Queda ja lluny…
Queda ja lluny
M’has demostrat que eres imprevisible, que tens moltes sorpreses per a mi.
Tu no ho saps, perquè no eres de carn i os… Per favor dona’m el control sobre el temps.
Com ella vol, al lloc més paradisíac de l’ univers. Llibre interminable. Per què té eixa mirada? I la pell? I el seu somriure capaç d’il.luminar l’ànima més apagada de la humanitat
Honesta, pura, dolça, comprensiva, somiadora, bellíssima, racional, amb caràcter, apassionada, sincera, clara…
I què he de fer si el seu somriure besa l’aire que respire?
I què he de fer si els seus passos ara que s’allunyen són com meteorits que ataquen el meu planeta?
I què he de fer si en el silenci escolte la seua mirada?
I què he de fer si últimament només em calce per anar a trobar-la?
I què he de fer si l’única cosa que vull és tancar ràpidament els ulls per a que no s’escape la seua mirada…
Estimada existència, bé tu saps que no dic mentides. Confiaré en l’encert de la teua decisió.
rosa romero-nieva
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Aquella existència, la qual manté intacte el «sancta sanctorum», ens dirigeix cap a a l´aventura d´un demà treballat, conreat i…tanmateix incert però meravellós : el somni del demà que mai hi és. Contradiccions totes elles inherents al ser. Besets, filla.
Què bonic Rosa! A veure si este cap de setmana puc felicitar-te en persona i ens evadim un poc dels examens, tot i que encara no els hem començat!
Núria!! Quina sorpresa…moltes gràcies!!!!!!!!! 🙂 Este cap de setmana sí que eixim una miqueta… encara que siga a pegar-li la volta al poble! Milions de besets.
Va que ja no queda res. Ja hem acabat, pràcticament!!!! 🙂 Ànims!!