Nonsenses
El món és ple de coses sense sentit, sense trellat, sense cap ni peus… o, com diuen els fills de la Gran Bretanya, de «nonsenses».
Què hi fa, a la caixa tonta, un personatge, amb deliris de grandesa, amb aspiracions de princesa, guardonada amb el títol de «la princesa del pueblo»? No en sé de princeses, ni de la reialesa, en sé de la «cosa pública» i l’únic tron on ella seu és aquell que es troba sobre un gran munt de fem. Allà dalt a la cima seu la «princesa del pueblo»; al seu capdavall les restes i immundícies que han anat abocant ant rere any la seua cort reial. La corona, lluny de ser d’or, l’han anat formant serps, sangoneres i demés ens que li xuclaran fins l’última gota del seu patrimoni reial… Quanta absurdesa!! El sentit comú d’algunes persones brilla per la seua absència! I què dir dels seus súbdits? Apilats, amuntegats davall un ésser que s’enorgulleix de no saber parlar, de no tenir estudis, de no saber… pràcticament res… o siga, res que no tinga a veure amb parlar d’intimitats i demés secrets d’alcova. Però, afortunadament, tenim dret d’elecció.
Gràcies xarxa, per fer-nos la vida més «normal»!
Una vesprada gris, de pensaments absurds i descobriments jocosos.
Nieves Vidal.
Nieves Vidal escriu opinions i els seus relats ens mouen a la reflexió. Explica el seu voltant i reacciona amb les lletres i el discurs literari.
Todos quieren vivir en la cumbre de la montaña, pero toda la diversión y la felicidad ocurre mientras estas escalando.
Aquesta gent s’olvida del «Deu de les xicotetes coses» que fan la vida més agradable.
salu2
Tinc un escrit que vaig fer fa uns anys que fa referència a eixes xicotetes coses, Orbison.
En uns dies el publique.