Indignez-vous !

» Qui és Hessel? Per començar, té 93 anys. És un diplomàtic jubilat, resistent contra els nazis, detingut, deportat al camp de concentració de Buchenwald i evadit. Fou secretari de la comissió que redactà la Declaració universals dels drets humans de les Nacions Unides, el 1948.
La majoria de l’opinió publicada (que a França tampoc coincideix massa, pel que es veu, amb l’opinió púbica), ha criticat el llibret i l’autor. Volen convèncer els lectors que el llibret és irrellevant i que el seu èxit és una moda casual i efímera. El text, diuen, es llegeix en un quart d’hora (com si el dret als missatges breus fos reservat als portaveus del “pensament únic” i l’esquerra tingués la obligació, per ser creïble, de redactar llargs papers saberuts). És, afegeixen, “un llibre que, almenys en la seva part econòmica, és d’una infinita feblesa”. De fet, Hessel no hi parla d’economia; es limita a recordar alguns principis del programa de la Resistència, els “ideals sempre actuals de democràcia econòmica, social i cultural”, que la dreta francesa denuncia repetidament des de fa anys. “El model social francès”, ha escrit un dels seus representants, “és el pur producte del Consell Nacional de la Resistència… i ja ha arribat el moment de reformar-lo, cosa que el govern (Sarkozy) està fent. La llista de reformes? És ben senzilla: agafeu tot el que es va posar dempeus entre 1944 i 1952, sense excepció. Aquesta és la llista. Es tracta de desfer metòdicament el programa del CNR!”.
En el seu opuscle, Hessel diu exactament el contrari: “Tot el sòcol de les conquestes socials de la Resistència és avui posat en qüestió. El poder del diner, tan combatut per la Resistència, no havia estat mai tan gran, tan insolent i egoista, amb els seus servidors directes fins i tot a les més altes esferes de l’Estat”.
Un cronista de la dreta ha comparat Hessel a un “Pare Noel” que aquestes festes ha deixat als francesos un regal que “sembla un avet que s’abandonarà aviat a la cantonada, amb les seves boles i quirlandes”. Poser sí; ja ho veurem. Els problemes econòmics i socials són avui d’una gran complexitat i les respostes de la indignació, el rebuig i la resistència, per si soles, no són suficients per a fer-hi front.» (Raimon Obiols)

***

La indiferencia: la peor de las actitudes

«Es verdad que las razones para indignarse pueden parecer hoy menos claras o el mundo demasiado complejo. ¿Quién manda, quién decide? No siempre es fácil distinguir entre todas las corrientes que nos gobiernan. Ya no tenemos que vérnoslas con una pequeña élite, cuyo modo de actuar conocemos con claridad. Este es un vasto mundo de cuya interdependencia nos percatamos claramente. Vivimos con una interconectividad como jamás ha existido. Pero en este mundo hay cosas insoportables. Para verlas, hace falta observar con atención, buscar. Les digo a los jóvenes: buscad un poco, encontraréis. La peor de las actitudes es la indiferencia, el decir “yo no puedo hacer nada, yo me las apaño”. Al comportaros así, perdéis uno de los componentes esenciales que hacen al ser humano. Uno de sus componentes indispensables: la capacidad de indignarse y el compromiso que nace de ella.» ( Hessel)

+ INFORMACIÓ

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.

2 Comentarios

uno més el 19 febrero, 2011 a las 5:15 pm

Més de mig milió de persones han comprat ja el llibre, un fenòmen que per a l’editorialista no respon ni al preu ni a la notorietat de l’autor, sinó a quelcom “que li connecta amb l’individualisme” inherent a esta època: “que cada u dispose de la seua xicoteta dosi d’indignació solitària”. I llança un avís per a navegants: “Stéphane Hessel ha posat el dit en la llaga d’un desig d’indignació. A l’esquerra li toca ara transformar-ho en futur”.
Però, que tenen les pàgines d’Indignez-vous! que han aconseguit atrapar de tal forma als lectors francesos? Per a Harlem Désir, diputat europeu i número dos del Partit Socialista francés, fundador en el seu dia de la ONG, “és un llibre de rebel•lia, d’indignació, que s’inscriu plenament en la nostra època. Se subleva contra la submissió, contra la dictadura dels valors financers. I diu que el major perill seria la resignació (…) Hessel és un home modest i autèntic. Planteja les qüestions socials en termes morals, fa un crida a l’ètica i a la responsabilitat personal (…) als 93 anys es dirigix als jóvens predicant una rebel•lió humanista i optimista (…) És una crida a la reflexió, no un programa polític; és un crida a la societat a partir d’uns valors, recordant que la majoria d’ells ja estaven enunciats en el programa del Consell Nacional de la Resistència (l’òrgan que va dirigir i va coordinar els distints moviments de la Resistència Francesa, la premsa, els sindicats i els membres de partits polítics contraris al govern de Vichy a partir de mitjan de 1943, a què va pertànyer Hessel). En ell apareixen els valors de justícia social, de prevalença de l’interés general sobre els interessos particulars, de basar la vida col•lectiva en els valors republicans (valors que, fins al dia de hui, representen el major dels orgulls per a tots i cada un dels ciutadans francesos, ndlr)… (…) Vol construir una societat de què podem sentir-nos orgullosos, però no presenta la més mínima ambigüitat: no és un programa polític”. “Predica un cert radicalisme, però construït entorn d’un projecte comú. No expressa una utopia revolucionària, que no podria complir-se. Stéphane Hessel oferix trobar una esperança… per això este llibret ha trobat tant d’eco”.
“Massa indignació pot matar la indignació?” es pregunta hui en un article el diari digital Rue 89. Per a este periòdic declaradament d’esquerres, a l’inesperat èxit de 2010 estan començant a sorgir-li “les primeres crítiques en 2011. Sobretot d’alguns lectors del que Anne Fulda flama en la seua crònica de Li Barber “una espècie de nou Xicotet Llibre Vermell”. Crítiques a les conegudes postures pro palestines de l’autor i a les simpaties socialdemòcrates manifestades en una entrevista en el mateix Rue 89: “Elogia els mèrits de Martine Aubry, Pierre mendes-france, Edgar Morin i inclús Dominique Strauss-Khan (actual president del FMI) i guarda distàncies amb l’extrema esquerra”.
Naturalitzat en 1937 va ser cridat a files al començar la guerra; fet presoner, es va evadir i es va unir el general De Gaulle a Londres. Enviat a França en 1944 va ser detingut i deportat a Buchenwald, on va falsificar la seua identitat. Va tornar a evadir-se, el van detindre, va botar d’un tren en marxa i es va unir a les tropes nord-americanes. Després de l’alliberament, va entrar a treballar en la Secretaria General de l’ONU i va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.
El govern de Mitterrand li va elevar a la dignitat de “Ambaixador de França” i des de la seua jubilació es dedica a militar en favor dels “sense papers” i els palestins. És Oficial de la Legió d’Honor (una de les més altes condecoracions que concedix l’Estat francés) des de 2006. Va recolzar Michel Rocard en les eleccions de 1985 i l’any passat va figurar en un lloc testimonial en les llistes d’Europe Ecologie (el partit que lidera Daniel Cohn-Bendit). Des de fa diverses dècades milita en el Partit Socialista.

Maria Benavent el 21 febrero, 2011 a las 6:14 pm

Seria desitjable que, de tant en tant, (i més sovint en moments d´ incertesa ) l ´ésser humà fóra capaç de fer un exercici de reflexió per tal de recuperar la seua vertadera essència: els valors que sempre l´ han impulsat a lluitar per un món a la seua mida, un món més equitatiu, on tothom, sense excepció, es senta valorat .
Tanmateix, en aquest camí d´introspecció, no cal dir que hauríem de deixar de banda egoismes i interessos personals i garantir el bé comú. Només així, i amb una actitud de compromís social, podrem contruir-nos el món que realment ens mereixem. Hessel ens ho recorda al seu llibret, amb una admirable lucidesa, proclama una revolució pacífica i ens convida a tindre en compte el passat per canviar el rumb cap a un futur millor.

uno més el 19 febrero, 2011 a las 5:15 pm

Més de mig milió de persones han comprat ja el llibre, un fenòmen que per a l’editorialista no respon ni al preu ni a la notorietat de l’autor, sinó a quelcom “que li connecta amb l’individualisme” inherent a esta època: “que cada u dispose de la seua xicoteta dosi d’indignació solitària”. I llança un avís per a navegants: “Stéphane Hessel ha posat el dit en la llaga d’un desig d’indignació. A l’esquerra li toca ara transformar-ho en futur”.
Però, que tenen les pàgines d’Indignez-vous! que han aconseguit atrapar de tal forma als lectors francesos? Per a Harlem Désir, diputat europeu i número dos del Partit Socialista francés, fundador en el seu dia de la ONG, “és un llibre de rebel•lia, d’indignació, que s’inscriu plenament en la nostra època. Se subleva contra la submissió, contra la dictadura dels valors financers. I diu que el major perill seria la resignació (…) Hessel és un home modest i autèntic. Planteja les qüestions socials en termes morals, fa un crida a l’ètica i a la responsabilitat personal (…) als 93 anys es dirigix als jóvens predicant una rebel•lió humanista i optimista (…) És una crida a la reflexió, no un programa polític; és un crida a la societat a partir d’uns valors, recordant que la majoria d’ells ja estaven enunciats en el programa del Consell Nacional de la Resistència (l’òrgan que va dirigir i va coordinar els distints moviments de la Resistència Francesa, la premsa, els sindicats i els membres de partits polítics contraris al govern de Vichy a partir de mitjan de 1943, a què va pertànyer Hessel). En ell apareixen els valors de justícia social, de prevalença de l’interés general sobre els interessos particulars, de basar la vida col•lectiva en els valors republicans (valors que, fins al dia de hui, representen el major dels orgulls per a tots i cada un dels ciutadans francesos, ndlr)… (…) Vol construir una societat de què podem sentir-nos orgullosos, però no presenta la més mínima ambigüitat: no és un programa polític”. “Predica un cert radicalisme, però construït entorn d’un projecte comú. No expressa una utopia revolucionària, que no podria complir-se. Stéphane Hessel oferix trobar una esperança… per això este llibret ha trobat tant d’eco”.
“Massa indignació pot matar la indignació?” es pregunta hui en un article el diari digital Rue 89. Per a este periòdic declaradament d’esquerres, a l’inesperat èxit de 2010 estan començant a sorgir-li “les primeres crítiques en 2011. Sobretot d’alguns lectors del que Anne Fulda flama en la seua crònica de Li Barber “una espècie de nou Xicotet Llibre Vermell”. Crítiques a les conegudes postures pro palestines de l’autor i a les simpaties socialdemòcrates manifestades en una entrevista en el mateix Rue 89: “Elogia els mèrits de Martine Aubry, Pierre mendes-france, Edgar Morin i inclús Dominique Strauss-Khan (actual president del FMI) i guarda distàncies amb l’extrema esquerra”.
Naturalitzat en 1937 va ser cridat a files al començar la guerra; fet presoner, es va evadir i es va unir el general De Gaulle a Londres. Enviat a França en 1944 va ser detingut i deportat a Buchenwald, on va falsificar la seua identitat. Va tornar a evadir-se, el van detindre, va botar d’un tren en marxa i es va unir a les tropes nord-americanes. Després de l’alliberament, va entrar a treballar en la Secretaria General de l’ONU i va ser un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans.
El govern de Mitterrand li va elevar a la dignitat de “Ambaixador de França” i des de la seua jubilació es dedica a militar en favor dels “sense papers” i els palestins. És Oficial de la Legió d’Honor (una de les més altes condecoracions que concedix l’Estat francés) des de 2006. Va recolzar Michel Rocard en les eleccions de 1985 i l’any passat va figurar en un lloc testimonial en les llistes d’Europe Ecologie (el partit que lidera Daniel Cohn-Bendit). Des de fa diverses dècades milita en el Partit Socialista.
Maria Benavent el 21 febrero, 2011 a las 6:14 pm

Seria desitjable que, de tant en tant, (i més sovint en moments d´ incertesa ) l ´ésser humà fóra capaç de fer un exercici de reflexió per tal de recuperar la seua vertadera essència: els valors que sempre l´ han impulsat a lluitar per un món a la seua mida, un món més equitatiu, on tothom, sense excepció, es senta valorat .
Tanmateix, en aquest camí d´introspecció, no cal dir que hauríem de deixar de banda egoismes i interessos personals i garantir el bé comú. Només així, i amb una actitud de compromís social, podrem contruir-nos el món que realment ens mereixem. Hessel ens ho recorda al seu llibret, amb una admirable lucidesa, proclama una revolució pacífica i ens convida a tindre en compte el passat per canviar el rumb cap a un futur millor.