Crònica d´un debat-col·loqui històric : «Política local eleccions 22-M»
Mai havíem vist a Quatretonda un acte semblant al que ha tingut lloc aquesta vesprada a les 20:30 h. al «Centre Social». Es tracta del primer debat-col·loqui en la història de la democràcia entre els caps dels tres partits polítics que es presenten a les pròximes eleccions municipals del pròxim 22 de Maig. Amb el saló d´actes pràcticament ple, l´expectació era màxima la qual cosa es notava en tots : protagonistes i públic.
L´altra gran novetat de l´acte, és que primera vegada ha sigut possible retransmetre-lo en directe per internet a través el nostre canal Quatretonda-Digital-TV, el qual s´ha estrenat en societat amb aquesta retransmisió. I així, han sigut 118 les connexions en directe alhora que durant tota la retransmisió ens han seguit : per terme mig de 3 a 4 persones per connexió, el que ve a ser unes 300 si fa no fa.
Allò que volem destacar en primer lloc és l´alt grau de respecte i civisme que ha impregnat en tot moment aquest debat-col·loqui, tant per part dels nostres polítics com per part del respectable públic, atent i observant a tot el que deien : no debades es tractava d´una gran novetat mai vista i pagava la pena no perdre´s cap detall. Les intervencions han estat dirigides per Frederic Oriola, el qual ha sabut amb magistral forma, d´administrar els temps i els acords. Les normes pre-establertes s´han respectat amb rigorós ordre i tot s´ha desenvolupat conforme al que s´havia acordat. I les últimes paraules del moderador, brillants i plenes de raó. Algun dia les publicarem i analitzarem a QD.
Tot açò ha suposat un gran esforç del qual ens hem tots beneficiat. Durant uns dies es podrà tornar a veure aquest debat-col·loqui a través de la nostra cadena de Quatretonda-Digital-TV. Els detalls : allí. I cadascú que traga les seues conseqüències i conclusions.
I moltes, moltíssimes gràcies, per eixe aplaudiment que ens heu ragalat a l´equip d´aquesta cosa que es diu QD versus QD-TV. També moltes gràcies Rafa, a José Luis i a David que han fet possible aquest gran debat-col·loqui , demostrant al poble que tot és possible quan la bona voluntat està per damunt de «altres coses», i també per autoritzar en el seu moment la retransmisió en directe i posteriorment la difusió del debat-col·loqui en diferit.
PS Per als curiosos : Avuí QD ha tingut 1.626 visites !
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Enhorabona a tots els que han fet possible el debat i fer que poguerem veure’l en directe, ha sigut un exit, des dels politics, el moderador (ENHORABONA FEDE), els tècnics (ENHORABONA FABIAN)… fins els comentaristes del QD!!!
+10
Una lliçó 100% democràtica de saber estar. M’agradaría que este respecte «mutuo» fora la base per a establir un «nou orden» que, perdurara els 365 dies del any durant tota una legislatura (x4). Cal merèixer guanyar i saber perdre, i sobretot, als guanyadors deixar-los legislar que a fi de comptes, el poble serà el jutge final.
Als polítics exigir-los honradesa i a l’oposició treballar per a millorar-se i guanyar-se la confiança del poble. Esborrar la crítica fàcil que a fi de comptes és el camí més curt de desarmar l´ enemic i a la vegada el més covard.(veure el bou des de la barrera, frase típica).
Personalment, ja fa anys que estic fart de veure sempre el mateix, criticarse els uns als altres.
Jo faig un miting ací i critique al altre. L’altre fa un miting allí i critique a este.
Senyors polítics…. estem farts d ´ estes estratègies de xiquets de «cagons» la societat demana transparència , tolerància , serenitat, diàleg, saber comportar-se, respectar al altre.
Bo, donar l’enhorabona a esta iniciativa i a tots els involucrats.
I a QD per fer possible que m’haja assabentat de tot sense menejar-me de casa.
PD: Pep , crec que m´he passat escrivint, corregis-me faltes que en tinc que he tindre un montó.
salu2
Cristiamón ! Robert, ( plagiant al mestre ), no he trobat cap falta digna de corregir. Et felicite. Tu saps que escrivint no se passa ningú. Això és que volem, que escriviu i molt !
Canviant de tema : Aquest matí hem estat «caiguts» tres o quatre hotres ! Afortunadament ja ens hem alçat. Ja estava ficant-me nerviós.
Bon dia, Robert, degà dels comentaristes de QD !
Bon dia,
Novament donar l’enhorabona a tota la gent que ha estat ahí treballant per a que l’acte fou un èxit. D’una banda els candidats i els seus aparells; d’altra banda la part tècnica amb Fabian Vidal i Miguel Angel Vidal, perquè quan encara no hi havia ningú ells ja portaven hores treballant i quan tothom se n’anà a sopar ells es quedaren per replegar-ho tot; a QD, – Pep açò teu és massa per a la carabassa!!!!!-; i sobretot al públic assistent.
Per la part que hem tocava jo sols tenia dos pors. La primera no complir els temps marcats i que el debat se’ns descompensés temporalment; i el segon, que el públic s’alterés amb la intensitat dels seus líders. Ambdós pors no s’acompliren, els tempos es respectaren fil per randa, i la gent, perfecta, atenta i disposta a sentir totes les veus i totes les opinions. I jo és cert, tal vegada pels nervis del moment vaig donar mal un parell d’intervencions, però en el moment ja vaig demanar les pertinents disculpes.
Sé que el que vaig a dir, no va enlloc, però malgrat tot lo dit i apuntat vaig trobar a faltar dos elements a dir per part de les tres candidatures. També, de ben segur, que els candidats hagueren volgut dir més coses però el temps era el que era, i en un poble n’hi ha molts fronts que atendre.
La primera és que aquest any 2011 és el 150 aniversari del poeta Alberola, espere que el nou consistori, treballarà per crear les sinèrgies necessàries i bastir tota una sèrie d’actes en la seua memòria com edició d’obres, representacions teatrals, conferències i exposicions.
Respecte a la segona, necessite del permís i l’autorització del Cronista i coordinador R. Benavent per a parlar, ja què fa esment a la Biblioteca Quatretondenca. Pense que hui per hui, la BQ és un dels majors actius i valors culturals i intel•lectuals del nostre poble, ja que els seus treballs són coneguts arreu del País Valencià. Vages on vages, ja siguen les Universitats o als col•lectius, associacions i instituts d’estudis i cultura del nostre territori, sabem que un llogaret com el nostre de 2500 ànimes pam dalt o baix, té un projecte editorial, que pense cal potenciar i donar suport, ja siga econòmic, promocional o distributiu. I sí, ja sé que el consistori dona suport, però pense que encara en cal més, i també sé, que és molt fàcil parlar des de la barrera. Per tant endavant, amic Rafael Benavent “El Cartero”!!!!!!!
No m’esplaiaré més, de nou enhorabona a tothom, i com vaig dir en la presentació del debat, moltes gràcies per la confiança que totes tres formacions polítiques hem feren per dirigir aquest esdeveniment..
La meua més sincera enhorabona a tots per fer possible la realització d’aquest esdeveniment.
Federic, posa’t preu, que tens bon futur com a moderador.
Vos anime per als propers comicis fer el mateix, i el tinc una pregunta per vosté també seria interessant (és un poc més complicat, però amb voluntat, ganes i respecte), crec que es podrà aconseguir.
Després de que vore com es va comportar el públic assistent i els candidats, no dubte que la posada en marxa i els foros que es realitzaran en la implantació de l’AGENDA 21, si volem, serà un exit.
Salut
Crec que ha sigut un exemple perquè tothom tinga enveja d’allò que un llogaret de 2500 ànimes pot fer si hi ha ganes, respecte per l’adversari, i interès pel teu poble que a la fi és ta casa gran.
Des de la distància he seguit segon a segon tot el hi fèieu i dèieu, enhorabona xicons! A continuar així.
Les dues coses que has trobat a faltar també veig que no hi estigueren, o em vaig destorbar, no ho sé. De l’Alberola ja fa dies que vaig fer una proposta; de la BQ, què he de dir-ne? Companys que són, o foren aleshores professors a la Universitat m’han demanat més d’un exemplar per utilitzar-lo com model, la qual cosa m’ha deixa’t més desvanit que «Querineldo».
Gràcies per donar-me, debades, poder gaudir de moments com els que veig que ocorren a hores d’ara a Quatretonda.
Ànim Pepe…, i la companya! Allò que esteu fent no està pagat amb diners, sinó amb la gratitud de tots, els que hi esteu i els de la diàspora.
Em sume als elogis per a tot el món sense distincions, un èxit de tots, però també trobe que la gent que és partícep i té preocupacions pel poble, que deu de ser molta, segons he llegit més de 1000 visites ahir a la pàgina, no s’ha de quedar agraïnt, també ara, encara que un poc tard perque el debat no s’ha pogut fer abans, podria donar la seua opinió o preguntar els seus dubtes sobre les propostes i crear l’altre debat, el del carrer, donant casdascú el seu punt de vista.
salutacions a tots
Crec que, per primera vegada en anys, la veu de Quatretonda s´ha fet sentir a l´unísson, al centre social, i ho ha fet amb l´ànima expectant i il.lusionada, respectuosa i pacient. El públic assistent al primer debat polític televisat al nostre poble ha estat a l´alçada dels seus alcaldables, i açò és també una molt bona notícia. Quatretonda té ganes de prosperar, de veure com ens muntem al tren del futur, amb propostes realistes i amb sentit comú. Gràcies i enhorabona als tres candidats, al moderador (un gran paper, Frederic), al director de QD i a tot l´equip de tècnics audiovisuals per deixar constància d´un esdeveniment que, sens dubte, marcarà un abans i uns després a l´hora de fer política local.
Ara esperem que les bones intencions prosperen, més enllà de les paraules…
No se si queda molt més que dir, el que si que voldria és agraïr la possibilitat que se’ns ha oferit , als que estem a bastants quilòmetres del poble, de poder veure el debat en directe.
Reconèixer els esforços de Pepe i Fabian i de tots els que ho han fet possible.
Aprofite la ocasió tambè per dir-li a Pepe que, quan estas a 400 quilòmetres de casa i veus que a internet hi ha una finestra oberta per la que pots veure el teu poble (en el sentit informatiu) et trobes més a prop de casa. Pense que QD ha estat un gran encert. Gràcies.
Doncs aquí tens la teua finestra.La teua revista. El teu raconet. I nosaltres encantats. Anima´t i conta´ns coses. Salutacions i gràcies !
Pep des de les 2 i pico de la matinada, fins les 10 , efectivament no es podia entrar.Abaco fa tasques de manteniment i tot es bloqueja.Normalment solen acabar a les 8 de la matinada, però algunes vegades tarden un poc més.No problem , com et vaig dir, quan tingues problemes entra a la meua web i veuràs com jo tampoc puc entrar.En questió d´ hores es normalitza tot.
PD: Felicitacions al tècnic audiovisual Fabian.
Carall, pel que em toca o em toqueu Fede i Salva, gràcies, per la “bq” crec que passat que serà el 22 fóra bon moment per continuar el projecte i parlar-ne. Salva, eres un provocador, “ma que tenia oblidat al tio Quirineldo”, em sembla que no és un personatge local, potser tret del romancer castellà o jo que sé, els que sou més majors sabreu…
Allò cert és que la QD va aquestos dies més mudada que Quirineldo, un èxit, felicitats a tots, i m’agradaria ser el primer en dir-li a Pep que la seua aposta, arriscada al meu parer per ser com són aquestes eines electròniques, ha eixit en bé, heu eixit bé, a més que per ara no sabem si té límit, potser, això sí, amb els anònims o pseudònims seria d’alta manera, més punyent, morbosa, però te n’has reeixit manifasser… i amb èxit.
Del fenomen del dia D i hora H, vulgo dit debat polític, ha estat doblement satisfactori, per ser-ne la primera vegada i per la seua difusió via internet, la primera vegada d’ambdues coses, si mal no recorde, de la segona certament, i mi més que por em fa feredat com avança aquest món de les noves tecnologies i les possibilitats que té, i és que el que pensem ara que pot arribar a ser envelleix abans que siga perquè açò no s’atura, i em ve a la memòria aquell que deia “pareu el món que jo m’abaixe”.
Solament dir que el ressò que ha tingut als mitjans tradicionals, almenys per la notícia que he llegit avui al periòdic, no s’ha centrat, per a mi, en allò més impactant, la celebració del debat i sobretot la seua difusió per televisió –que a les postres és una televisió-
Jo no el vaig poder seguir, ni ací ni allà, però on m’hi trobava vaig poder sostraure durant uns moments un portàtil que no era meu per tal de comprovar-ne que allò era cert, que s’estava produint… i per a tot el món.
Gràcies, i avant, que diuen a Castelló
Jo sempre he cregut que era este Gerineldo
Gerineldo era un buen mozo,
siervo del rey muy querido.
Cuando sale del palacio,
de hacer allí su servicio,
en la puerta del palacio
la infanta lo ha perseguido:
– Gerineldo, Gerineldo,
mi Gerineldo querido,
¡quién te pillara esta noche
tres horas de mi albedrío!
– No se burle la señora
que criado vuestro he sido.
– No me burlo, Gerineldo,
que de veras te lo digo.
– Y ¿a qué hora, gran señora
se cumple lo prometido?
– Entre las doce y la una,
cuando el rey esté dormido.
Daba vueltas Gerineldo
daba vueltas al castillo.
Y cuando ya comprendió
que el rey estaba dormido
con pasito sigiloso
al cuarto la infanta ha ido.
La infanta que lo aguardaba:
– ¿Quién ha sido el atrevido?
– Gerineldo es, gran señora,
que vengo a lo prometido.
Lo ha cogido de la mano
y a su cama lo ha subido.
Se pusieron a luchar
como mujer y marido.
Con el trote de la lucha
los dos se quedan dormidos.
Llama el rey a Gerineldo
que le alargue su vestido.
Y unos dicen: no está en casa;
y otros dicen: no ha salido.
Y el rey, que lo sospechaba,
al cuarto la infanta ha ido.
Y si mato a Gerineldo,
tanto como lo he querido,
tan bien que me había servido.
Y si mato a la princesa
queda mi reino perdido.
Yo le meteré mi espada
pa que sirva de testigo.
Con el frío de la espada
la infanta se ha estremecido:
– ¡Despiértate, Gerineldo,
mi Gerineldo querido,
que la espada de mi padre
con nosotros ha dormido!
– ¡Y qué podré hacer yo ahora
que no sea conocido!
Me marcho por los jardines
a pisar rosas y lirios.
– No te asustes, Gerineldo
y vuelve ya a tu servicio.
Gerineldo fue ante el rey
y la infanta lo ha seguido.
– Perdónalo, padre mío,
ya sabes lo sucedido.
Solamente yo deseo
me lo otorguéis por marido.
Y el rey, que lo deseaba,
el permiso ha concedido.
– Y así tendré Gerineldo
un hijo más muy querido.
Y celebraron su boda
muy llenos de regocijo.
Ma «uela» la tia Maiteresa la Redonda deia Gerineldo i no Querineldo com ho he ficat jo, tot i que fonèticament sonava més com la «Q».
Ella sabia de la historia i ens la contava disfressada mentre fórem xiquets; anys després mon tio Enrique, el seu fill, un dia que els dos anàvem «tocant la musica» al carrer de la Tapineria de València, celebrant la festa de Sant Vicent Ferrer, me la va traduir i m’explicà allò de la «satisfacció» del jove. Com la processó passava prop del «barri Xinés» l’home hagué de pensar que era el millor moment perquè jo m’assabentara dels misteris del sexe (?)
No li fa, amb tot, mira, són històries de nostra postguerra incivil!
Ja em va bé aquesta informació, crec que s’adiu bastant al Girineldo suara esmentat, encara que a mi sempre que ho sentia, mon pare ho deia manta vegades allò de “vas més mudat, o pareixes un Quirineldo”, m’assaltava el dubte de si es tractava d’un compliment o més bé d’una xanxa, i crec que portava camí de ser la segona possibilitat, no debades hi ha amors que maten.
Pel que fa a la pronúncia resultava lògic l’ensordiment del so de la G/J castellana, un so per a nosaltres, els valencianoparlants, tan dur i difícil de cordar, d’ací que com una mena de defensa buscàvem un so més pròxim com és el cas de la /K/, d’on sinó els tan coneguts “tio Kacinto”, “el Kefe”o “el Kersei”, més habituals del que no ens pensem, fins i tot, tampoc fa massa anys sentia un comentari al voltant dels retrets que una jove feia a sa mare per tal com aquella dona cridava el seu net “Korke”, tros de meló!, pensava jo, qui s’hauria d’enfadar és ta mare per posar aquell nom, ah, i J per ració dobla! Més exemples, i d’aquest en vaig ser testimoni, a l’estació de Xàtiva, un matí, acompanyat d’una persona del mateix poble que el cas anterior relatat, que no és el nostre, a l’imprompte va i m’amolla “oko!” tal qual vos ho dic (per ojo, alerta, atenció), ho vaig guardar al “núvol” que diuen ara i fins avui que ho he baixat. A aquesta particularitat fonètica cal sumar-li el tancament de la e àtona en i, general a la nostra parla (Gerineldo/Girineldo, gener/giner, general/gineral…).
Certament que es tracta de persones majors, poc escolaritzades o que dita escolarització els queda molt allunyada, tot i que algunes d’aquestes pronúncies resten com fossilitzades, independentment de la dificultat de pronunciar la G/J castellana, com una marca. Tampoc és qüestió d’estar més o menys alfabetitzats, no debades els locutors castellans i castellanoparlants a gosades que bescanvien la LL final d’algunes paraules per la L, cosa que generalment passa quan han de referir-se a un cognom o nom de poble en llengua catalana, així els sentim dir “aceites Carbonel”, o “ciudad de Sabadel” o “Martorel”, només pel simple fet que no estan acostumats a pronunciar una LL a fi de mot (rodilla/genoll; castillo/castell…), és a dir que inconscientment es defenen d’un so que no els resulta propi i en busquen un altre de més pròxim i còmode; vaja, “igualito”.
“Igualito sí, però oko amb què algú de nosaltres diga Korke, Kerineldo o Kefe”! serem carn de “blasm” o catalogats de poca cultura, no passa el mateix amb aquells que pronuncien “aceites Carbonel”, almenys jo no he sentit criticar-ho o riure-se’n, no, ja vos dic.
rbenaventbenavent