Obrim les portes de La Vall : encants per descobrir a Quatretonda

                                                 Avuí, tots aquells que hem volgut, hem passejat pel poble des d´una perspectiva especial i única. Hem fet un recorregut pel poble  tenint com a guia els versos del poema «Al meu Poble» d´Estanislao Alberola I Serra, poeta de la Renaixença i fill de Quatretonda. Original forma de recordar al poeta, homenatjar-lo i sentir el seu missatge per llocs, carrers, cases i entorns de l´escriptor. És difícil plasmar en quatre línies tot el que ens ha volgut  comunicar Frederic . Com també és difícil explicar el vertader sabor de la paella sense tastar-la. La cinquantena de persones que hem fet aquesta ruta des d´ aquesta perspectiva,  sí que podem dir que l´hem tastada. Un dia esplèndid. Uns parlaments explicatius molt ben preparats. Aplaudiments justificats inclosos. Un detall: ens han obsequiat amb el poema imprés «Al meu poble»  de l´esmentat poeta. Després de l´emotiva benvinguda de l´alcalde, Frederic ha començat amb versos del poeta que enguany, el de 2011, sembla que li ha sigut dedicat culturalment,  protagonista del 150 aniversari del seu naixement, idea que aplaudim i recolzem.

                                             Després, a l´església parroquial, el nostre guia ens ha parlat i instruit sobre senyorius, dominics, relació del monestir de LLutxent amb la parròquia,  curiositats històriques i interpretacions personals d´alguns fets socials i  històrics molt interessants. Hem descobert dos tresors quasi amagats que la gent no sol veure : la sagristia i el tras-sagrari, vertaderes joies prou ben curades. A les sagristies dels temples, el «personal», és a dir, el clero i les persones al servei del temple, és on es preparen i distendidament esperen el començament dels actes litúrgics. Mentrestant, algun que altre cigarret  ( quan es podia fumar ) acompanyava les converses i les xicotetes tertúlies . Salvant les distàncies, la sagristia venia a ser com «les trastendes» . La sagristia de la parròquia del nostre poble sempre m´ha impressionat. Considere que té un encant molt especial. Quan el visitant entra, de seguida s´ompli de la sensació d´entrar en un lloc alguna cosa més que una sagristia. Una espècie de xicotet museu molt bé curat i amb molt de gust. La col.lecció de fotografies de retors és, com a mínim curiosa. Els mobles, d´època. És el lloc on es guarden les vestimentes sagrades, els missals i tots els objectes litúrgics necessaris per a les celebracions. I no exagere quan dic que la sagristia és un xicotet museu digne de visitar.

                              El tras-sagrari mereix un punt i a part. Sembla com un oratori molt xicotet, cobert de preciosos taulells valencians. Aquet lloc invita al  recolliment i a l´oració. A la reflexió en la sol·litud dels misteris. De tot el conjunt, el que més m´ha impressionat. Pense que les meues pregàries, des d´allí, arribarien abans al Totpoderós. Allí, m´he sentit més a prop de Déu. He captat més fàcilment la seua presència. Clar està, sensacions totalment personals i subjectives.

                              Més tard, hem pujat dalt del campanar. I hem visitat la casa on va nàixer el poeta.  Tot adobat amb lliçons i un vinet d´honor.

» Hi ha en lo meu poble una ermita

casi tocant, molt propet,

al remat d´una alamera

de funeraris ciprers

principalment dedicà

al Sant Cristo de la Fe,

a on el meus pares me duien

a resar-li de xiquet…

¡ I ara, quant li rese al Cristo…

li rese al Cristo i a ells !»

 pepe romero-nieva

quatretondadigital

«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.