els senyors de la guerra
Més de trenta anys té aquest poema . Poema de joventut. Quasi d´adolescència. Com que crec que per desgràcia pot estar d´actualitat… donsc aquí el deixe.
Por una calle van rompiendo a gritos
cual las mismas bestias i dementes
intentando embaucar a las buenas gentes
los jefes, líderes, políticos…
Por la otra calle. hombres distintos
resignados, callados, transparentes
bravos, sabios, honrados y valientes
que pareciendo tontos, són muy listos.
Es preciso remover hasta la tierra
y sacar al exterior ciertos olores
para demostrar que lo que aterra
són ésos jefes y ésos señores
que perfidian con la paz y con la guerra
repartiéndose el valor de los sudores.
pepe romero-nieva
«Noche Blanc a la Esperanza» 1.982.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Aisó vol dir que el mon roda y roda peró tot continua igual. Els que manen, manen y fan lo que volen, y els que obedim, obedim y callem y disem que facen en mosatros lo que ells vullguen, para » no donarmos a coneiser «.
No hagas de tu cuerpo la tumba de tu alma. ( Pitágoras)