camises, jerseis, samarretes “pelfaes” i altres regals de profit (entereu-se senyoreis, vull joguines electròniques, jo-gui-nes! I a poder ser de marca, res d’imitacions de per allà d’on veniu), potser és arribada l’hora, Marieta, de dir-te com d’errada és la relació que fas entre els “reixos” i el peixos en base a la rima, doncs la rima a què al.ludeixes, si existeix, no és segons raó, només pura xamba. És una altra cosa, creu-me, i ara que ja han passat per ca nostra els Mags d’Orient ho puc dir, que ja no em prendran mal, encara que de mitjons en tinc… de tots els colors.
L’explicació certa només cal buscar-la darrere d’aquella tradicional nadala, tan infantil que sembla ella, però que fa:
“/Pero mira como beben los peces en el río/ …/ beben i beben i vuelven a beber/ los peces en el río/…”
El resultat te’l pots imaginar, s’atabaollen d’aigua, els peixos, i clar, s’ofeguen, de manera que se n’arrepleguen d’allò més, amb sàries i esportins, tants que se’n poden repartir a mans plenes. Ja veus, res de retoricismes, aqueixa és la història, tot i que ara el dubte que m’assetja és si els sobredits peixos tenen sed. La cosa té dallonses.
benavent
Sr Benavent, segur que voste que es un gran historiaor tindra tota la raó, pero yo preguntant, preguntant ( arrel de havero llegit en QD) una señora que anava al forn carregá en un bescuit en forma de peix em vadir que asi diem lo dels reixos carregats de peixos , perque les dones feen estos dolsos para posarlos damunt del llit. Tame podria ser esta interpretacio, pero si voste diu que es el atra, segur que te mes fundament que la que yo he dit. Y malegre que li hagen portat tans regals de profit, que ara en la crisis mos vindran molt be.
Marieta, jo també em pensava que quan deien que els “reixos vindran carregats de peixos” era pels bescuits en forma de peix, que per cert són uns motles que he intentat comprar i no he trobat ni en els comerços de xinesos, però pensant el que diu el Sr. Benavent, també te lògica que siga com ell diu.
Els reixos no man fet molt de cas, man portat un articul del señor rbenavent, pero de Joan y de Salva no sabem res, bueno, asperem que no estiguen malalts y que no els hasga pasat res.