Bé, Mal i Regular

BÉ, MAL… I REGULAR
Acabe de veure en la televisió un programa sobre el 23F, es compleixen 30 anys d’aquell funest dia en què Tejero entrà al Congres dels Diputats i començà a pegar tirs a tort i a dret. Una vegada més quan he vist com intentaven tirar per terra el general Gutierrez Mellado i els tanques passar pel camí del Grau davant de ma casa, he tingut, com sempre quan ho veig, una opressió a l’entrada de l’estómac i de seguida m’han entrat ganes de plorar. Açò últim no és cap novetat, sóc de llàgrima fluixa i qualsevol cosa mou eixe sentiment que no puc controlar, possiblement està gravat als meus gens, em ve de família.
Preguntaven en el programa televisiu on estava eixe dia cada una de les persones que han anant entrevistant, ha sigut un més dels que en faran durant esta setmana, eren anècdotes que tots els que visquérem aquell moment en tenim més o menys, interessants segons qui les escolte, a mi cap comentari m’ha aportat gran cosa que no en sabera ja, però és higiènic i saludable que de tant en tant se’ns recorde que en passà, sobre tot crec que a les escoles haurien de projectar i explicar als joves quin significat té el moment de l’entrada del guàrdia civil del bigot, les paraules que hi es varen dir i els tirs que dispararen contra el sostre, afortunadament no contra cap persona, i no sé encara si per falta de ganes o per no tindre prou punteria.
Que a soles em vaig trobar eixa nit fatídica! No podia comprendre per què estava succeint,  per què l’ésser humà té que resoldre les distintes maneres de pensar a hòsties, barallant-nos com si no haguérem evolucionat i fórem uns neandertals. Veient nostre comportament diari  sembla que al cromanyó només li han donat una pàtina, però al fons de l’individu n’hi ha el mateix: un mamífer que intenta dominar els altres congèneres per sobreviure, un mamífer que viu amb por, un mamífer recelós, un mamífer al remat que vol conservar la seua camada arrasant si cal les altres.   
Dies després del 23F un veí de la urbanització on vivia aleshores i que era tan valencià, —molt amant de la seua terra segons ens deia—, que està empadronat a Tenerife per no pagar el mateix impost que tu i que jo,  aquella nit es passejà pel seu poble amb un llista feta amb els noms dels que anaven a detindre l’endemà. Patètic!  I les voltes que dona la Terra: ara he sabut que és d’una associació progressista de les més afamades. 
Entre a la pàgina de QD després d’estar uns dies passejant-me pel món, és un dir, i em trobe, afortunadament, opinions de tots els colors. Tant de bo que llavors n’hi haguera hagut un instrument com este on la gent pot opinar lliurement, és d’agrair que hi estiga al nostre servici. Més encara, si com deia el director, l’altre dia n’hi hagueren tantes entrades. Ànim i avant, eixe és el camí, tot es pot parlar i dir sense ofendre ni tindre una pistola a les mans.
Hem avançat des que Tejero entrà al Congrés? Una mica sí, però només una miqueta. L’assumpte de la llengua continua pegant voltes com els voltors sobre la carronya, la corrupció la tenim com la cosa més natural perquè com us vaig preguntar ja fa dies: qui de nosaltres no ha deixat de pagar l’IVA si ha pogut fer-ho? Que alce la mà qui no ho haja fet mai i veureu les poques a hi n’apareixen.
Vaig escriure BÉ i MAL, no volia ara rectificar i afegir REGULAR al títol de la meua col·laboració perquè crec que tothom, en escriure hi un comentari, ho fa amb bona voluntat, però, sempre n’hi ha un però, xe, desqualificacions n’he vist alguna o al menys m’ha paregut veure’n.
Vaig a dir-vos una cosa que possiblement no siga entesa com cal: «hem de tocar-nos més». Som mamífers i el contacte físic fa miracles. A l’amic de deveres li donem una abraçada, al xiquet el besem per manifestar-li nostre afecte, als fills les mares se’ls volen menjar a mossos, al que ha fet una cosa bé li donem uns colpets a l’esquena, al nostre gos li passem la mà pel llom i l’animal traga saliva, i més que n’hi ha que no en fique per no fer-ho massa llarg, que cada un de nosaltres en busque una i veurà com en troba a cabassades.
La tecnologia ens ha donat esta eina d’Internet, tan valuosa per a la comunicació i impensable fa uns pocs anys enrere, tanmateix ens ha «furtat» el plaer de la conversa «en persona» i cada vegada més ens arracona i ens lliga al teclat de l’ordinador condemnant-nos a ser convertits en uns éssers solitaris dins de la foscor d’una habitació. Jo trobe a faltar les vetlades a la voreta del foc o a l’estiu a la porta de casa de ma «uela» al carrer dels Sants de la Pedra, el contacte era verdader i no virtual, però «nemo vivit in practeritum», que pel que crec vol dir que ningú viu al temps passat, i inexorablement tenim que viure el present i ballar segons toque la música, que no ho és mai ni millor ni pitjor, és simplement una altra.
Que el record del 23F no s’esvaïsca, que siga una lliçó per a les generacions futures, que sàpien que la violència, encara la verbal, engendra odi, que és millor discutir per discernir que per barallar-se, que les mans  les tenim per a altres coses més gratificants i no mai per agarrar una pistola.

 SALVA

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.