Seleccionar página

Comentaristes, identifiqueu-vos !

Comentaristes, identifiqueu-vos !

                                      És una llàstima i una pèrdua que molts comentaris que arriben a la redacció de QD  no veuran mai la llum perquè els seus autors no s´identifiquen amb nom i cognoms. Hem de fer didàctica i pedagogia de la responsabilitat. No passa res per identificar-se i saber qui és aquell/lla que enriqueix la revista amb els seus punts de vista i pensaments. No hem de tenir por de reflectir allò que pensem. Tal vegada alguns no ho saben encara, per això ho tornem a dir. En comunitats tan menudes com la nostra, l´anonimat és un arma de doble fulla, i clar, mesures com aquesta han de ser UNIVERSALS i per a tots igual. Per on tallem i publiquem unes coses acceptant l´anonimat i en altres obliguem a identificar-se ? . La qüestió no és baladí : sabem a ciència certa que  QD hui per hui té una difusió molt ampla, unes 700 visites diàries, visitants diferents. Qualsevol  cosa publicada arriba a més gent que la que pugam imaginar, i crec que no està de més saber qui està darrere dels escrits. Jo pensava que amb aquesta mesura minvarien les visites, la qual cosa no ha sigut així…el que sí és cert és que han minvat els comentaris…però què anem a fer-li ? També pense que aquesta mesura li dona a aquest mitjà més serietat, més qualitat i més veracitat. Ja dic, que si algun dia la direcció fora compartida, tot això pot canviar en un segon. Ja he dit que res és irreversible. De moment , per favor, identifiqueu-vos…d´altra forma…sentint-to molt – i de veritat – no ho publicarem. Aprofite per desitjar-vos a tots bones pasqües.

pepe romero-nieva

 106 Visites totals,  2 Visites avuí

The following two tabs change content below.
quatretondadigital
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

quatretondadigital

"QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ. “QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.

17 Comentarios

  1. orbison (Roberto Benavent Benavent)

    Hola Pep, bones pasqües.
    Jo el que pense és que hi ha molta gent que veu escrits molt cultes a la revista i hi prenen por a l’escriptura. Sols tenim que veure hi en dia els jovens com escriuen als mòbils (sms) o al messenger o a les xarxes socials, per a donar-nos compte que no és tan important la sintaxi si el missatge aplega al receptor i és clar, ho enten.

    Jo no tinc ningún curs de valencià fet, però m’agrada tecletjar i crec que passe un muntó de la sintaxi si el missatge és prou legible (no se ni si s’escriu aixi…. però que se li va a fer)
    Escriure ens ablanix l´ ànima i és un bon exercici per al «coco» que ens fa treballar les neurones buscant i rebuscant les paraules adequades sense ningú que ens done pressa en traure-les…..
    L’anonimat tal vegada ens traga el pitjor de nosaltres en determinades ocasions.
    ale un saludet l´ equip i a la gent
    salu2

  2. orbison (Roberto Benavent Benavent)

    Pep, volía afegir també (pots editar-me el primer comentari) que INTERNET es TOLERANT amb qualsevol error de sintaxi en l’escriptura sempre partint de la base de que ens respectem els uns amb els altres. Hi ha que llevar-se la por.Anime a tot el món a participar activament amb aquesta fenomenal revista digital.

  3. SALVA (Salvador Alberola Benavent)

    Estos tres dies de Pasqua
    Són tres dies de jugar,
    Empinar el catxerulo
    I després a berenar.

    Són dies on els amics podem ajuntar-nos, berenar, sopar, ensenyar a empinar la «milotxa» als nets, donar la corda…, però, què voleu?, alguns ja no estem per anar jugant pegant bots i ballar la «tarara».

    Han vingut a casa dues parelles del poble, viuen a València uns, els altres a Quatretonda, a tots ens unix eixe cuquet que et rosega i manté despert el sentiment dels teus orígens. Després del berenar-sopar perceptiu la tertúlia a pegat la volta al món, per hi han passat: ZP, Rajoy, la crisi, el futbol, el nord d’Àfrica, la gasolina, les eleccions —sobre tot les de Quatretonda—, Gurtel, ERE, l’ensenyança a l’escola, la tele, l’oratge, acudits, històries de quan érem xiquets i anàvem a rutllar la mona a l’era del tio…, del Luxentino, del campanar, del intercomunicador de notícies i «bulos» que era el «llavador», res, que quasi hem arreglat el món sencer.
    No hem estat a soles, han assistit altres amics que amb les seues aportacions i idees, crec que tots hem acabat enriquint-nos un poc, perquè nosaltres, els de les terres del secà, en un no res, ja estàvem passejant-nos pel terme. Un bon exercici este de discutir —per discernir, clar— que ens ajuda a sentir-nos vius, encara que som conscients que no serem mai redemptors que salvem l’humanitat .
    Com no podia faltar a eixit a la palestra QD i les col•laboracions que hi en fem algú. Una de les amigues m’aconsellava que deixara d’escriure, que no treia cap trellat dient tot eixa classe de coses que contava.
    —Per què tinc que fer-ho?—, li he dit.
    —Perquè la gent no et coneix ja, no saben com penses, unes vegades creuen que eres un beat perquè parles de Santiago, altres que eres ateu per allò de Mitra, Iris i Akenaton, pancatalanista perquè intentes fer-ho normalitzat, no et dic res quan t’has atrevit a mentar Fabregat i Pompeu Fabra, un blavero perdut, un vanitós perquè parles de tu, un…
    —Para xica, para el carro!
    —No pare el carro, no, estàs dient cada dia una cosa així i l’altra distinta que portes marejat el personal. Només «mos» faltava les estreles. SALVA, un poc boig sí que eres, mira quin parlar tan romàntic, pareixes un somniador que no sap al segle que viu. I tenies que traure la Cultura i la Incultura i el gos Wasko? Eh? Era precís? Que allà cada ú s’apanye si li agrada més vore a Belén Esteban que a Punset, a tu què més t’importa?
    I com ho faç tan re-seriosament es creuen que no tens gens de sentit de l’humor. Xico fes-me cas i envia-ho tot a pastar fang. Tu acaba el que tens entre mans sobre la història de la teua família i en pau, eixos sí que et poden fer més cas, o és que vols «convertir-mos» a algú del poble ara?, a estes hores?
    —Escolta reina, tu hem coneixes bé i de sobra saps que escric perquè les neurones no «me s’atrofien»…
    —Alberola, tiene razón tu amiga, si ya no vives allí, ¿qué le importas a los actuales habitantes de tu pueblo? No lo van a entender, eres un intruso que quiere meter baza y darse el «pote», tú no has pasado nunca de ser un aprendiz de escritor de tres al cuarto. Déjalo y hazle caso.
    —¿I eso me lo dices tú, Profesor Doctor de la Facultad de Medicina, que me has animado a escribir como teràpia que ayuda a conservar viva la mente? I tu, XXXXXX —este sí que és del poble però ací no fique el nom perquè n’hi ha que mantindre el secret (?)—, que has col•laborat més d’una i més de dues amb pseudònim en QD, què dius?
    —Que ja t’apanyaràs SALVA, si a tu et fa goig fer-ho, per què no? Els que et coneguem no tenim cap problema amb les coses que contes.

    Hem seguit la xarrameca amb altres assumptes. Una altra vegada m’adone que la comunicació no verbal és fascinant. Les mans, les cames, la cara, les celles, la mirada, l’entonació, com està un assegut a la cadira o el sofà, tots plegats són missatges si cal més aclaridors que una retafila de paraules.
    Tanmateix la lletra escrita sobre paper o sobre la pantalla de l’ordinador (PC per alguns) és un instrument necessari per comunicar-nos, tot i això sabent-ne que no mai serà com el col•loqui, la conversa a l’entorn d’un bon foc, o asseguts a la porta del carrer, o a la sobretaula d’una bona paella, perquè pots corregir a l’instant allò que veus que no és comprés per l’interlocutor.

    Amb tot, no li fa, al remat la colla d’amics hem quedat que ningú té mai la RAÓ amb majúscules, tenim cadascú la nostra raó, que és tan respectable com la de l’altre i que …, «a quien San Juan se la dé, San Pedro se la bendiga».

    Espere que hagueu passat tots unes bones Pasqües.>/b>

  4. SALVA (Salvador Alberola Benavent

    Com ho he escrit a raja ploma i sense llegir-ho després, espere que «El Jurat no tindrà en compte les faltes d’ortografia» que n’hi almenys tres.

    Disculpeu-me.
    Gràcies.

  5. SALVA (Salvador Alberola Benavent

    que n’hi ha almenys tres.

  6. Marieta

    Señor director de QD: Me menejat per puestos que es parla de la revista y ma dit alguna gent que en asó de tindrer que dir el nom, molta gent no vol ascriure. Yo ha estat pensantmeu molt, pero he vist que Marieta es un personage casi casi com aquell señor Casamajor que era una incognita. Voldria continuar ascrivint si els lectors de QD aisina hu estimen convenient, ja que crec que en els meus comentaris no he ofes a ningú, pero si acas algu sa sentit ofes, desde así li demane perdó. Voldria que la gent que ascriu diga si heu puc fer en el nom de Marieta o creuen que la nova norma sa de respetar para tots. Gracies a tots aquells que donen la seua opinió y si no pot ser, desde así aprofite per despedirme de tots.9.46 pm

  7. Nieves Vidal

    Jo no tinc res en contra teua, Marieta, ni en contra de cap comentarista; així i tot, però, crec que és molt oportuna la tan coneguda expressió «o tots moros, o tots cristians». Ací no es tracta d’endevinar qui és qui, simplement d’opinar i si s’estableixen unes normes -no pose que s’imposen perquè em pareix un terme una mica fort- s’han de complir, sense excepcions. Jo no escoltava la ràdio quan el senyor Casamajor parlava però sé que era Xavier Sardà el que li posava veu, així que ja no és cap incògnita. Si amb el teu comentari vols que es porte a terme un referèndum, el meu vot és que no em sembla bé, no el fet que escrigues, no m’agradaria que deixares de fer-ho però, com ja t’he dit, no és res personal, però açò s’hi convertiria en una falla amb ninot indultat. I, com diu la Declaració Universal dels Drets Humans, ‘Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets’ 26

  8. Roberto Benavent Benavent

    Bona tarda a tots (o vesprada, ya m’entengueu tots).
    A Internet com a la vida mateixa, hi tenen que haver normes. Tots els foros a la xarxa están reglats per normes, la no aceptació de aquestes normes suposa la expulsió inmediata del usuari per part del moderador.AÇò no es cap novetat.
    Hare be, el missatge anónim estava pendent de moderació com així ho reflectia el enunciat d’aquesta opinió, i Pepe s’ha disculpat alegant posibles fallos del sistema. Pues be…. he de dir que efectivament el sistema pot fallar i «colarse» per error com ha passat a QD. Algú ha dit «Però no deixa de ser curiós que es cole un comentari amb un pseudònim, i no ho faça un amb noms i cognomalgo de que casualitat que es cole un anónim….» Desafortunadament l’informàtica encara no ha aplegat a ser tan intel.ligent com per a llevar este tipus de error cuant el senyor director no pot administrar el sistema.
    Son errors puntuals i aleatoris del esquelet de QD (codi i més codi) que no depén del senyor director, sino de uns senyors que han dissenyat la ramificació o format del tipus de blogg.Estem parlant de Programadors.
    27

  9. (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

    Com ja li he contestat a Pepe dalt, no vaig a tornar a posar el mateix aci ara. Ara be, si he dit alguna cosa al meu primer comentari, que no siga veritat, estaré molt agraït de que m’ho exposes. Ja li vaig dir a Pepe, al meu comentari sobre setmana santa, que jo simplement done la meva opinió, i no tinc cap interés en polemitzar ni anar en contra de ningú. Si algú s’ho agafa d’una altra forma, no és el meu problema. Igual que tu em dius que si vull dedicar-me a la política he d’ésser diplomàtic, jo et dic que quan ets director d’un mitjà com aquest has d’acceptar les crítiques (sempre que es facen sense faltar al respecte a ningú), i que això no supose ningún disgust ni ninguna cosa per l’estil. He rellegit el meu comentàri i no veig l’àcid per ningún costat, encara que això supose que serà questió de perspectiva..

    • Rosa Mahiques

      Molt bé, tu pots pensar el que vulgues, però jo et dic que amb paraules mal elegides es pot ofendre. Ja vaig dir que les crítiques s’accepten; Salva les va fer i crec que sense ofendre ningú. I… efectivament, les coses es poden veure de diferents perspectives i tu a l’igual que tots nosaltres hem de posar-nos en el lloc de l’altre i intentar veure si el que estem dient pot ofendre; no hem de ser tan autosuficients i tan altius pensant que tot el que es pensa es pot dir de qualsevol manera.
      Nieves ha donat unes explicacions a les seues paraules i hem entés el que volia dir, de la qual cosa me n’alegre molt, tu persisteixes en la teua posició, inclús després d’haver-te explicat que la culpa no era del director. M’agradaria veure unes paraules teues en les quals baixeres un poc els «humos», perque et torne a repetir que Pepe no tenia culpa i damunt s’ha demostrat amb dues dies que la pàgina s’ha despenjat del servidor per un mal funcionament d’aquest i que ja va deixar passar uns comentaris que no es deurien haver colat.
      A l’igual que tu a ta casa penges el cresol on més bé et ve, Pepe podria deixar de publicar alguns comentaris simplement perque qui paga és ell, i no ho fa i sé ben cert que no ho farà.

  10. Nieves Vidal

    Abans de res, demanar-vos disculpes Pepe i Rosa si s’heu sentit ofesos pel meu comentari però no anava dirigit a vosaltres, que sé que esteu fent una gran feina per la revista. Les meues paraules anaven dirigides a Marieta en tot moment, ja que és ella la que demana immunitat i seguir apareixent com a un personatge sense noms, per aquesta raó li dic que no em sembla bé que vulga atribuir-se la categoria de ninot indultat; no pose en dubte que s’haja colat el comentari, que quede clar que conteste a les seues paraules, no al fet que Pepe l’haja publicat o no.
    El verb «imposar» l’he posat entre guions, com a incís, aclarint que el terme em pareix fort i per això he optat per posar «establir», supose que l’incís sobrava, encara que, de tota manera, al cap i a la fi, unes normes es posen, s’estableixen, s’instauren, o s’imposen, venen a significar més o menys el mateix i jo, les respecte, les accepte i les acate (de no ser així no escriuria i, al fer-ho, done a entendre que em sembla bé la postura).
    Amb allò que dic del senyor Casamajor no estic emprant segones intencions, no estic dient que a la revista se sàpiga qui és Marieta, simplement estic fent-li veure a ella que una incògnita pot ser desvetllada i que ella mateixa podria identificar-se posat que és una més igual que tots. En cap moment he volgut atacar la direcció de QD.
    És més, he de dir que, quan encara s’hi podia escriure amb pseudònim, jo ho feia amb el d'»Anònima» i, quan vaig decidir començar a posar el meu nom, Pepe, amb la bona intenció de preservar el meu anonimat, va canviar el dibuix que apareix al costat de cada nom per preservar el meu anonimat i jo li vaig dir que no calia que ho fes, que a partir d’aquell moment signaria amb el meu nom; amb açò vull dir que lamente molt que el meu comentari s’haja interpretat com una queixa a l’administració, ja que pense que sempre hi ha hagut pluralitat i respecte pels comentaristes.
    Salutacions!
    27

    • Pepe

      No tens que demanar-nos disculpes. Sabem que no ha hagut intenció d´ofendre ningú. I a més tens tota la raó del món.

  11. SALVA (Salvador Alberola Benavent)

    Com un membre de la guàrdia pretoriana d’un Emperador romà m’he llançat a defendre la «virginitat» de la pàgina sense parar-me a meditar una mica. Pepe, disculpa el meu atreviment per fer-ho tan ràpid, la meua deformació professional esta vegada m’ha eixit fallida, de la qual cosa me n’alegre —per mi, clar—, perquè sóc un poc més humà i menys controlador.
    Estes coses de l’informàtica tenen massa tecles i, com de segur l’aplicació resideix en un servidor on hi ha un programa que tu no has fet, no tens cap «culpa».
    Si de cas com li vaig dir a rbenavent són la quantitat de japonesos que hi ha dins d’eixe aparell infernal anomenat «Ordinador Central» i que controlen «el cerebro electrónico» com es deia abans.
    Com aquell:

    Esto oyó un valentón, y dijo: «Es cierto
    cuanto dice voacé, señor soldado.
    Y el que dijere lo contrario, miente.»

    Y luego, incontinente,
    caló el chapeo, requirió la espada,
    miró al soslayo, fuese, y no hubo nada.

  12. Rosa Mahiques Margarit

    El disgust que s’ha emportat aquest matí Pepe, no se’l mereix per varies raons:
    1.- Ell no guanya res de portar aquesta revista.Més bé al contrari, li costa diners de la butxaca.
    2.- El projecte va començar perque a ell li agrada escriure i li agraden les coses del nostre poble.
    3.- Una errada la te qualsevol i per això no crec que merixca anar a la pressó. No s’explica com aquest comentari s’ha publicat sense donar ell l’aprovat i ja ha repassat tot el sistema i no troba el per què. Sort que no era un comentari desqualificatiu de cap persona (ni de dretes ni d’esquerres)
    4.- Fins ara ha tingut que soportar algun comentari irrespetuós que no ha publicat (per les normes posades)i ha evitat que algunes persones del poble s’hagen sentit mal, al no publicar comentaris que insultaven o desqualificaven.
    Dit tot açò vull dir-li a Joan Jo que si pensa dedicar-se a la política, haurà d’aprendre a ser més diplomàtic i elegir bé les paraules que ha d’emprar en els seus discursos, i a més que les errades de la resta sàpiga disculpar-les com les disculparia si foren dels seus.
    A Nieves li vull dir que jo sí que escoltava al senyor Casamajor i que si hui sap qui és, és perque el mateix Sardà ho va confirmar, igual que Marieta si vol confirmar qui és, tots podrem dir que això ja se sabia, però fins ara no sabem qui és i ben bé que ens agradaria saber-ho a molta gent. També em sembla molt fort que digues que s’imposen les normes, ja que si això es va fer, va ser perque una persona del poble ens va comentar que s’havia parlat d’ell i com que no deien qui era, no podia contestar-li i havien estat ell i la seua dona 3 dies sense dormir.
    Moltes vegades li he dit a Pepe que tanque la revista i que es lleve mal de caps, però a ell li agrada. i sobretot li agrada quan fa reportatges de «llocs amb encant» o el reportatge del cant dels motets, o del rellotge de la vila, o qualsevol article dels colaboradors habituals… No li agrada la política, però així i tot i després de pensar-s’ho molt va deixar que cadascú expresse les seues opinions.
    És molt difícil contentar a tots, però a l’hora de donar o demanar explicacions es pot fer de moltes maneres i Salva, per exemple ha donat la seua opinió sense desqualificar ni emprar paraules fortes. Tots tres dieu el mateix, però la forma d’uns pot ofendre i la d’altres s’accepta com una crítica constructiva per a millorar la revista.
    Moltes gràcies a tots. Jo tampoc podia en aquesta ocasió deixar de donar la meua opinió.

  13. SALVA ( Salvador Alberola Benavent)

    Comentario:

    Per si no queda clar: fins ara crec que ha sigut una pàgina formal i seriosa.

  14. SALVA ( Salvador Alberola Benavent)

    Comentario:
    Sorpresa, i gran, en veure aparèixer esta col•laboració, tot i que no tinc res contra la persona que firma amb este pseudònim.
    S’han adduït raons comprensibles i respectables per part del director i alguns les hem acceptat quan ens hem identificat amb nom i cognoms. Si ara, després d’este acte de sinceritat davant dels lectors, pot aparéixer un altre que no s’atreveix a fer-ho, encara que diga que la seua intenció és sincera i no ofèn ningú, no veig la raó per la qual no podem saber qui és. A més, si s’estableixen unes regles és lògic que calga complir-les, perquè l’arbitrarietat de qui prendrà les decisions convertirà la pàgina en un lloc poc seriós, que és com crec que ho sigut fins ara.

  15. (joan) Joanjo Oltra Cuquerella

    He de dir, abans de res, que la publicació d’aquest comentari em pareix, com a mínim, decepcionant, ja que aquest fet, converteix l’article sobre el qual estem comentant en paper mullat, i això, venint del director de la revista, em pareix, almenys, greu. No se on queda la didàctica i la pedagogia de la responsabilitat quan es diu que no es publicarà CAP comentari que no duga noms i cognoms, i “vos por ser quien sois” ves per on i se’n publica un. No sé tampoc on ha quedat allò de que “les mesures com la nostra han d’ésser UNIVERSALS i per a tots igual”. Per tant, no sé quina és la intenció que hi ha darrere de la publicació del comentari. Tal volta es pretén fer un referèndum sobre el tema, però si no s’ha fet abans, i més encara després de publicar aquest manifest, no entenc perquè caldria fer-lo ara.
    Dit açò, i ja contestant el comentari, em sembla, que en un mitjà que es pretén democràtic, les mesures han d’afectar a tots per igual, sense distincions.
    Si algú decideix no escriure més, és la seva elecció, lliure. Era el risc (que, per cert, ja ho vàrem advertir) que es prenia en instaurar la nova norma. I si vol continuar escrivint, també ho és, però ja sap el que hi ha.
    Per acabar, vull repetir que m’ha decepcionat molt la intentona. Ho sent.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics