unanimitat

Qui s´atrevis a dir que els nostres polítics de la casta superior no estan units ?

Hi ha un llaç sense esquerdes ni fissures que els lliga eternament i els fa intocables, ferms, incombustibles i quasi que eterns. Com que no sou babaus, a aquestes altures ja sabreu a quin lligam estic referint-me. Tot això ve a conte que els nostres eurodiputats ( la majoria destinats a aquest pre-tanatori polític ) no volen volar-viatjar en classe turista malgrat la crisi, clar! s´han acostumat a la bona vida i a vore qui és el xulo que els talla les ales ! I com que d´ells emana el poder atorgat pel poble tenen el xec en blanc. Una mica de pudor, senyors meus ! encara que siga de cara a l´escenari. Si a l´escenari representen  aquesta escena no em puc imaginar els puxeros que es faran als camerins. Ses senyories han d´anar i tornar tres a quatre vegades a la setmana a curar els seus  negocis a la península no siga que es llancen a perdre. Alguns encara tenen temps – entre viatge i viatge- de guanyar-se alguns cacaus extra com a tertulians, comentaristes i experts polítics en les diferents televisions de l´espectre ibèric. Amb els 20.000 euros que reben de nosaltres a banda del seu sou, dietes, i altres extravagàncies  per a contractar  lliurement a gent de cofiança per a què els faça ja faena…qui gosa a canviar-los l´status ?

                                                                                                   Encara hi ha un altre comú denominador en tota la casta : es tracta de la corrupció, tan unida sempre als euros i a la qüestió de la unanimitat mencionada en aquest raonament. Ells mai veuen la corrupció a les seues files. La veuen clarament a les files dels altres. I així… va passant el temps. En política no deuria de ser un jutge ( posat a dit per ells en la majoria dels casos) aquell que ha de abaixar-los del cadirot. Deuria  ser l´ètica i el sentit comú que és el que falta. Els polítics superiors estan com a sangoneres incrustats en els euros i els privil·legis que cap raó podrà separar-los. Ho tenen molt bé montat. Algú dirà que no tots. Doncs jo dic que mentre passa tot el que passa i  aquells polítics del seu color callen, i no actuen d´immediat, automàticament són còmplices !

                                                                                                  Mentre  les bases del poble-poble  no deixem de ser » la voz de su amo» i una terminal de les respectives castes reproduint els seus buits arguments…i comencem d´una vegada per totes a fer-los canviar d´actitut,  la cosa no ha de canviar per a desgràcia i deshonra nostra, ja que els no van a fer-ho.  Diu una dita popular :»  aquell que estiga bé que no es menege » i de segur que ells no es mouran perquè estan la mar de bé. La justícia, els jutges…jo estic una mica decebut amb ells. Tots sabem allò que fan alguns en lloc de jutjar. Hem arribat a un impàs que es repeteix massa freqüentment .  La ciutadania estem ja tan acostumats a tant i tant que ja no ens sorprén res per molt gros que siga. Sempre diuen :  mentira !  calumnia ! tu més !, els teus, el doble !…i aixina aixina una corrupció tapa una altra més grossa. Un escàndol es solapa amb un altre. No vaig a caure a la temptació de nomenar-los perquè de segur algú pensarà que vull afavorir a uns o altres depenent dels quilates-corruptus, segons com s´entenga. Crec que estareu d´acord amb mi que si la cosa no s´ apanya, quan el descontent i la fartera arribe als seus límits, passarà el que passarà. Tots sabíem i intuíem que la bombolla econòmica podria desencadenar el que ha desencadenat. Ara crec que estem immersos en una gran bombolla política. o no ? Sempre ha sigut així, amb matisos. Les urnes clar què és el més sagrat de les democràcies. Estic absolutament convençut. És l´unic camí que tenim. La utilitzacíó d´eixe poder sobirà que reben aquells que són ungits per la voluntat del poble, és una altra cosa. És tan gran i tan sagrat aquest poder, tan immens… que el gran perill radica en aquells que l´utilitzen per a benefici propi. Tenen en la mà una làmpada d´Aladí amb desitjos eterns, és a dir inacabables ! Acàs no penseu que al nostre país encara no hem posat en marxa el pressupot montesquià ? Jo dec d´anar a un bon oculista : només veig una pilota de puxero on la carn, el jolivert, la sal, i els pinyons estàn tan ben embolicats i interconnectats entre sí que no se sap què és què.

 pepe romero-nieva

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.