la perversió de la paraula : deformació de la realitat…
de València, valencià ;
de Xàtiva, xativí…»
***
La perversió de la paraula és un fenòmen, un moviment «progre», el qual més que res intenta amagar, emmascarar, falsejar la realitat… és a dir, fer-la digerible, diplomàtica, política, lait, i quasi sense significat. A aquest punt hem arribat i ja no sabem a què ens referim quan parlem. La cosa no ve d´ara. Ja fa molts anys que quatre dandis moderns recolzats per altres quatre ignorants han derivat en la situació què a hores d´ara ens trobem. Fins i tot hem arribat a la paradoxa de no poder ni parlar, De no poder dir les coses pel seu nom. D´anar de mentira en mentira. Miraculosament avuí en dia ja no hi ha tontos, ximples : han desaparegut del món gràcies a la modernitat…el que si hi ha són retraguts, passotes, i desmotivats. Els vells ja no hi són, acàs no us heu adonat ? Han desaparegut ! Ara bé, si voleu, podem parlar de ciutadans de la tercera edat. Els bojos desaparegueren amb la desaparició dels manicomis. La presó és un centre de reclusió. Per tant, els presos són interns.La qual cosa vol dir que no queda ni una a mil km. a la redona. Els alumnes descarats, maleducats, pre delinqüents, reventa-classes deixaren d´existir amb la mort del dictador. Ara el que hi ha són alumnes hiperactius. I som tan in i tan moderns que ja el calbot no es gasta ni se l´ espera…els calbots han sigut reemplaçats pel tranquimazim i altres psicòtics elements, de tal manera que la societat preferix administrar un «chute» de tranquilitzants això si, supervisat per un psiquiatra, que no pas un bon cabolt donat a temps per un pare. Les putes-tos era cosa d´un altre temps pervers., del passat Ara són treballadores-dors del sexe o passejants de la nit.
En el camp de l´educació potser siga on més barbaritats s´han comés i on les paraules més han patit. La nomenclatura sense sentit de les qualificacions és sense subtes l´exemple més sagnant : El PA -progressa adequadament- servia tant per a un alumne excel·lent com per a un mediocre-baix . Avuí en dia, el zèro com a qualificació no existeix per a no ferir la sensibilitat d´un alumne que no ha escrit ni el seu nom a l´examen. Tampoc existeixen els alumnes sense ganes de fer res, sinò els despistats o aquells els quals han sigut maltractats o víctimes de la societat. El NM ( necessita millorar) a més de ser un insult a la intel·ligència, representava l´engany més descarnat, ja que… qui és perfecte per a deixar de millorar ? El ACIS per res del món són ximples , simplement necessiten un altre ritme d´aprenentatge. De tots és conegut el nivell d´èxit aconseguit a força de trabucar i enterbolir el vertader sentit de les paraules.
Mil paraules noves han nascut. Les paraules, com les persones, naixen, es fan grans, desapareixen, moren, canvien de significat, de gènere… També ens acostumem als nous significats. I sabem el que signifiquen. Les paraules poden ser pervertides. Allò que representen mai. El que passa és què més enllà de les paraules estan les idees, els conceptes. I si a una idea o concepte li canvies el vestit que l´envolta…el perill es fa imminent i evident. És com si al llop li diguerem ovella, a l´ovella cavall i a la merda parfum. Vinc a dir que si acceptem la realitat ens podrem aclarir en algun moment. No es pot dir al dia nit i a la nit mes.
La perversió de les paraules pot arribar a crear seriosos obstacles en la mateixa convivència.La mort, per exemple no pot ser un «viatge». Jo no diria mai a una filla meua que tal familiar se n´anat de viatge. Com tampoc li diria mentides dient-li que pot arribar a ser una gran escriptora si als 18 anys encara ni sap, ni vol, ni té ganes d´ escriure, de llegir ni d´ agarrar un llibre.
pepe romero-nieva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Molt bon comentari sr Director,si senyor. Tant mateix és una llàstima la que ens toca viure i més ací a la «nostra terreta» com diuen molts. Els pallassos al circ,ai no que estan en tots els llocs!! serà posible! els què ens deurien de donar exemple…… uf! cada vegada sabem menys o això és el què volen? alguns idiotes…. clar com que damunt fan i ens desfan segons altres interesos, Estem rodejats d’una autèntica «merda»,que li anem a fer. Però no patim que ara ve el gran circ al més de Maig amb un carroussel plé de……. i nosaltres a fer l’idiota. Jo almenys a la nit li seguiré dient (nit) i a la lluna (lluna)a qui no li parega bé doncs que es…..
Senyor director, quan s’acabà la dictadura, i començàrem amb il•lusió la nova etapa, molts pensàrem : afortunadament ara tindrem democràcia i podrem dialogar, intercanviar idees, resoldre dubtes, aclarir conceptes, buscar-li la causa als efectes, encendre la llum del coneixement, col•laborar, escoltar amb interès les propostes de l’altre, analitzar-les seriosament, rebatre-les amb arguments, canviar d’opinió si fa el cas, votar quan hi haja eleccions…, creiem que açò que anàvem a tindre, que s’acostava, eren exercicis higiènics i saludables que nodririen les neurones i ajudarien a mantindre l’equilibri mental de l’espanyol. L’esdevenidor que teníem enfront estava ple d’esperança, l’obscurantisme s’havia esvaït.
Però pel que estem veient eixes idees només estaven en Utopia i no en este país de Maria Santíssima, i menys encara si cal en nostra terra valenciana on el parlar bròfec i grosser, la ironia, el sarcasme mordaç i corrosiu, la burla farcida de gracieta, la utilització de vocables que són intel•ligibles pel comú, l’aparentar sapiència mantenint una actitud despectiva vers al proïsme semblant el ric Epuló de l’Evangeli, situar-se en les antípodes d’una idea política —seguint el pensament freudià— només per anar contra EL PARE, atrinxerar-se darrere d’un títol acadèmic per poder parlar ex cathedra mentre es practica la «Proskynesis» com un súbdit fidel que s’ha de postrar i arquejar el llom acatxant-se davant del reietó de torn, utilitzar un vocabulari que ix de la ment d’una caterva d’analfabets que creuen tindre la SUPERIORITAT perquè s’han auto erigit en pastors i mestres del ramat, tot açò junt i més que podríem afegir-ne, sembla que és políticament correcte.
Molts dies quan m’alce del llit m’entren ganes de buscar la finestreta (ventanilla en castellà) on tindria que anar a APOSTATAR o donar-me de baixa d’on m’ha tocat nàixer…, i comte fins a cent, mil, o de vegades deu mil. Després reflexione més espai i em dic: «Salva, no desesperes, potser que demà quan et despertes tot haja sigut un somni i preguntaràs i la gent sabrà qui va escriure el Quixot, el Tirant lo Blanc, Hamlet…, i Belén Esteban es dedicarà a “sus labores” i deixarà de ser el far que il•lumina el cim cultural on hem arribat».
» Levántate y anda» li digué Jesucrist a (Lázaro) i aquell després de mort s’alçà i caminà,això almenys és el que ens han ensenyat de tota la vida les historietes bíbliques. ¿ Perquè conte açò? doncs perquè tothom reconéix que els miracles son coses del pasat i que avuí es difícil creures un déu en el cual te la dosi perfecta per a que tots sigam una espècie de » borregos degollats» com algú així vol que sigam. Un exemple clar és que aquest fet que anomenava el de( Làzaro) dic, molts són els creïents davant el ranking social de que així era,altra cosa es quan u es tanca a casa ell sol i pot ser entonces no pense el mateix d’eixe meraculós esdeveniment, es a dir, la apariència sempre a jugat un paper important des de que l’hòme és hòme,per tant no «toquem a collons»què l’aigua ja està prou calenteta. La( belenmania) és la foto perfecta del que sóm a dia de huí ens agrade o no , de tota classe social i racional. Jo bese a qui tinc que besar,engellonar-me es altre cantar,per tant allà tú.
No mai, quan he enviat escrits a QD, ha sigut per promoure polèmica i menys atacar persona alguna en particular. No sóc qui per anar donant lliçons, allà cadascú amb els seus criteris i opinions, són tan respectables com les meues, almenys així em sembla, si s’ha sentit al•ludit, estiga segur que no ha sigut la meua intenció molestar-lo perquè, com veurà, no l’he ficat com RESPOSTA,la present si. Les meues lletres només són reflexions que em faig i les envie aprofitant el servici que ens presta esta pàgina d’Internet.
Si ha llegit la primera part veurà que és utòpica; en la segona intente mostrar que som persones i tenim defectes que hem d’assumir, i admetre que sempre n’hi haurà altre que no pense com un mateix, el pensament únic porta a «l’aborregament» i afortunadament no és el que podem apreciar per les nombroses participacions en QD, i és per la qual cosa que hem de felicitar-nos que a Quatretonda hi haja gent amb inquietuds i amb ganes de participar.
A més, jo seria un destarifat intentant barallar-me amb una persona que no conec, menys encara embotinar-lo.
Respetuosament,
SALVA
Señor Salva: Els seus articuls son molt bons. Desde el principi que man agradat y com voste diu, unes voltes podre estar de acuerso y unes atres no tan de acuerdo, pero dins del respete y parlant y canviant opinions he de reconeixer que son articuls que mos fan pensar y reflexionar. No es preocupe per lo que puga dir algun comentarista que es clava en voste perque yo encara no he llegit ningun articul de ell y crec que no el podrem llegir, perque lo unic que sap fer es criticar y no aportar ninguna idea nova. Voste no sanfade y continue escrivint per favor, y aixina mos fa la vespradeta molt mes soportable ( i aixina no vegem a la Belenita ).
Sr SALVA,ja que ara si què en respón al meu comentari,dir-li què en ningún moment m’havía sentit al.ludit justament perquè no en sentia contestat com ara. De tota manera aprofite per a dir que jo a vosté tampoc el conec i aleshores tinc que reconéixer que es tracta d’una persona molt educada i molt respectuosa per a mi al menys, es tot un plaer poder conversar amb vosté,li ho dic de tot cor,moltes gràcies.
D’altra banda en sentía «quisquillós» es cert,quan diu aixó de( parlar bròfec i grosser, la ironia, el sarcasme mordaç i corrosiu, la burla farcida de gracieta, la utilització de vocables que són intel•ligibles pel comú, l’aparentar sapiència mantenint una actitud despectiva vers al proïsme semblant el ric Epuló de l’Evangeli, situar-se en les antípodes d’una idea política —seguint el pensament freudià— , atrinxerar-se darrere d’un títol acadèmic per poder parlar ex cathedra mentre es practica la «Proskynesis» com un súbdit fidel que s’ha de postrar i arquejar el llom acatxant-se davant del reietó de torn, utilitzar un vocabulari que ix de la ment d’una caterva d’analfabets que creuen tindre la SUPERIORITAT perquè s’han auto erigit en pastors i mestres del ramat, tot açò junt i més que podríem afegir-ne).
Haurà d’entendre que com a persona responsable que intente ser també cabia l’al.lusió de tota manera un autèntic plaer com ja he dit abans.
Salutacions per molt de temps sr SALVA.
Sembla sr Marieta que vosté si sap furgar on sap que a una persona li dol, vaga qui ho diría!!!,vosté que ens vol donar exemple jo no sé de què. Tan sol li diré una cosa, no juzges sinò vols ser jutjat.
Que pase una bona vesprada.
Tal vegada jo diría: la perversió de les persones.
El calbot no deu de arribar mai.Més be es té que manipular la paraula i mimarla (engrandirla) per a arribar a un dialeg que pose fi als conflictes.
salu2