Despedida

Despedida

  Ací vos deixe un altre escrit, esta vegada del gènere de la poesia.
Està en castellà perquè el vaig presentar a un concurs literari a nivell nacional.
Vos convide a que intenteu adivinar la temàtica del poema per comprovar si realment transmet allò que vull transmetre en ell.
He fusionat una rima i un llenguatge clàssic amb un de més actual i col.loquial.
Espere que vos agrade… no pretenc ser cap poetissa, només deixar plasmada la meua humil creació. Gràcies.

No te extraño, te recuerdo

No te amo, te adoro

No te vivo, te invoco

Tampoco te entiendo pero te venero

 

¿Qué eres tú, extraño ser

Que en mis pensamientos te ubico,

En mis noches te sueño

Y en mis días te sigo?

¿De qué me sirve tu aliento

Si no me da calor en invierno

si no alivia mis dolores

Ni me saca de un apuro?

 

¿Tan equivocado estoy para enloquecer?

¿Tan tarde llega ese último tren?

No me entiendo, ni me asombro

Cuando vienes a verme… cuando vienes…

Siempre con tu voz temblorosa,

Con tus lágrimas asomando

Me das alegría, también llanto

Pero nunca un atardecer…

Sé que nada te mereces

Ni siquiera un favor mío

Pero siempre te malcrío

Sin pensar en mi propio bien.

 

Desespero si me hablas…

Si no lo haces me condeno

Pues no hay un solo momento

En el que tu piel me dé contento.

¿No me hablas? ¿No me dices

Que te espere en el convento?

Como hacíamos en enero

Refugiándonos al llover…

 

Shakesperianos que me dicen:

No te escondas, sal valiente

Que esta historia no merece

Que le des tan triste fin”

Yo no escucho, sólo oigo

Los susurros de sus bocas

Que seguro se equivocan

¿no lo hacen? Lo hacen… ¿sí?

 

No te escondas tras tus gestos,

De amargura me saturas

¿es que no ves que tus besos

No hacen más que aumentar mi duda?

Esa duda exagerada

Que encontré en aquella esquina

Siempre has sido mi ruina

Y ahora te quedas como si nada…

 

Esperando a que me hables

Puedo pasar la noche entera

Pues tus votos miserables

Se desvanecen como una vela.

Esos votos que juraste

Que siempre respetarías

Y ahora… ¿qué haces vida mía?

¿Te desdices de tus promesas?

Como siempre me señalas,

Me sentencias a muerte lenta

¿no ves que por tu culpa

Me encierro en mi inconsciencia?

Esperas que me encienda

Como las llamas del infierno

Que siempre nacen de un sentimiento

Como el tuyo, de impaciencia.

 

¡Respóndeme con tu boquita

Que tantas veces has usado

Para echar por tierra a tu amado

Que tantas veces has tratado

Como si fuese una colilla!

¡No me mires, no me hables!

¡Háblame! ¿Por qué no miras?

Eres un desastre, pero eso… yo ya lo sabía.

No me has dado ni un fruto

Que haya salido de tus entrañas

Con tu cuerpo no disfruto

Y es que… no sirves para nada.

 

Débil eres, débil te muestras

Con un grito te acongojas

Pero bien que te sonrojas

Cuando un galán te mira…

¿Qué me dices de mis sueños,

De mis promesas de amor dormidas?

Has matado mi alegría

Mi amor por la vida…

Odio cuando me besas,

Odio cuando me irritas

Te acaricio con mis puños

Para que no sufras, dulce niña.

Si me lloras enfurezco,

Tú eres la culpable de mi desdicha,

Cuando Satán me posee, eres tú…

siempre tú quien le guía

Hacia los caminos de tu tortura

Tú eres la que echa brasas

A una hoguera donde sólo había cenizas.

 

No vas a entenderlo nunca…

Nunca sabrás lo que eres, niña…

No quise hacerte bajar al infierno…

Nunca lo quise… tú lo pedías

¿Nunca vas a entender

Que siempre fuiste mía?

 

 

Despedida”

Nieves Vidal.

 

5 Comentarios

  1. Pepe

    La temàtica.. és un misteri…segons el lector, el moment, la sensibilitat….qui sap ! són tan complicats els sentiments ! Posats a jugar… podria ser la sol·litut, Déu mateixa…l´Amor, depén…
    De tota manera, un bon joc…d´endevinalles espirituals…o…materials. De paraules misterioses al voltant d´una ànima una mica insegura i cercadora de la mateixa trascendència a la qual fa preguntes de càrrega existencialista.
    No estaria de més, amiga Nieves, que fores tu mateixa, aprofitant aquest medi la que ens explicares la temàtica d´aquest poema magnífic i algunes coses més.

  2. Marieta

    Yo habia pensat que era la conciencia, pero no matrevia a diro per si em trataveu de ignorant. Com veig que el director de QD tampoc ho te segur, pues ara ya matrevit a contestar. Molt bonico el poema y benvinguda Nieves.

  3. Nieves

    Abans de res, gràcies per haver-lo llegit i haver dedicat uns moments a reflexionar sobre el seu significat. És veritat Pepe, els poemes i la literatura en general sempre són d’una lectura molt subjectiva i la interpretació depén, moltes vegades, de l’estat anímic del lector, per tant s’hi poden fer moltes interpretacions d’un mateix escrit.
    He llegit molts poemes sobre la violència de gènere, reculls en premsa i demés… esta vegada jo m’he posat a «l’altre costat», m’he atrevit (i ho qualifique d’atreviment perquè sé que és molt arriscat) a plasmar el que li passa pel cap al maltractador en el moment d’una agressió, totes les contradiccions que una ment perturbada pot experimentar, eixa bipolaritat que hom no entén -ara t’estime, després t’odie, ara t’enyore, després et rebutje…- La tensió va pujant a mesura que avança el poema fins que, tristament, acaba amb la vida de la seua parella… Potser ara ho podeu veure un poc millor.
    Marieta, no penses que eres ignorant, mai! De fet, és la consciència d’una persona que, paradòxicament, no és conscient del que acaba de fer.
    Es diu «Despedida» perquè està davant de la persona que acaba de matar, acomiadant-se «a la seua manera» d’ella.
    NO a la violència de gènere!

  4. CARMEN

    M´agrada molt el poema. Però perque tens que justificar-te de que has escrit en castellà???
    Cadascú fa el que vol, i crec que tots els visitem aquesta pàgina entenem les dues llengües, així que no cal que et justifiques.
    Ehorabona per el poema.

  5. Nieves

    Moltes gràcies, Carmen. M’alegre que t’haja agradat. No pretenia justificar-me, o sí… el que passa és que tots els escrits que tinc són en valencià (també algun en anglès), perquè m’agrada més l’escriptura en valencià; aquest és una excepció perquè, com dic més amunt, anava dirigit a un concurs a nivell nacional. Sense pretendre abusar, aniré publicant els meus escrits que ja porten un temps al disc dur de l’ordinador sense que vegen la llum.
    Per si voleu llegir-ne algun més, en tinc uns pocs a vidalnieves.blogspot.com

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 5 visitants, 3 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES