Paraules prohibides
Paraules Prohibides
No deixe de sorprendre’m cada dia, a l’obrir la pàgina pertinent per llegir l’edició digital de qualsevol periòdic, amb la incomptable quantitat de notícies absurdes que aparèixen. I pareix que l’assumpte va de pujada. Nobstant, hui m’ha passat allò que creuia impensable. Quan ja creuia que no em podia sorprendre res del que passara o haja passat a la nostra estimada terra, nyas coca! A l’edició impresa del periòdic “El País” ha aparegut una notícia que ha provocat en mi una barreja de simptomes somàtics que ni jo mateix soc capaç de descriure. No se si he tingut ganes de plorar “com un descosit”, se m’ha rebolicat la panxa, o en canvi, prendre-me-la a risa, tirar-me la manta al coll i ignorar-la per complet. El causant de tal desequilibri ha sigut l’entrada en vigor d’una llista de paraules prohibides a la seu de Radio Televisió Valenciana, Canal 9.
Els periodistes de la “nostra” televisió, i es que la paguem entre tots, no poden utilitzar des d’aquest cap de setmana un total de 543 paraules, per considerar-les “excessivament catalanistes”.
Algunes de les novetats son: sello, deport, ret, quadro, vacacions, vesprà, en; substituïnt segell, esport, xarxa, quadre, vacances o amb. Així com boxa, bulletí, dada o maduixa seran substituïdes per boxeig, bolletí, notícia o fraula. Aquesta llista “ha sigut elaborada pel director general de RTVV, qui ha anunciat què s‘anirà ampliant o modificant, sempre i quan es crega oportú fer-ho així. El mateix Torquemada n’estaria ben orgullós.
El fet, de per si, ja és com a mínim lamentable. I és que si ja em pareix vomitiva la idea de l’elaboració d’una llista de paraules prohibides a un mitjà de comunicació públic, més lamentable es torna quan ens assabentem que no és una notícia actual. I és que, aquesta notícia, digníssima dels nostres temps en els quals els molt honorables que ens governen s’afanen a censsurar tot allò que evidència les seves carències democràtiques, i fan bandera de l’anticatalanisme per arrapar vots dels sectors regionalistes, aquesta notícia, dic, és de l’any 1990. Si. En aquell any, el director general de RTVV era Amadeu Fabregat, un alt càrrec de la conselleria de Lerma. I és que, açò confirma, un cop més, que pel que fa als dos partits majoritaris (que no grans, per a nosaltres ser gran significa una altra cosa) no és ningún l’alternativa de l’altre en temes, almenys, pertinents a la llengua i la identitat dels valencians. I és que tampoc ho son en temes tan importants en la política com la censura ,la corrupció i la utilització d’entitats públiques (i mitjans de comunicació) com a pròpis. És un assumpte molt greu la creació d’un diccionari amb 543 paraules censurades, prohibides i distorsionades. Malauradament, no és una costum que ha quedat en el passat de la nostra terra. Podem recordar sense massa esforç, per exemple, la retirada de l’expossició Fragments d’un any del MuVIM, organitzada per la Unió de Periodistes Valencians, o la censura de l’actor Xavi Castillo a Xàtiva, per part de l’actual president de la diputació, entre d’altres.
Afortunadament, però, no tothom es ressigna a tenir que acceptar que les coses son així, i sempre han sigut així, i no hi podem fer res. D’actualitat estàn les protestes contra la manipulació informativa per part de col·lectius com Televisió sense fronteres, les quals agruparen una quantitat important de gent als nostres carrers fa uns mesos. I més d’actualitat encara està la manifestació contra la corrupció que es va celebrar a València, on milers de representants de la societat valenciana sortiren al carrer per demanar responsabilitat davant la corrupció política, siga del partit que siga, fet que, per cert, també va vetar a Canal 9 l’actual director general de RTVV, José Lopez Jaraba, despres de que qui ens governa, ja intentara frenar la manifestació als tribunals. Mals de panxa, hi han, i hi hauràn. Només podem esperar que el girar incansable de les agulles pose cadascú al lloc que li correspon.
Joan
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Abans de res, m’agradaria dir que estic completament en contra de la censura de tot tipus i en concret de la repressió de la llengua catalana en totes les seves variants dialectals. Però aquest cas concret potser no s’hauria d’incloure en les aberracions que hem vist els últims anys que bé esmenta aquest article.
Em fa l’efecte que el context en el que els amics d’El País situen aquesta notícia no és completament verídic, pel que sembla no tenen cap prova que realment aquestes paraules de les que parlen estiguin realment prohibides. Per altra banda, són d’ús completament quotidià, i podrien ser ben bé unes directrius per arribar més a la gent adaptant la llengua als temps que corren. És veritat que moltes són castellanismes, però aquesta és la realitat del País Valencià. S’ha de tenir en compte també que tot això va passar fa vint anys, i la radicalització d’aquesta política lingüística anticatalanista és molt més recent.
M’agradaria creure que tinc raó i que no siguin tants els fets que estan fent cada cop més gran la frontera entre el País Valencià i Catalunya.
No només son paraules, sino frases i textos, el qui treballa alli no pot dir el que vol ni allí ni fora, a Josep Lluís Fitó el que retransmetia la pilota valenciana, li se va ocòrrer escriure una obra de teatre «Corruptia» sobre politics corruptes, i misteriosament ha deixat de retransmetre pilota valenciana, el cas gürtel simplement no ha passat a canal 9, no existeix, al igual que les manifestacions per molt multitudinaries que siguen ni no son al seu favor, i axina mil coses,
però sguirem siguent nosaltres mateixos, no ens aconformarem.
Em sembla lamentable aquest fet. Estic d´acord en que són paraules d’ús completament quotidià, però això mateix les deurien dir correctament, i no adaptar la llengua als temps que corren, si no adaptar-nos nosaltres i intentar (i jo el primer) parlar tots un poquet millor, que al fi al cap és el que tots desitgem.
Tristor… grosero, tosco, rústico, basto, ordinario, cateto, inculto, ineducado, paleto, zafio, palurdo, chabacano, vulgar.
Per tal que aquests que ço intenten no tinguen problemes d’entendre la meua llengua quan d’una manera formal és usada, he buscat les paraules apropiades a tal malifeta en un diccionari de l’espanyol, que les que jo voldria dir no s’hi poden reproduir ací, i això que podria acceptar que s’utilitzara la forma més valenciana o occidental ans que la barcelonina o oriental, sense prohibir-ne cap, és clar, com per exemple agarrar per agafar, val, però d’ací a convertir el valencià, més encara, en un «patois»! És el que volen, i després ja saben: per a què serveix, si ja no el parla ningú, és de poble…, s’imagina algú açò en una televisió «normal»?
Cavallers va de bo!!!
Doncs amics, millor que tots anem prenguent bones dosis d’omeoprazol, almax o sal de fruites, perquè el proper maig voreu!!!
Venen eleccions i cal traure a relluir la flasada de l’anticatalismea, que aquest a ca nostra si dona bona cosa de vots, i no pas la simonia i el nepotisme en el que viuen els nostrats i estimats liders polítics populars…
Apa, apretem i traguem que el problema és nostre!!!!
Salut
Molt bon article -el teu i el del País-! Apart d’una profunda indignació, com a amant de la meua llengua que sóc, aquest article també em produeix un sentiment de fàstic i impotència ja que, pel que sembla, els que estan al capdavant d’un càrrec es passen la normativització lingüística per l’arc del triomf, atrevint-se a elaborar un diccionari propi, tot i tenint en compte que el tema lingüístic no és un assumpte dins de les seues competències, bé siga fa vint anys o, com tots podem comprovar, pels temps que corren. Així que, com bé explica Joan, malgrat ser un article dels anys 90, no em d’oblidar que -com diria aquell- aquest tema continua estant de rabiosa actualitat, molt a pesar nostre. Diguen el que diguen, jo continuaré desenvolupant temes ja que, malgrat contradir l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua, hui per hui, l’única cosa que «desenrotlle» és el rotllo de paper higiènic.
Aci deixe un parell d’enllaços on podeu informar-vos sobre allò que comenta Jordi Nadal més amunt. Espere que us afecte, com a mínim, com m’ha afectat a mi.
http://picam.info/picaocou/fito-decapitat/comment-page-1/#comment-8788
http://costumaridurba.blogspot.com/2011_01_01_archive.html
No ho havia pensat així. La veritat és que pot ser que tingues raó. En qualsevol cas, el que està clar és que aquesta notícia té vint-i-dos anys, i desprès el que hem vist a C9 cap interpretació malintencionada pot ser calificada d’extremista, mès bé al contrari, és la interpretació que l’experiència convida a prendre.
Seria possible que tot el que ha passat al País Valencià des de fa gairebé 20 anys quede només en un mal son i que siguem capaços de tornar a la «normalitat» del nostre pòble? A tornar a sentir-nos segurs de la nostra identitat, sense complexos, sense comparacions, amb personalitat pròpia?
Pot ser, la crisi ens done una oportunitat, però primer haurem de superar moltes coses: http://damonro.wordpress.com/2013/11/11/lo-millor-del-mon-el-sindrome-de-estocolmo/