Hem passat la barrera dels 2.500
HEM PASSAT LA BARRERA DELS 2500
I també la nit de Nadal, la nit de Cap d’Any, també la nit dels Mags d’Orient, fins i tot passàrem, encara que semblava que no ho aconseguiríem, la reunió de l’Agenda 21, recorden? i d’aquella reunió no dic jo que esperara molt, però alguna cosa més sí, sobretot després de l’expectativa mediàtica que va arrossegar, la nit però li sobrevingué, tot i que si els he de ser sincer cal fer esment de la notícia publicada fa uns dies respecte de l’elaboració d’una auditoria mediambiental (o de no-sé-què) al poble, que alguna cosa a veure té, a mi m’ho va semblar, amb dita Agenda, és a dir que va.
D’aquella reunió poca cosa els puc dir, vaig arribar tard, i només vaig empescar, feta l’oportuna pregunta, que allò del 21 fa referència al segle que ara trepitgem, no obstant tampoc em va semblar que es tractara de la típica empresa que a canvi d’uns bons calerons et col.loca l’informe corresponent i adéu siau. Cosa diferent serà engrescar tota aquella gent i tots aquells col.lectius per a dur endavant tal projecte.
Mentrestant, però, hem passat -cap enrere- la barrera dels 2500 habitants, barrera psicològica diria jo, no debades segons el darrer cens de població publicat ara fa poc a Quatretonda som 2470 veïns, confirmant-se la tendència a l’estancament o davallada demogràfica d’aquests darrers anys, lluny per tant d’aquells dos mil sis-cents i escaig a què arribarem fa unes dècades si no recorde mal, un nombre d’habitants que alguns arredoníem, omplint el pit davant d’algun incaut foraster, amb els tres o vora tres mil habitants; i més lluny encara d’aquella “potència demogràfica” del segle dènou que ens situava en quart lloc darrere de l’Olleria, Albaida i Benigànim (de l’orde dels dos primers tampoc n’estic segur), parlant només del districte d’Albaida.
Pensem que tot el d’allò de les xifres d’habitants d’un poble, nació o lloc té un veritable component emocional, que el més important és açò que tantes vegades diuen de la qualitat de vida però, no és menys cert que el pes demogràfic va lligat al repartiment d’assignacions i quotes econòmiques per part de les institucions, la implantació de determinats serveis, etc. Lògicament, i crec que no era el nostre cas, em sembla que ningú desitjava tindre algun d’aquells PAI’s que de la nit al matí et triplicaven, quantimenys, la població, tot un allau de gent nova, poc arrelada, que després també votava, o acabava demanant la segregació territorial i municipal.
Les causes d’aquest descens, d’aquesta davallada demogràfica no les sé i ja m’agradaria que a més d’alguna opinió, com pot ser la meua, que ací toque de gotera, i a més malament, ja m’agradaria dic, sentir o llegir alguna veu autoritzada i coneixedora del tema. Mentrestant pense, si la nostra agricultura, tot i la seua intensificació arran de la implantació del reg té, o ha arribat al seu límit, entre d’altres raons per la gran divisió en petites propietats, a més a més sense indústria o poquiua i escassa presència del sector serveis, buscar-te el jornal o la realització de carreres professionals serà d’allò més habitual, un fet que porta aparellat el desnonament o l’eixida de gran part de població, el sector més jove, creatiu i capaç de dinamitzar l’economia.
I com la ignorància diuen que és molt atrevida no puc estalviar-me de dir que Quatretonda fou prompte una societat moderna seguint aquelles tendències de la societat del benestar, així per exemple en la minva del nombre de fills per família, també en construir cases unifamiliars i no aquelles finques amb una vivenda per a cada fill, “per al dia mà” o, què em diuen d’agarrar el cotxe i comprar fora? per cadascun que en veig d’algun poble veí d’on conec en trobe vuit d’ací, i algú encara em diu que nosaltres “som molt de Quatretonda”, com tots, conteste, que això són tòpics, i els tòpics o són mentida o són universals i per tant poden aplicar-se a tothom, perquè si fóra real això que diuen em pregunte si seria possible que entre matrimonis o parelles que es fan de quartondins amb gent de pobles propers i veïns, on la distància no es un fet determinant, la majoria es posen a viure defora, cosa aquesta que de ser certa, la de viure forasters, abunda de nou amb allò dit de la pèrdua del sector jové, aquell que té més possibilitats de dinamitzar l’economia i de procrear. No sé què diran les estadístiques al respecte però jo ho he sentit dir, posant l’orella.
No sé si he posat cap tonteria, més grossa del que jo voldria, que posar-la l’hauré posada, però les dades estan ahí, i s’hi relacionen, tant com que uns dies abans o després del cens de població anterior, que bé no ho recorde, la premsa recollia una altra estadística, en aquest cas una relació del número d’empreses per pobles, i la veritat, el número d’aquestes a Quatretonda comparat amb les que hi ha a localitats veïnes i de població similar, és molt inferior.
Realment les autoritats tenen coses a dir i a fer, però tampoc pensem que tot, a més, que també entrem en un cercle viciós, en una tendència, i com a poble modern que som, crec, també som pessimistes, perquè un pessimista diuen que és una persona ben informada, i això tampoc ajuda. O és un altre tòpic?
benavent
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Mira com en El Alqueria Blanca. Yo vach anar no fa molt de tems y vam estar miran un teatro y tot que ni havia allí, y cases señorial de ixes de «alto copete». Pareis ser que van ser un poblet en molta cultura y mols dines durant una vintena o trentena de añs, pero ara san quedat a tres y ralla. ¿Com a Quatretonda de aci una vintena de añs?
Només hi ha una cosa de les que dius en la qual no n’estic d’acord. Em referisc a allò què dius de que «ningú desitjava tenir un d’aquells PAI’s». I dic que no n’estic d’acord perquè, qui vol saber-ho ho sap, a Quatretonda no se’n va dur a terme cap pels pels. A l’ajuntament es va fer la proposta a la qual van donar suport dos dels tres grups polítics que el conformen. Només se’n va oposar un, en un principi. El que passa, és que al final de la correguda, un altre (per fortuna), escoltant els arguments d’aquest primer, va recapacitar. Perquè si hagués depés d’algú, ja sabem tots a quin dels tres grups em referisc, avuí el nostre poble tindria una urbanització tal volta inacabada, que només suposaria una quantitat enorme de despeses, a les quals, segurament, no podriem fer front. Això dona llocs de treball, deien…. encara com…
Voldria demanar un favor; para persones com yo, que Deu no mol ha donat tota y Salamanca no mos la prestat, si no parleu en totes les paraules y en totes les lletres no mos anterem. Yo que no se lo que es un PAI y que no macoste casi que res per el anjuntament, no se quin partit volia el PAI, quin no el volia, quin va convenser a quin y pense que si huasplicareu, podriem fermos una idea de lo que volen uns y atres y quant vinga el hora de votar, votar a qui creguem mes honrat.
Joan, això que dius dels grups politics, com a que no queda clar, l´un l´altre…….. quin grup es cadascun????????? Parla clar, que al que parla clar tots l´entenen…….
Doncs jo sí que estic d’acord amb el teu solsit, Joan, no en sabia res d’aquest projecte, ara que el meu pecat més gros no és no saber-ho, sinó haver confós allò que jo poguera pensar o desitjar amb el desig personal i particular de la resta de la gent. Que se m’ha esmunyit el subconscient! D’altra banda també em lleva un pes de damunt pensant si no érem l’única localitat que no tenia cap megaprojecte d’aquesta mena, això és, i per posar un exemple, com ser l’únic poble sense una mísera redona, qüestió d’orgull.
Totes aquestes coses, igualment les Actes dels Plens i aquelles propostes, projectes, contrapropostes i INFORMACIÓ important, així com les actes de la Junta de Govern, les entrades i despeses econòmiques fil per randa..etc.etc. caldria ja fa molt de temps que es feren públiques, a la Xarxa, com ja fa temps ho fan molts Ajuntaments. D´aquesta forma, els ciutadans estaríem molt més ben informats. Vamos ! que no fora el ciutadà a cercar-les (això talla) sinò que aquestes sortiren a la cerca d´aquell. (el ciutadà). Seria una forma de fer encara més transparent el vidre de la finestreta administrativa. Els actuals taulers d´informació general del nostre Ajuntament, no us semblen decimonònics i en blanc i negre en aquesta era digital ? -A la fi, les sorpreses i solsides com aquesta no serien tal. Dic jo ! Sí…! ja sabem que de tant en tant es penja alguna que altra informació al WEB del nostre Ajuntament…però creguem que és molt insignificant i insuficient.
El meu comentari no anava encaminat a suggerir que hages cotmés cap pecat, ni molt menys. Simplement és que, sempre hi ha alguna cosa que se’ns escapa, i posat que jo això si que ho sabia, només pretenia que es conega. Respecte a allò d’exposar quin partit va fer aço, o quin va fer allò, he preferit no dir noms. Primer perquè la pretensió del meu comentari no era fer propaganda política. I segon, pequè les interpretacions son de bades, i tampoc m’agradaria que es malinterprete res del que dic. I allò de les rotondes… No crec que l’orgull d’un poble s’haja de mesurar per la quantitat de rotondes que tinga… Em pareix més important mirar altres coses, per exemple, el nivell cultural i intel·lectual, i en eixe sentit, crec que podem sentir-nos orgullosos del poble.
Pero no hem feu cas. Continue sense saber que es un PAI, para que servis y qui el volia y qui no, y perque es roin o es bo….
Un PAI, és un Projecte d’Actuació Integrada, i normalment (almenys en els últims anys ha sigut així) sol fer referencia a la construcció de grans (o no tan grans) urbanitzacions de vivendes. Al poble es volia fer un a la partida del Benolaire (benovaire). Si és bo o dolent, entra dins l’opinió de cadascú. Podeu pegar una miradeta a com han quedat alguns que hi ha anant a sueca, per exemple, o quan passes en el tren per l’enova… a mitjan fer, amb impossiblitat per acabar-los, i amb alts costs de manteniment. Aclarit.
Continues sense aclarir quin dels grups politics son els que han votat a favor , o en contra……van convencer a un altre…..potser sols siga una farolada??? perquè jo res he sentit de que es volguer fer un PAI……….
Jaja, una farolada? doncs be, si vols pensar això… Com diu benavent a l’article de dalt, la ignorància és molt atrevida. Ves a l’ajuntament i informat, i també sabras això que vols dels grups..
Pero yo vullc saber quins son ixos partits y no mue has aclarit.
Cuan sanseta un pot nia que acabarselo que si no es fa roin.
Pues yo continue pensant que no has actuat be, has fet com aquell, que diu: Diuen que…. pero tu no digues res, y si vols sabero sert que teu diga el alcalde. Si no vols diro no eu digues, pero com has ascomensat y no huas acabat, has quedat com cagancho en Almagro. Yo no anire a preguntar res, pero com que res he sentit y res has aclarit para mi queda com una farolá.
el meu comentari, anava per a benavent. i ell i jo ens hem entés. Així que tot lo altre sobra. Si hi ha alguna cosa sobre el meu comentari, m’ho ha de dir ell. I si he dit alguna mentida, algu que ho demostre. Tota la resta, m’és indiferent.Gràcies.
Pues com aci es un puesto public, que tots heu lligen y poden dir lo que volen, y hasta ara el Sr. Director de QD, no ma impedit dir res, si vols parlar amb el señor rbenavent a soles eu fas de forma particular y no en foros com este.Ademes de quedar com a farolero, has quedat com un maleducat.
Y ademes si tu no vols parlar en els atres, els atres en tu tampoc volem res. Vaya la joventut de hui en dia! ascriuras molt be y sabras molt pero no tan anseñat valors com el respete y atres coses que fan que mos diguen persones.
Com vosté diu, açò és un lloc públic. I si vull parlar amb qui vullga per aci, ho puc fer. Vosté tampoc és ningú per dir-me que no puc fer-ho. Precisament perquè m’han ensenyat valors com el respecte, que diu vosté, evite entrar en polèmiques innecessaries. Per això, qui vullga saber, que s’informe. Com he dit abans, el meu comentari anava adreçat a matitzar un punt de l’article de Benavent. Salut
p.s.- en ningun moment he faltat al respecte a ningú. Ni pense fer-ho. Així que lo de maleducat s’ho estalvia.
Aqui no sobra res ! Quantes més aportacions, opinions, informacions, debats, diàlegs i contrastos més riquesa, més abundància, més vida ! Almenys és el que jo pense.
Com que la meua opinio val tant com la teua, continue pensant que eres un maleducat y no he insultat simplement dic lo que vech.
Crec que s’han malinterpretat les meves paraules. Quan dic que tot el demés sobra, em referisc a que crear polèmica, només pel fet de crear polèmica, està de més. Era el que volia dir.
Sí señor ! Aixo es lo que yo pense y encara que no siga tan lista y en tans estudis com atres, pense que dir que aso es una conversació entre dos em pareix com si mavera dit: Ala calla y no dones la tabarra ! No magradat gens y me sentit ofesa.
Gracies señor director per disarme dir lo que pense y lo que vullc.
Sr. Benavent:
Al meu parer, té vostè raó en tot el que ha exposat. No obstant això, espere que em permeta perfilar alguns matisos. Respecte a l’Agenda 21, jo crec que és important, que una agència externa, ens diga quin és l’estat dels nostres recursos mediambientals, de manera que podem saber a ciència certa quina és la seua situació. M’explicaré, si el nostre paratge natural, en compte d’estar preservat esta abandonat, haurem de pensar de fer alguna cosa per a millorar-lo i aprofitar-lo, i que no s’estiga deteriorant sense possibilitat de poder gaudir d’aquestos paratges. El mateix podria dir d’una infinitat dels nostres recursos. Potser per a nosaltres estiguen en perfecte estat, per això és bo que algú extern ho confirme o desmentisca.
L’assumpte de la nostra evolució demogràfica si que resulta molt més trist i al mateix temps preocupant. I no sols perquè la demografia i el desenvolupament econòmic i de serveis van íntimament units, sinó perquè resulta trist veure com joves del nostre poble instal•len els seus llars en els municipis veïns, amb el consegüent allunyament de les seues famílies i dels amics. Les causes que estan provocant aquest fenomen jo no les conec en la seua totalitat. I bé que m’agradaria que els afectats exposaren els seus motius, per a intentar corregir-los. Però crec que, almenys al meu entendre, puc mencionar algun d’ells. Vaja per davant que jo tampoc crec en els PAI’s, en els que el nombre de vivendes porta més d’un zero. Però Quants anys fa que al nostre municipi no s’ha obert ni un metre de carrer? Els solars disponibles són escassos i per consegüent de preus desproporcionats. Ja sé que queden cases en el municipi que no estan ocupades, però, quin jove vol iniciar el seu camí familiar en una casa de dins del poble?, i per consegüent freda, humida i vella? Tots els municipis veïns tenen la seua zona d’uns quants carrers perfectament urbanitzades amb els solars preparats per a la seua ràpida edificació. De tal manera que en les zones que primer s’han ocupat, més del 50% dels nous veïns resulta que procedeixen de Quatretonda.
Una altra probable causa consisteix en la falta de serveis que pateix el nostre municipi, almenys pel que fa a instal•lacions esportives i d’oci. Els pares de xiquets de poca edat tampoc disposen de molts recursos ací, perquè no ens prodiguem en parcs infantils (crec recordar que en aquest moment tan sols hi ha un parc apte per al seu utilització), o en serveis tan valorats, hui en dia, com puga ser un menjador escolar.
I un altre assumpte que, almenys per a mi té gran importància, és que hem perdut la batalla de l’ús dels carrers, a favor dels vehicles d’automoció, almenys en el que al centre del municipi es refereix. Resulta gratificant comprovar com, des que s’ha prohibit aparcar al carrer Nou, ha augmentat considerablement la densitat de persones que deambulen pel centre del carrer quan ixen per a fer alguna cosa tan quotidià com anar al forn a pel pa.
En quan al nombre d’empreses, és ben cert que la indústria ha sigut un motor d’atracció demogràfica en els últims anys, i no és menys cert que, com a municipi, nosaltres hem perdut ja eixe tren. Però és possible, que el fet de no tindre un polígon industrial als voltants del municipi, puga convertir-se en punt atractiu, si el que es busca és un model municipal en què la qualitat de vida estiga per damunt d’altres aspectes socioeconòmics. En este sentit, el convide a buscar les bases del ‘movimiento show’ en la xarxa.
Per a acabar, és molt cert que hi ha un cert desencant entre els nostres veïns. Però eixa tendència ha d’acabar. Entre tots podem, és més, hem de canviar eixa tendència. I podem aconseguir-ho si ens il•lusionem tots junts.
José Luis Oltra
Mira per aon el domenge hem vaig anterar de lo que era un PAI grasies al Levante, en fotos y tot, y molt ben asplicat y vaig vorer que en mols pobles san quedat per acabar y aixo fa molt llech.