Ni quito ni pongo rey…
Ni quito ni pongo rey…
No sóc qui per parlar de les eleccions locals perquè no estic empadronat a Quatretonda; de les nacionals no es l’hora, i de les autonòmiques poc importa allò que jo pense, no aportarà raons perquè algú canvie el seu vot, però estem ficats dins del temps on les persones han de reflexionar per triar aquells candidats que consideren més idonis.
De segur que n’hi haurà qui ja conega l’article de Juan Manuel Blanco, professor titular d’Anàlisis Econòmic en la Universitat de València, no li fa, que deixe de llegir i passe fulla, a QD hi ha coses que potser li faran més profit.
El color polític d’este home no el sé, tot siga que les consideracions que hi fa a uns us pareguen un trellat més i a altres ajuden a fer una mica de reflexió, jo només vull aportar un granet d’arena. Amb tot i això, i com deia l’altre dia rbenavent: no s’hi val matar!
Ací la teniu i…, «que Dios reparta suerte».
SALVA
LA CALIDAD DE NUESTROS POLÍTICOS
«No resulta difícil percibir que la calidad de los dirigentes políticos en España ha sufrido un deterioro lento, pero intenso, durante las últimas décadas. “Cada país tiene los gobernantes que merece”, afirman algunos, señalando a los ciudadanos como responsables últimos del espectáculo tan poco edificante que ofrece nuestra clase política. Serían los votantes quienes, de forma deliberada y contumaz, encomendarían la responsabilidad de una gestión pública, cada vez más compleja, a unos líderes poco capaces, de honradez dudosa o inclinados a favorecer sus propios intereses.
Sin embargo, la escasa cualificación de los dirigentes no suele deberse a una supuesta ceguera o ignorancia de los votantes sino a un inadecuado diseño de algunos aspectos del sistema político. El voto es necesario para garantizar buenos gobiernos, pero resulta insuficiente si los incentivos para dedicarse a la política no son los correctos, los mecanismos de selección de los líderes son perversos y los electores no pueden discriminar con su voto las cualidades de cada candidato. Y, en España, estos procesos de selección e incentivos son manifiestamente mejorables, dando lugar a una peculiar ley de Gresham: los malos políticos tienden a expulsar de la circulación a los buenos.
La selección de los políticos
Es posible clasificar en tres categorías los atractivos que ejerce la actividad política sobre los sujetos: el salario, los ingresos poco justificables y las ganancias psicológicas (fama, prestigio, poder, posibilidad de servir al país, etc…) ¿Cómo afectan estos elementos a los distintos tipos de individuos? La dedicación a la política supone una importante pérdida salarial para las personas altamente cualificadas pero, con mucha frecuencia, una sustancial ganancia neta para los poco formados. También, por razones obvias, la actividad pública puede proporcionar unos enormes ingresos, pero sólo a los sujetos con una honradez mejorable. Por tanto, para las personas de acreditada valía y contrastada integridad, la política tan sólo ejerce el atractivo del prestigio y la satisfacción de servir a los ciudadanos, a costa de una pérdida material. Y, dado que este prestigio, se va reduciendo según se generalizan los políticos ignorantes o corruptos, la proclividad de los individuos honrados y profesionalmente competentes a dedicarse a la actividad pública no sólo es pequeña, sino que disminuye paulatinamente, lo que contribuye a una progresiva degradación de la clase política.
Su inclinación por políticas absurdas o contraproducentes no sólo se debe a la ignorancia y el desconocimiento sino también a la necesidad de adoptar cualquier medida que favorezca su permanencia en el poder
Los partidos realizan una segunda selección asignando cargos y puestos entre sus afiliados. La propia estructura de las formaciones, y el sistema de listas cerradas, conducen a que los criterios para obtener un puesto o ser incluido en una lista electoral no sean necesariamente la valía personal o profesional, sino otros como la lealtad al líder. El político individual se convierte, así, en un engranaje de la maquinaria del partido y puede permanecer años en un parlamento o en un ayuntamiento, callado, aplaudiendo al propio y abucheando al contrario (con independencia de lo que diga cada uno), limitándose a votar lo que diga el jefe de grupo. Es muy difícil que una mente independiente, íntegra, con criterio propio y altitud de miras pueda soportar mucho tiempo algo así. Además, la enorme proliferación de cargos de libre designación en las diversas administraciones crea un efecto llamada a personas con características negativas, pues perciben que, tarde o temprano, conseguirán alguno de los puestos. Por otro lado, la opacidad y las prácticas heterodoxas en la financiación de los partidos permiten a los corruptos pasar más desapercibidos en un ambiente de río revuelto.
En algunos países, el parlamento debe ratificar los cargos nombrados por el ejecutivo, ejerciendo un control de calidad efectivo cuando existe una verdadera separación de poderes. En España, la disciplina de voto de los diputados impide que el parlamento pueda cumplir, en la práctica, esta función: la ausencia de una auténtica separación de poderes juega también en contra de la calidad.
El mecanismo del voto puede permitir al ciudadano discriminar entre personas, eligiendo para representarle y gestionar lo público a aquellas que considera son más capaces y honradas, compensando así el fuerte atractivo que la política ejerce sobre individuos con perfiles dudosos. Por desgracia, en España el sistema de listas cerradas no permite al elector discriminar las cualidades de cada candidato individual ya que se ve obligado a votar un paquete elaborado por los partidos.
La única opción profesional
Todo este proceso contribuye a la creación de una casta de políticos profesionales, personas que, en palabras de Max Weber, no viven “para” sino “de” la política y difícilmente comparten valores, intereses y visión del mundo con los electores a los que, teóricamente, representan. Su inclinación por políticas absurdas o contraproducentes no sólo se debe a la ignorancia y el desconocimiento sino también a la necesidad de adoptar cualquier medida que favorezca su permanencia en el poder, ya que la ocupación de cargos públicos constituye su mejor (cuando no su única) opción profesional.
La banalización de la política, la repetición machacona de discursos huecos con frases pretendidamente ingeniosas, la primacía del corto plazo (o las meras ocurrencias) a la hora de tomar las decisiones o la preponderancia de la pura imagen sobre los argumentos y razonamientos, son algunas señales de la degradación a que nos lleva tan inadecuado diseño. Resulta una triste paradoja el hecho de tener unos puestos públicos muy mal remunerados para la responsabilidad que representan pero con un sueldo demasiado elevado para la competencia y actitud de muchas personas que los ocupan. Todavía quedan algunos políticos capaces y honrados, pero parecen constituir ya una especie en vías de extinción.
Es necesario revertir los incentivos y cambiar el sentido de la selección, reduciendo drásticamente el número de cargos políticos, mejorando la remuneración en los puestos de gran responsabilidad y estableciendo mecanismos que garanticen que los destinos sean ocupados por personas con una preparación y actitud adecuadas. Resulta imprescindible la ratificación de los nombramientos por un parlamento verdaderamente independiente (siguiendo el modelo de los EEUU), la generalización de elecciones primarias limpias dentro de los partidos y una reforma del sistema electoral, que obligue a los candidatos a someterse individualmente al escrutinio de los votantes y fomente la autonomía del político individual. Cierto, son cambios profundos, y alguno de ellos requeriría una reforma constitucional. Pero el esfuerzo nunca es excesivo cuando hay tanto por ganar en el terreno de lo material, en el plano de lo ético y, también mucho, en la esfera de lo estético.»
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Aconselle i recomane no passar de fulla aquest raonat article ple d´arguments i de seny. Paga la pena llegir-lo, meditar-lo i si cal estudiar-lo. Aquesta reflexió no té pèrdua : es pot aprofitar d´ell fins les comes i els punts. Jo tampoc conec a aquest senyor ni sé de què color polític és, però té més raó que un sant. Explica i descriu una realitat incontestable i vertadera. Eixe és l´escenari del carrer, pura realitat, per desgràcia. El que passa és que l´actual casta política no serà aquella que faça la re-ge-ne-ra-ci-ó que el poble demana cada dia amb més força i conjuntament amb veus més autoritzades, perquè seguint la dita que diu » qui estiga bé que no es menege», «la casta», està massa bé com per a menejar-se i trastocar els seus papers, tan escrits i ben escrits, tan «ataos i bien ataos».
De tota manera, l´evolució dels fets és imparable. Més prompte que tard, – a l´igual que la bombolla immobiliària- ha desencadenat en allò que tots sabem, hi ha ha altra gran bombolla de valors, política, social…la qual abocarà a una re-ge-ne-ra-ci-ó per la qual ja clama el poble.
Hi ha signes de que l´actual danone està caducat. Ja no cura la cagalera ni el mal de panxa. I com diu aquest professor, cal canviar moltes coses, des de la Constitució fins les actuals estructures. Cal revitalitzar la democràcia fent que els tres poders siguen d´una vegada per totes independents de veritat, democràtics i honrats, Cosa que avuí en dia, dista molt de la praxis. I el poble, ja percep a les seues carns que estan jugant amb ell des de fa temps. Si fulletgem les pàgines de la Història, els drets i les grans millores polítiques i socials mai han sigut regalades pels poderosos del moment.Com diu aquest professor, les paraules ja no ens diuen res. I els fets són els que són i els que estan. No els ha interessat mai abaixar dels cadirots per motu propi. Fins quan aguantarà la ressistència d´aquest poble sobirà ? Aquest únic rei de reis ?
No se qui és l’autor, però un gran article, sense dubte. I no tinc cap ànim d’alçar pols.
Tinc que dir que jo tampoc conec aquest senyor però estic totalment d’acord amb el que diu,la qual cosa no fa més que fer-me més i més preguntes. Tinc un dubte, un gran dubte, i és que canviar la ment de les persones trobe una tasca difícil de fer per no dir imposible,aleshores que fem, callem i traguem o diguem allò que pensem. ( Las verdades duelen más que las mentiras ).
A dia de hui qui està fent més mal a la política el PP, el PSOE, el Bloc,etc… és cert,no es pot ser humil et xafiguen i damunt encara et diuen que no aprofites, i si eres una persona mala doncs no passa rés ja ho estem vejent el que tenim ací a València i ja vorem els resultats quins son…
llàstima en tinc de les persones amb poca capacitat de reflexionar.
Quanta raó crec que meneja este article. Una vegada per ací ja vaig dir si cap candidat de les llistes tenia interessos personals abans que interes pel poble. Vaig obtindre algunes respostes, doncs bé, una vegada vistes les llistes de les candidatures, i aprofitant este escrit «Ni pongo ni quito rey….», analitzant els tres primers candidats de cada partit per damunt-damunt, sense entrar a valorar en profunditat (no soc qui per jutjar les persones), però si com a veí de Quatretonda que son, i qui més qui menys ens coneguem tots (per damunt-damunt). Arribe a una conclusió. De les tres llistes (agafant els 3 primers, de cada llista, hi ha clarament dos llistes on els tres primers candidats han repetit legislatura, o be han estat vínculats al partit que representen desde ja fa temps, és a dir, persones que sempre ha estat ahí, i clarament els pots identificar amb eixe partit (al qual representen), que els agrada la política, fan política, independentment de la seua situació personal, laboral, social,… que pugen tenir, mentre la tercera llista en discôrdia, no se que pensar: sí estan ahí per motius de millora laboral (comissió de serveis, o altres interessos personals) davant l’interes dels veïns i de la millora del benestar del poble, i fer les coses correctament. Hem pregunte, si entren a governar estaran ahí fins esgotar la legislatura que els correspon, com a polític, o una vegada aconseguit el compliment del interes personal abandonaran el càrrec????.
Convide a llegir l’article i després analitzar les llistes de les candidatures de Quatretonda
Salutacions
Per si de cas ú d’ells sóc jo, et diré que estic de pas en política, com diu l’article que deu ser. Jo no sóc d’eixa casta de polítics professionals. Si he d´acabar la llegislatura? Seria la primera vegada en la vida que deixe un projecte abans d’acabar-se. Tinc un compromís en els votants que compliré fins al final. Què curiós, el mateix es va dir després de les anteriors eleccions, que no acabaria la legislatura, i torne a la càrrega.
Respecte l´ interés personal, tal vegada no ho cregues, però fins ara en cap moment, ho torne a dir, en cap moment, he posat els meus interesos per davant del interesos del poble, sinò més be al contrari, si és que és això el que vols suggerir. I t’ho puc demostrar. Però com dic en tots el casos, tu mateix.
I respecte a la resta de la llista, et puc assegurar que el que ens mou es l’interés sí, com no, l’interés per Quatretonda. Si fins ara no se n´ havien implicat és perquè no trobaven un projecte interessant, perquè ocasions no els han faltat.
Ole.Ole i Ole com diriem als toreros,vaja quin argument ens ha deixat sr Jose Luis, no ho pose en dubte que vosté vullga lluitar pel poble,però que ens venga que altres persones que van amb companyia vosté estigen per la mateixa llavor,sap de sobra que no s’ho creu ni vosté mateix. No ens enganye que ells mateix ho han dit que el que volen és estar treballant prop de casa ( comissió de serveis,etc…) cal dir on tenen les places? una mica atrevit no? quin teló de fondo més ens posarà? caldria al menys que ho digueren clar i ras per a que la gent sàpiga a qui vota no creu?
Pots dir-me que t’he fet? I la resta de la llista del PP? És injust que per afavorir al poble tinguen l’opció de apropar-se a casa? Així podran dedicar tot el seu temps a l’Ajuntament. Tu l´ únic que expresses és el que tu penses. Has parlat amb ells per a poder-ho saber? Comence a creure que tens algun tipus de frustració i estàs descarregant-la en nosaltres. Almenys, quan afirmes algo d’algú, tingues el detall de conéixer-lo abans. És el minim abans d’oferir una impresió que últimament sempre és ofensiva.
A més, m’agrada la imparcialitat que demostres en els teus comentaris. Sempre intentant influir en la gent, i dient-li el que han de pensar. Ja està bé. Crec que no estàs en cap candidatura. Em sembla perfecte que expresses les opinions, però deixa a la gent que pense per ella mateixa.
M’esta amenaçant sr Jose Luis? és que u no pot dir el que pensa? ( las verdades duelen ) a que si!! vosté pot fer campanya i els altres no? LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, això mateix ho vas dir tu crec… que passa que no podem dir el que pensem? molta gent del seu partit insulta al contrincant només hi ha que posar la tele,jo que sàpiga no he insultat a ningú i que quede clar que jo no havía tret el tema ha segut cosa d’un altre. Vols que deixem que pense la gent per ella mateix i voleu anar al bar a conquistar-los, com quedem?.
El que no estiga en cap candidatura que vols dir-me que no tinc opció a dir el que pense? i que vos quede clar,jo no vull influir en ningú per això mateix jo no vull ser polític, el que vull és que es diga la veritat cosa que costa prou per lo vist. Tenir fustració és dir el que jo pense? pensa una mica el que m’has contestat. Ja vaig dir en una ocasió que no tinc cap problema amb vosté sr Jose Luis,no t’amoines tan prompte home que no és per a tant.
On veus tu l’amenaça??? Quina veritat, la teua??? Si estàs fent campanya, dis-ho clar, per a que tots ho sapien. Ara comprenc per que els teus comentaris són tan sesgats, tenia jo raó quan pensava que no eres imparcial. Gràcies per confirmar-ho.
I, pèr que no has parlat en mi abans de donar cap jui? LLibertat d´ expressió és una cosa, donar la teua idea com a veritat absoluta és altra cosa. Pero bé, pot ser tu t’alegres de que la nostra joventut tinga que viure fora de Quatretonda. Jo, mentres estiga al meu abast, intentaré fer tot el que puga per a que puguen viure a Quatretonda. Ah! i las verdades no duelen (ofenden), el que molesta és la hipocresia de la gent que gasta una doble vara de medir.
Sr Jose Luis no cal que et poses així, no en jutges mal,cal que ho preguntes al poble en les famoses enquestes que vosaltres mateix repartireu i t’adonaries que pot ser hi haga molta més gent que pensa el mateix que jo, altra cosa es que no ho diguen per ( por,el que diran,etc…). Et diré una cosa, soc més imparcial del que et penses i per això escric els cometaris cosa que a tu no et sembla be per dir simplement el que uno pensa, em dius a mi d’imparcialitat?.
Ja he dit en moltes ocasions que no soc cap candidat a les eleccions per tant i contestant a la teua pregunta no, no faig campanya el que faig és comentar el que pense encara que no t’agrade,pot ser això és el que voldries que callarem tots i així tindre el camí net, no home no.
D’altra banda i per acabar et diré que jo porte més de 15 anys treballant fora del poble ,la volta que més prop he estat ha segut a La Pobla del Duc ( 1 any ). Per tant no em dones lliçons de que a mi no em parega be que la gent estiga tot el més propet del poble treballant, doncs jo soc el primer que ho voldria per a mi i per tant perquè no per a altres persones. Saps perfectement el que vull dir amb les llistes i pot ser això és el que et molesta, de tota manera com se sol dir (tiempo al tiempo). Una última cosa no en trates de hipócrita doncs jo no ho he fet amb tu, deixa en pau a la gent que vullga escriure i no els acolloneu i si sr Jose Luis ( las verdades duelen ).
Companys comentaristes de QD:
He vist de bon grat que la pàgina està viva, que la gent té ganes d’opinar i dir allò que sent, que discrepa, però tots en sabem que no arribarà la sang al riu, entre altres perquè la lletra és sofrida i resisteix qualsevol assumpte que «li tires» sense que ens vegem les cares que, al remat, diuen més que les pròpies paraules.
Dit açò tan obvi, m’adone que, de tant en tant, el tronc principal d’una col•laboració s’esvaeix i queda suplantat per una rama que de vegades no era la raó per la qual l’autor l’ha escrit.
Sense anar més lluny ho tenim amb NI QUITO NI PONGO REY…
Sí que hi ha hagut qui ha comentat part de l’article, altres s’han embolicat amb baralles dialèctiques puntuals. Eh!, amb tot el dret del món, faltaria més! Però no he vist encara l’opinió de cap partit sobre les propostes que hi feia el professor Juan Manuel Blanco, potser que les tinguen resoltes dins dels seus programes, no ho sé. Si així ho és em retiraré pel fòrum i en pau. Amb tot i això, humilment torne a dir que m’agradaria veure una detallada resposta ací, jo no tinc ja gens d’afició per llegir projectes, prou en vaig tindre mentre exercia el meu ofici. Les digestions comence a tindre-les pesades.
Serà l’edat, segur!
Bona vesprada,sr SALVA, des de que he llegit el seu comentari que m’he estat preguntat si deuria o no contestar-li, doncs jo no represente a cap partit politic a estes eleccions i és per això que pot ser no deuria fer aquest escrit. D’altra banda no vaig ara a descobrir a ningú que m’agrada la política i és per això que no puc aguantar moltes vegades que ens tirolegen com si forem «marionetes». No obstant i això ja he manifestat que per a mi es tot un plaer poder encara que siga des de la distància,poder dia, conversar i intercanviar opinions amb vosté.
Estic d’acord amb allò que diu que de vegades es desvia l’informació principal d’un article i no n’estic menys de que nigun partit fins ara s’haja atrevit a contestar-li pel comentari del professor Juan Manuel Blanco ¿ perquè serà ?. Els polítics canvien de color com els camaleons,trauen la seua llengua apegalosa per veure a qui agafen de presa,uns més,altres menys però tots amb el mateix objectiu,agafar vots quan més millor. Sols al meu entendre els diferencia uns dels altres, i es que en hi han que intenten aconseguir-ho des del joc ( net ),altres en canvi no miren » pel «. Tot val si al final capgirem al personal supose que pensen alguns. Per no enrrollat-me més li dic que a mi també en senten pesades algunes digestions sobre tot les del PP, és per això que faig el meu » prospecte » de la medicina per si a algú li serveix abans de pendre-se-la.
SALUTACIONS Sr SALVA
Salva, soc Jordi Nadal (bloc) en referència al article del senyor Blanco, és molt interessant i una veritat absoluta, però per desgracia ací ja s’ha instaurat un sistema en el que els dos partits grans ho pacten tot, mane un o mane l’altre es repateixen les cadires, els drets televisius, els jutges, quina paga els quedarà quan deixen la cadira, quina cadira calfaran després d’alçar-se de l’anterior cadira, etc. A nivell local de moment no ens afecta molt, però trobem gent que van en les sigles d’eixos partits i ho justifiquen tot el que fan els seus.
Jo personalment no soc afiliat a ningún partit, però em considere nacionalista i defensor de la cultura, tradicions, llengua i identitat valencianes. A més em considere d’esquerres i deteste a totes les persones del partit que siguen que viuen dels partits i no per als partits, considere que totes les llistes de totes les eleccions deurien de ser obertes i nosaltres triariem els nostres governants no els partits, segur que així persones com el senyor Camps (imputat) actualment no guanyarien unes eleccions, perque no el votarien ni els seus, però açò com deia abans no passarà mai, perque els dos partits majoritaris pactaran per a que no passe.
Una proposta referent per a valorar la capacitat dels polítics:
L’article està molt ben escrit, i no hi ha dubte que menega tota la raó.
Des d’ací llance una pregunta per als candidats o presidents dels partits a nivell local, quines proves o quina mena de proces es fa per escollir els candidats de les llistes, que es valora de la persona ???
Cal tenir present, que els que entren a governar com els que hi ha, estan durant un període de quatre anys al capdavant de l’espresa més gran i amb més socis de Quatretonda (l’Ajuntament), i aleshores em pregunte, hi ha prou en posar durant uns segons el paperet a les urnes, i en funció del resultat donar-li el comandament de la nau???
No caldria que sel’s exigira un mínim, com per example: saber el llei d’hisenda pública (ja que els hi confiem la gestió dels nostres cabals municipals), la llei de regim local (el funcionament de l’Ajuntament, van a dirigir-lo), la llei de funció pública (van a tindre potestat sobre uns treballadors que estan abans que ells arriben, el principal motor de funcionament de l’Ajuntament), llei de contractes públics, la llei 30/92 (prcés administratiu),i així podriem continuar sense parar, a més fer una mena de prova que demostre si la persona en concret es honrada, respectuosa, i més facultats…. i sobretot, si ANTEOPSA ELS INTERESSOS DELS VEÏNS DAVANT EL SEUS PERSONALS (millores laborals, fer carrera política i progressar dins del partit amb vistes a altres institucions per millorar el seu estatus personal, adjudicacions de contractes a amistats, canvi de normatives en benefici d’uns quants,…. i més coses que me se poden ocorrer??? Que us sembla, no sería interessant???? Tot regulant-se adequadament
ACLARACIONS, D’ALGUNES FALTES COMESES DESPRES DE PUBLICAR:
«menega», volia dir bellugar, que s’enten com «menegar» la raó
«espresa», volia dir empresa
El dia 11 ja vaig dir que em semblava un gran article. Detallar-lo és molt complicat i innecessari, per quant tot ell és molt cert. El mecanisme polític tindrá que canviar. I tots els partits, almenys per a mi, tenen la responsablitat, els grans per grans i els menuts per menuts. Clar que hi ha una casta, en totes les formacions i en tots els llocs, i haurem d´ acabar amb ella. Però l´auto-crítica ha de ser de tots. Hem de saber el que cadascú fem mal. És molt bonic tirar la culpa als altres. «Tots ho fan mal menys jo».
Per qué no començem per assumir el que jo estic fent mal, i després ja ens ficarem en els altres? Siga com siga, les grans solsides comencen per una xicoteta pedra. El proper dia 22 tenim l’ocasió de convertir-mos en eixa pedra que inicia el terratrèmol. Fem-ho.
Sense entrar a valorar els últims comentaris que s’han escrit en este apartat,tot siga dit no em sembla malament del tot,cal aclarir que quan es diu allò de (És molt bonic tirar la culpa als altres. “Tots ho fan mal menys jo” ). Això mateix venim sentint-ho des de que no mana el PP al govern central sobre tot. Per refrescar la memoria als lectors cal dir que membres del PP han culpat al actual preseident » Zapatero» practicament de tot, per posar un cas ara que venen les eleccions: A les anteriors eleccions europees,fa dos anys sinó recorde mal l’actual alcalde de Llutxent ( PP ) es va negar a pagar-los el dinar als membres de les meses electorals, motiu «La crisi de Zapatero»,no hi havien diners per a 10 o 12 bocadillos. podriem parlar de Bildu, del iaio de Zapatero,etc… Justament això ha fet el PP, donar la culpa als altres de TOT,TOT i TOT, ells no la tenen clar. En una cosa estic totalment d’acord,hi ha que anar a votar i no quedar-se a casa.
com comencem a canviar-ho tot? votant a camps?, vinga va!
M’agradaria dir, respecte al comentari de que no es va pagar el dinar als components de les taules electorals de Llutxent, que crec que amb 62,61€ que cobrarà cadascún d’ells per estar allí eixe dia, es poden pagar l’entrepà. Això a altres llocs tampoc es paga i no per això està mal vist .Estem molt mal acostumats.
Sra o Srta Tere ja que tinc que dir que en estos moments no sé qui eres,pot ser tingues raó o pot ser no, jo al menys et puc dir que a les pasades eleccions vaig estar de membre d’una mesa electoral,ací a Quatretonda,tot siga dit no com a component directe, es a dir elegit per la Juna Electoral,sinó com a interventor representant d’un partit polític i no vaig cobrar eixos 62’61€ als que tu fas referencia,pot ser els que son nombrats per obligació si els cobren, de tota manera aci al poble dinarem tots junts uns i altres que és el menys que es pot fer ja que de segur que molta d’eixa gent que els toca formar la mesa electoral des de les 8 del matí fins que s’acabe tot co a mínim les 10 de la nit,no està pagat en diners,pot ser molts preferirien no estar. Per tant no desestimes la iniciativa de l’ajuntament de Llutxent, així foren les coses i per a mi tinc que dir que prou dolent per part de l’alcalde fora qui fora, acostuma a digerir el que és veritat.
Els que són elegits per a formar part d’una mesa electoral ho cobren, no interventors ni apoderats. Ací, els partits paguen el dinar als seus apoderats i interventors, però el que formen part d’una mesa electoral, sí que ho cobren, i si no, pregunte-ho vosté i ho sabrà.
No sé si es que no ho has llegit be,doncs e dit que pot ser els que formen la mesa si que ho cobren però no estic d’acord de que damunt que no es poden moure fins que acabe tot tinguen encara que pagar-se el dinar tampoc es tant crec jo, o es que un poble s’empenya per això?
Ho he llegit perfectament, eres tu qui has dit pot ser si o pot ser no. Jo he dit que ho sé cert. Tampoc he dit res d’empenyar-se per això, al millor qui no ho ha llegit bé eres tu.