Renovació de dues de les «creus extra-muros ad limitatem urbis»
No penseu malament, benvolguts lectors…el que passa és que les creus «extra-muros ad limitatem urbis», corresponents a les ubicacions enfront de la ermita de sant Josep i la corresponent al camí del molí cap a Benigànim, estan en procés de reparació-restauració.
Pel que es veu a primera vista, tant el pedestal com la columna sostenidora de la creu són completament noves, de formigó.
Les creus, també seran noves, i s´ha intentat que siguen una còpia d´una làmina de l´any 1.927, segons informacions de l´alcaldia. Els treballs de les creus han sigut dirigits per tècnics municipals en la matèria i les esmentades creus fetes per indústries locals. Quan estiguen acabades i siga possible, els nostres redactors es desplaçaran al llocs i penjaran aquí mateix les instantànies corresponents. QD se n´alegra molt de donar aquest tipus de notícies, que venen a enriquir el nostre patrimoni i la nostra identitat.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Certament,
Segons l’historiador mossèn Sanchis Sivera, al seu Nomenclator de la diòcesis de València, es feia ressó que al terme de Quatretonda existien quatre creus de terme, que datà vers 1630.
Segons les fotografies que es conserven d’abans de 1936 sabem com aquestes es composaven de tres escalons, una columna circular i que tenia una espècies de capitell decorat amb un gravat i restava rematat per una creu de ferro. Pel que fa a aquestos relleus, molt probablement foren al·legòrics a la Passió de Jesucrist. En l’estiu del 1936 aquestes foren destruides i acabada la guerra, vers els anys 1940 es reconstruiren les actuals. Per exemple, el Calvari de Dalt o Via Crucis fou restaurat i reinaugurat el 14 d’abril de 1946.
Pense que qualsevol actuació sobre el nostre patrimoni artístic i arquitectònic ha de ser aplaudida per tothom. Aspectes com el patrimoni, la llengua o la cultura haurien de ser cavalls de batalla horitzontals a tots els partits polítics valencians, a l’igual que la regeneració del nostrre teixit econòmic, la defensa de les PYMES o de l’empresariat valencià…. però ho deixaré estar, que se’m calfa la boca, o millor els dits…
f
PS: També estan en obres al carrer Ànimes, dit també, finet…
Tot açò està molt bé però pense que no vos haguera suposat res fer una rampeta del carrer a la vorera per a poder entrar a l’Ajuntament al igual que al carrer del Raspallot tampoc puc entrar.
No és sols per mi, sinò per a altres persones que ho puguen necessitar.
lo de l’ajuntament s’ha d’arreglar, jo no m’havia adonat, lo del carrer del raspallot, el problema que hi ha es que hi ha un desnivell prou gran, fora es mes alt que dins, la rampa esta feta per la part del camp de futbol, obrint les portes del camp de futbol es pot accedir al carrer, una altra qüestió que li vaig demanar jo al alcalde i al arquitecte es que feren una rampa per accedir a la piscina per a pendre el bany, però em van dir que no entrava en el pressupost.
salutacions i disculpa les molèsties
Gràcies Jordi per tindre-ho en compte, l’altre dia vam anar a vore com entrenaven, però el que passa es que solament estava la porta xocoteta oberta i no vam poder entrar.
Aquí us deixe fotos més recents de com queden definitivament les dues creus.
Notícia extreta de La Vanguardia, 18-VII-1936
«Durante la pasada noche, ha sido destruida una cruz que había a la salida del pueblo de
Alfarresi [sic], muy antigua y de mérito artístico extraordinario y otra en piedra en una ermita a San José, en el pueblo de Cuatretonda»
Ostra perdó,
La cita és del dijous 18 de juny de 1936, me passant picant…;)
Si algú vol escodrinyar més coses al respecte li recomane entrar en l’hemeroteca del periòdic la Vanguardia: http://hemeroteca.lavanguardia.com
Com bé sabeu, d’això, d’aquell malifet ben aviat farà el seu 75é aniversari, ara que, després de tot aquell malaguanyat període tampoc és que haja tingut massa sort aquest conjunt, ja que per acció o omissió per un motiu o per altre, el calvari de Baix ha quedat minimitzat a un clos, un tancat reduït i pres, entre la vella carretera i les partdarreres i parets de les cases, i encara com han arrebossat i pintat les parets, que costum ben nostre és deixar les coses de blocs o de rajola a la vista; mes si passem al calvari de Dalt què direm? Encara recorde la imatge dels braços o cimals d’alguns dels xiprers esglaiats, esgarrats i trencats, sembla que a estirons o cops de massa per tal de poder passar el cablejat de telèfon o de llum a l’altra part de la carretera, (que no portarien la més tristoia de les serres aquells operaris), un cable que a més inri l’han enganxat a l’espadanya de l’ermita.
Per què això? Per què acceptà l’església o qui fóra que enganxaren el cable i que a més travessara, de gaidó, tot el calvari; per què, qui fóra, no va denunciar tal malifet? Per què actuen així empreses tals i els ho consentim? I què dir del reixat i tanca metàl.lica que envolta part del calvari, una conillera vaja! Jo no culpe a ningú, em culpe a mi, perquè aquell dia hauria d’haver anat directament a la Guàrdia Civil de Benigànim i haver posat una denúncia com a veí per atemptat, burla i escarni al patrimoni.
Sort encara d’alguna actuació com ara de les creus, més bufones, o el tancament i arreüssat que feren de la façana de migdia del calvari, tot no ha de ser dolent, en aquell “entonses” i després.
rbenaventbenavent
Si vas contra «tus mayores» t’aperilles a eixir escaldat i com que la gent som molt còmodes no volem capficar-nos en assumptes que no ens toquen de ple únicament i exclussiva a nosaltres. Quan la casa és de tots, diuen que es queda per agranar, i això és el que passa amb la «cosa pública». La Hidroelèctrica o la Iberdrola o empreses grans com aquestes, tenen molts diners i molt bons advocats i sempre se’n surten amb la seua, la qual cosa ens desanima a emprendre individualment,qualsevol acció a favor de la nostra comunitat i en contra de les empreses «gegants».
I si alguna vegada s’ha fet, pregunteu com d’escaldat ha eixit l’atrevit que ho ha fet.
Certament, conec algun cas, sobretot de la “Hidro” o com s’hi diga ara. Però en el fet que m’ocupava alguna entitat o institució també va fallar, i si costava més “el fregall que l’escurà” com a mínims traure’ls els colors de la cara.
rbenaventbenavent
Ací teniu una de les històriques fotografies, una d’aquelles postals de Quatretonda dels anys vint (fa dies que li anava darrere), que mostren la creu de terme del calvari de Baix o dels Dolors. No és el calvari que jo he conegut, certament, però tampoc ho és del tot l’actual perquè, com podreu comprovar, sembla que després de la República li han pegat algun mos que altre, ara, que com comentava Rosa sobre aquella vella màquina d’escriure, allà on tinc fixada la mirada és en aquell xicotet brot de vida, la xiqueta del xiprer, posar-li nom i que haurà sigut d’ella és el meu quefer quan contemple aquesta imatge.
I per no dir més que potser hem allargat massa allò que té curta peada, tal volta alertar a qui corresponga d’aquella vella aspiració, si és que encara roman viva, de fer-li una rampa al calvari de Dalt per on millor pujar les imatges els divendres de passió, almenys, si tal cosa fóra possible o assumible, que no s’hi faça contra el patrimoni, que ja no responc de mi, por tinc!
benaventbenaventr