Novenari Santíssim Crist de la Fe
Pensant sobretot en els qui hi viviu fora del poble, aquí us deixem el Programa del Novenari del Santíssim Crist de la Fe 2011 per a que el pugau fulletjar i llegir i d´aquesta forma apropar-vos al poble encara que siga virtualment.
NOTA : Si no ho pots veure o si te´l vols descarregar CLIKA sobre el següent LINK :
PROGRAMA NOVENARI SANTÍSSIM CRIST DE LA FE
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Quines bones idees que tingueu. Yo si fora de fora magradaria saber quines coses es fan en el poble. Enorabona.
el bisbe es l’únic que sap escriure en valencià?, o es l’únic que vol?
El bisbe, a l’igual que la resta de gent que ha col·laborat en el programa del Crist, ha emprat la llibertat per a escriure com ha volgut.
això vol dir que tots els de la cofradia del crist només volen escriure en castellà, es la seua llengua preferent, en la seua llibertat, també fora cas, només faltaria que els obligaren a escriure en castellà, això era abans…
Això vol dir que els factors interpretatius de les causes poden ser senzills o complicats. Això només ho saben ells. Mai hem sigut tan lliures per a expressar-nos en llibertat. La forma d´expressió en una o altra llengua no és condemnable. Pot ser per què no saben. O per què no volen. O ni se ho han plantejat. L´important, pense jo és que si el missatge ha arribat. En valencià, en castellà : dues llengües extraordinàries. Dues llengües nostres.
el mes important del novenari. es veu que es si esta escrit el programa de actes en Castella o Valencià.
en un poble de parla valenciana em pareix, en tota la llibertat del món, i és, torne a dir el meu pereixer, una ridiculeria i d’una antigor impresionants, i una de les moltes causes que aparta a l’esglesia de la societat actual. Açò es feia abans, i abans d’açò en llatí, i si es per les persones majors que no saben llegir en valencià, es pot fer bilingüe, encara que això que no ho entenen ma huela en més de 80 anys el llig sense ensenyar-la ningú.
Doncs si no el més important, de segur que una fet significatiu si que és.
En un poble de parla valenciana, cadascú pot escriure com li parega i qualsevol és lliure de llegir-ho o no. Se n’heu adonat de que cap comentarista protesta de que els comentaris de QD són en un 99% en valencià? L’important és el que diuen i no com ho diuen, encara que n’hi ha gent que no suporta que es puga ser lliure de fer el que cadascú vulga.
Que passa penya, no ho entens Altre, no es que no ho soportem, és que ens indigna i a la vegada en dona llástima, prò mira ens ha tocat a nosaltres, que em de fer. Saps que, a mi tot el que puga dir el clero m,importa un «bonyigo», com si vol escriure-ho en xinés, forma part de la ignorància acumulada a Quatretonda, però tranquil, estem curats d,espant, ja no ens sorpren res.
El que molta gent no suporta es que existeixca gent que renegue de la seua llengua. Perquè precisament el nostre poeta alberola deia: qui renega de la seua llengua, es com si renegara de la seua pròpia mare…
És clar que ningú protesta que s’escriga en valencià, ningú te arguments per fer-ho.
ALTRE
Les actituds mononuclears, les visions unidireccionals, els paissatges monocolors, els dircursos únics no m´agraden gens. Visca el valencià ! Visca el castellà ! Visca la diversitat per molts anys. A mi no em donen llàstima ni els que parlen i escriuen castellà, ni aquells que ho fan en valencià. Les guerres de tot tipus m´esglaien. Cadascú que parle i escriga com li vinga en gana. I aquell que no accepte aquests principis, doncs que no els accepte. Ells mateixos! Mai criticaré a qui parle valencià. Mai criticaré a qui parle castellà. És el meu estil. No tinc cap problema. Els escric i els parle els dos quan i on em dona la gana. I ningú, ningú ha de vindre a dir-me ni tan sols a tirar-me a la cara qüestions pròpies de cada persona. Eixe no és el camí. Penseu si de cas, quantes persones han avorrit una o altra llengua por siempre jamás, per obligar a parlar-la o escriure-la. Per imposar-la. La llengua pense que no és un objectiu final sinò un mitjà. Eixa és la gran confusió i la gran errada. Si per parlar tots castellà o valencià, o anglés…es resolgueren els problemes quotidians…jo m´apuntava Però tots sabem que això no és cert. És falàcia pura !. o és que acàs els qui parlen una determinada llengua són els bons, i aquells que parlen una altra són els roïns ? O aquells qui parlen una llengua són els rics i els altres els pobres ? O els qui parlen una llengua són els sabuts i els altres uns babaus ? Mireu, mireu al vostre voltant…. Trobareu les respostes.
T´ho explicaré molt claret, Joan : Per a voler a Déu no has de renegar de la Mare de Déu. Pots estimar a un i a altra, sense meynsprear a cap. No és qüestió d´una cosa o altra, és qüestió d´una cosa i l´altra. Les supresions i el pensament únic crec que no porten a cap lloc. Crec que qualificar de «renegat» a una persona per utilitzar una llengua o una altra, ambdues oficials i nostres, és una mica exagerat. Els temps aquells en què per parlar castellà o valencià » t´assenyalaven amb el dit « ( que de totes les postures han hagut) pertanyen als temps de les cavernes, encara que reconec que, tant d´un costat com de l´altre, encara per desgràcia, en queden de nostàlgics. Gràcies a Déu cada vegada menys. Salutacions !
Tot això està molt be. El problema, es que «a perdre, sermpre el mateix».
per a altre, ningú ha parlat de obligar a rés, i tu parles de l’us de la llengua particularment de cada persona, no es el cas, en la cofradia hi ha molta gent, i es dirigeixen a molta més gent, que és tot el poble, tu creus que no menyspreen a ningú? pots creure el que vullgues però saps que sí.
¡Que finura chico!
Asó li heu conteste a bon colp de fals.
Pot ser no serveisca de res, però jo estic totalment d’acord en el que acabes d’escriure. Has sintetitzat la qúestió de manera brillant. Almenys al meu parer.