Curiosidades
Alguien puede informar de la historia de este pozo, sito, en la calle Benigánim, Recuerdo, vagamente, de cuando era joven que decían que el agua no era potable. Que finalidad tenía? Es particular o del municipio?
También, me parece, que antes no tenía puerta. Gracias!!!!
J. Caballero Benavent
Joan Caballero én un enamorat del seu poble. De sempre ha mostar simpatia per QD i és dels primers col·laboradors. Li encante bussejar en els objectes i llocs del passat.
Joan, igual si preguntes a Juanfe, o Carmen Peiró, que son els qui viuen en la casa on està el pou, poden ajudar’te. Dic igual, perquè no se si ells coneixeran la història, però és possible. També pot ser que el nostre amic rBenavent, gran coneixedor de les curiositats històriques del poble ens puga tirar una maneta. Salut
PER AL.LUSIONS…(i a veure si trobe el lloc, que el llistat va molt depressa”)
Per al.lusions dic, però, el cas cert és que no tenim cap contestació, és a dir que he pensat el mateix que Caballero Benavent, això sí, després que ell ho posara per escrit. Són d’aquelles coses que sempre estan ahí, que et passen desapercebudes, que alguna cosa n’has sentit dir a casa, molts anys ja, però…
A cor què vols penses que aquestes excavacions eren relativament abundants a d’altres èpoques en cases i sobretot corrals, temps en què els corrals eren corrals, sense apenes separació física entre uns i altres, i eixe fou el cas contat d’un pou particular del carrer Sant Josep que després de partir una casa, segurament per herència, deixaren el pou al mig per tal que des de les dues pugueren accedir-ne.
La particularitat del pouet del carrer de Benigànim és trobar-se en la via pública, per tant d’allò que es diu zona de domini públic, de construcció anterior a la casa i urbanització del carrer, ara bé, era particular o públic? De memòria, res hem sentit dir, ni tampoc hem llegit que hi conste a cap inventari dels béns i propietats de l’ajuntament, com s’hi que s’ha sentit dir i existeix del pouet del Benovaire (del qual ja no s’hi veuen ni les runes).
Tenim ací, ja sabem, la Poassa, augmentatiu de pou, on pels volts dels seixanta excavaren o tal volta augmentaren, el que es coneixerà com el pou Nou, i si és nou ha d’haver-ne un de vell, bé l’anterior que ja no rajava, o a un altre lloc…
També apunta Coromines, tot i que per al nostre cas crec que no seria encertat, que les partides dites del “putxol” o “putxolet” (puchol, pucholet), i concretament en zones que com la nostra no “apitxem”, no les hauríem de relacionar amb els “pujols” i “pujolets” (elevació del terreny, diminutiu de “puig”) sinó més bé amb el diminutiu de “pou” per tal com a molts llocs on hi ha dits “putxols” també trobem algun pou o font notable. Podria ser una hipòtesi per al nostre pouet si no fóra perquè mai no he sentit dir ací ni “putxol”, ni “putxolet”, sempre “pujol”. Ara que, en canvi, a Llutxent, i sempre m’ha estranyat, sí que pronuncien i certament li diuen “Puchol” a una de les seues partides; serà qüestió de veure si tenen cap xorro a prop.
Ja veuen que com els bons professors i millors polítics més que contestar a la pregunta se n’anem per les vores.
benavent
P.S. Notícia de Xàtiva publicada el 31-01-2011:
Desde la Concejalía de Música del Excelentísimo Ayuntamiento de Xàtiva se informa de los ganadores de la especialidad de viento y madera de la XIV edición del Concurso nacional de Jóvenes Interpretes Ciudad de Xàtiva celebrado el pasado fin de semana. Los premios han sido otorgados a los siguientes participantes:
Modalidad A: David Canet Benavent (saxofón), de 24 años y de Xàbia
…Recordamos que la modalidad A son jóvenes de entre 22-26 años de edad, la modalidad B de 17-21 años y la modalidad C jóvenes de hasta 16 años. En cuanto a la especialidad viento- madera incluye los instrumentos de flauta, oboe, fagot, clarinete y saxofón.
Xàbia és el domicili però quartondí…
Enhorabona para ixe xic , familiars y para tots els quatretondins. Sempre malegre molt quant alguna persona del nostre poble es reconeguda en un premit, en una entrevista, en el seu treball… Pense: ya en tinguem uno mes dels que valen, a vorer si algun dia mos reconeixen a Quatretonda com un poble da on han aixit persones en molt de valor, ( meges, musics, obispos, retors, mestres, professors, abogats, economistes…)
Per un atre costat, sobre el pou, yo he sentit dir que per bais corre un riu subterraneo y
que les cases de ixa mansana tenen prou problemes de humitat y algun badall en la estructura, pero ya vos dic que hue sentit dir… Del pou no se res y no sentit mai a ningu ni tansoles preguntarse perque esta el pou al mig del carrer.
Joan, quien puede ayudarte a lo mejor es Isabel Sentandreu, la dueña de la papeleria porque
esa casa pertenecio a unos tio suyo Salvadoret de la botigueta
Gracias por la información Josefa.