Caixes d´estalvis, rèquiem ?
CAIXES D’ESTALVIS, RÈQUIEM?
Estic assegut al sofà de casa veient un de tants telediaris que en fan a qualsevol televisió que t’aguaites només donar-li al botó de l’aparell i no paren de repetir, unes i altres, totes, que les Caixes d’Estalvis tenen inexorablement que convertir-se en bancs. Un, que d’anys en porta a l’esquena un bon cabàs, es queda perplex, no s’ho pot creure, si només feia uns mesos ens deien que el sistema financer espanyol era uns dels més forts del món mundial!
És que tot t’ho creus, eres un bajoca, si estes persones ho diuen –que d’això de l’euro en saben més que l’oli de tenda– és que de deveres ha de ser. Les entitats que varen nàixer a les darreries del segle XIX ja no tenen sentit, a hores d’ara no hi ha que combatre la usura, no n’hi ha! Els que han estat manant-nos des de no se sap el temps han acabat amb eixa lacra tan detestable, tots ells han aconseguit desterrar-la d’Espanya, i els bancs, entitats que solament volen guanyar uns dinerets, han ajudat perquè siga una realitat palpable que tothom amb dos dits de trellat ho pot comprovar. Si algú està pensant altra cosa: «siga anatema», au!
Diuen aquestos savis que la mesura ens anirà bé per a tots, que eixes coses de l’Obra Social sona massa a l’Auxilio Social de la postguerra, que al remat no han fet res de bo, si en vols, quatre exposicions de pintura de gent més aïnes rareta, un concertet de res, una preciositat de llibres amb paper cuixé que només aprofiten per fer regals i poca cosa més. Fins un xiquet de l’escola de cagons ho sap. Xe, una enganyifa que ens han fet creure durant estos últims cent cinquanta o dos-cents anys el paternalisme d’una classe social que tenia que tranquil·litzar les seues consciències amb obres de caritat per poder arreplegar un trosset de Cel, quan més gran millor, però hui totes eixes martingales, trampes i enganys ja no les necessitem, això s’ho creien els nostres avantpassats perquè no tenien estudis, eren analfabets…, i prou feien si aprenien a llegir el cató.
He oït dir per «Radio Macuto» que uns bancs de Suècia estan interessats per vindre a fer la compra al mercat que volen obrir-ne per estes terres, esta notícia m’ha deixat més assossegat, sé de bona tinta que els nòrdics són persones formals i de paraula, no com altres peninsulars —de l’oest i del nord— que només pensen en fagocitar-nos (Fagocitosi: procés a través del qual determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars engloben i, generalment, destrueixen o digereixen elements nocius o inútils per a l’organisme).
Què t’ha paregut, morrut? I nosaltres Marieta, pensant si els xinesos, si el corredor mediterrani, si l’euroregió, que si la llengua, que si és un o trino, que si els àngels tenen sexe, que si que sé jo… Ausades que som atrevits! Xe deixem-nos de calfar-nos el cap, no tenim, com abans o feien els «directors espirituals», qui vela pel nostre benestar?
Algun malpensat es creurà que estic acusant els partits polítics, sindicats i altres que han format part dels consells de les Caixes de ser els culpables dels destarifos que «presumptament» s’hagen pogut fer; no, no puc fer-ho, ni jutjar-ho tampoc, sé de bona tinta que han actuat deixant-se la fel perquè la seua «Entitat» haja sigut la que més beneficis obtenia i d’eixa manera presumir que eren els millors gestors de tota la banca (!) A que sí?
Potser que alguna «Entitat» s’ha ficat en camisa d’onze vares deixant diners per a obres faraòniques, però, de segur ho ha fet sempre pel be de la Comunitat, País, Regió Nació o Regne, que d’eixes coses no en vull parlar perquè l’escopeta la carrega el dimoni.
Per si algun dia, no ho vullga Déu Nostre Senyor, tenim que entonar un RÈQUIEM si es compleix este regomello que en tinc agarrat a la boca de l’estómac, jo ja estic repassant-ne en Internet les maneres de fer-ho, buscant-hi com impetrar quasi tot el Cel, l’Olimp, i deïtats asiàtiques perquè la cosa acabe com cal, que per mi que no quede que puguen gaudir de la Glòria Eterna eixes creacions decimonòniques que res tenien que fer-ne en l’era tan avançada com la que estem vivint al segle XXI. Amén.
SALVA
PS. Vinga, home, SALVA, no sigues aixina, alguna cosa hauran fet be durant eixos anys que tu dius. Si vas al cementeri del poble podries preguntar-ne a més d’un que hi descansa si va rebre un préstec de «Acceso a la Pequeña Propiedad Rústica» a un tipus d’interès que ni en somnis podia aconseguir-ho d’un banc.
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Estic al 100 x 100 d´acord amb el que dius. Les Caixes, quasi que totes últimament era un escàndol- encara que no totes-. No ho entenc, però fa uns anys, els préstecs hipotecaris de BANCAIXA eren a l´EURIBOR + 1…quan en alguns bancs era a +0,40…on estava l´obra social ? Em preguntava jo… total : un desastre ! Una llàstima que en les CAIXES han mangonejat i mangonegen els polítics de torn. Entre les obres faraòniques en venen al cap l´aeroport de Castella La Mancha…i el posterior terratrèmol.
Si… es pensen que som babaus. però estan molt equivocats. Totalment. I del tema podríem parlar i no parar…i com molt bé dius que les armes les carrega el dimoni….tancaré el comentari.
Ay Salva ! que els xinos ya han desembarcat en Madrid, y ya tenen un banc a on puguem anar a posar els nostres ahorrets o a demanar un prestamo. Yo no antenc masa lo que esta pasant en les caixes, pero ¿ saps una cosa ? tinc por; tinc por de que quebren ( o les facen quebrar) y que els poquets dinerets que hem astalviat el meu home y yo para els estudis dels nostres fills, y que mos han costat molt de guañar, ara sels puguen quedar els amos de ixes caixes. Diuen que no traguem els dines, que no pasa res, pero yo que soc una dona de mentalitat de les de antes ( es dir, que sempre pense en guardar, per si…) vullc traure lo poc que tinguem i posaro baix de un rejol, pero clar, ara ve la segon part, y es que si heu tens en casa baix un rejol, venen els «lladres» y teu furten. Resumint, que tinc un dilema: no se a quina de ixes dos classes de «presumptes lladres» dixar que samporten els meus dines. Si em pugueu donar un consell els que sabeu de asó, el recibiré molt gustosament.
Una pregunta ara que ma vingut al cap: ¿no sera mes segur posar els ahorrets ( y dic ahorrets perque es poquet lo que tinc) en el banc dels xinos, que son una economia «emergent»( aisó heu diuen en la tele) ?
Que li quede ben clar a tothom:
No sóc un profeta, ni vull ser-ho i tampoc sé si n’hi ha.
He escrit eixes reflexions que acabeu de llegir per fer un poc d’història i aclarir un fenomen d’evolució on sempre n’hi haurà coses que ens agraden més a uns que a altres, coses ben fetes i mal fetes, perquè som humans i és inherent a nostra espècie ficar la pota per anar progressant.
Dit açò, que és prou obvi, no he dit mai que hem de desconfiar, més aïnes crec que els diners estan segurs perquè ja ho he escrit adés: és una evolució en la manera de portar la gestió, llevant-li el sentit social que abans han tingut estes Entitats i que a mi personalment no m’agrada que en perden —si no ho «apanyen» be—, aquella funció social que en tenien abans. També, com be ha dit enju4t, no són totes les Caixes les que tenen problemes, només algunes, i pense que de vegades el soroll dels mitjans de comunicació ens mareja i no ens deixa reflexionar sossegadament com caldria fer-ho qualsevol inexpert mortal; ells, els periodistes, només busquen el titular de la notícia i si rasques un poc t’adones que la majoria no sap de quina cosa està parlant, però n’hi ha que ficar un bon lletrero per poder vendre el major nombre possible d’exemplars o tindre gran audiència en televisió. Esta situació del món bancari l’hem patit, i més grossa si cap, anys enrere en plena dictadura, però com no n’hi havia tanta informació poca gent s’assabentà, però l’assumpte aleshores fou greu de debò, per no dir de co….
Vos recorde que ara n’hi ha un «Fondo de garantía de depósitos» que en cas de fallida d’una entitat bancària, segons la llei, eixe fons ens garanteix un límit de 100.000 euros per depositant i en cada Entitat de Crèdit. Qui ho vullga pot consultar en Internet quines són les Caixes que estan adherides a eixe fons al 31 desembre de 2010 entrant a la pàgina http://www.fgd.es/es/entidades_cajas.html
QUEDE BEN CLAR QUE NO ÉS LA MEUA INTENCIÓ ALARMAR NI ATEMORIR NINGÚ!
Si ho he fet vos demane disculpes perquè seria un insensat, un destarifat i un irresponsable atés com estem immers dins de la crisi, això ens falta, desanimar el personal.
pues no se jo eh, que «emergent» ve d'»emergir» igual que «emergència», i ja sabem tots… que les emergències no son bones…
He llegit lo que escriviu i mentere de la mitat pero una cosa que au posat si que es deveres, a mon pare el Monte de Piedad li va fer un prestamo y molt barat pera comprar unes terres. Com no podía pagarlo li donaren moltes fasilitats perque tornara a renovarlo, vullc dirvos que es portaren com uns señors. Va estar agrait sempre a la caixa de ahorros de la Glorieta de Valencia. Com a ell niavia atres per asi que tamé lin feren. Eu de perdonarme per no saber escriure com vosatros pero com latre dia vag llegir que no teniem que tindre vergoña me decidit y así estic. ¿Algu pot dirme si els dines que es gastaren en el cuadros de Sorolla está ben fet? Podien averlos repartit en fer obres sosials ¿no eu cregueu aisina?
Guillermo : Ens alegrem molt que hages decidit expresar la teua opinió en aquesta revista. Ara que ja saps el mecanisme, esperem que continues enviant-nos les teues opinions. Salutacions.
pepe romero-nieva
Amb la privatizació de les caixes s´acaba amb l´obra social…
Ma agradaria intervindre en les discusions que teniu sobre com está governanse Quatretonda com ya fa temps que no estic damunt per que no visc aí em calle y no vos diré res. Lo que si que ma agradaria demanarli a este señor que per lo que pareis sap tant de les caixes de ahorros que mos diga alguna cosa mes de lo que va a pasar per que si sents lo que diuen en les televisions y en els diaris si que es deveres que els bancs van a tirarse com a llops a menjarseles mire a vore si mos diu algo mes home.
Des que vaig escriure aquest RÈQUIEM d’anys en duguem ja tres i repic i resulta que ara oïsc que totcristo sabia què estava passant; i els tertulians s’omplin la boca demostrant quant sabuts són…., i avant va el carro !
Però com fan les capes geològiques l’última que arriba tapa a l’anterior i com en un bufit ens oblidem que davall d’aquesta està ple de enderrocs (per no emprar la paraula excrement que resulta pedant, no?, o la que està pensant tot lo mó…)
Ací «totlomón» sap molt quan es destapen les coses aquestes tan «rares», però abans tots callaets per si de cas….Vergonya!!!
DDR Empleados de Bankia ha enviat aquest article del diari Expansión.
Diez ‘agujeros’ de Bankia que el Banco de España conocía.
https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/9901651/05/19/Diez-agujeros-de-Bankia-que-el-Banco-de-Espana-conocia.html?fbclid=IwAR1pQUJyhliHeI6i8wM6eO84EEtQUTP-xQpkYY4I273Ja4aJnusCCGkPPV0