
Y al final…contradicciones contrarias.

Como Nerón, te quedaste componiendo no sé el qué, mientras mirabas como ardía nuestra ciudad. Y no fuiste capaz de hacer nada. Ahora lo veo distinto, diferente…
Se desmoronaron las estructuras de nuestras vidas mientras las llamas hacían suyos los recuerdos, las ilusiones… Pero ya no podíamos ser agua.
Y me cansé de tirar de ti, de decirte: “ Si quieres vuelvo cuando tengas un minuto para mí”. Supongo que no tienes la culpa. E intento que suene bien, sin que te parezca mal. Así, decidí no enfadarme. Decidí sentarme a tu lado mientras componías nada, y por un momento me comporté como tú. Y sí, quería darte un beso, el último, pero me limité a ver como ardía Roma. Con los ojos fijos en aquella no-ciudad… Te daba igual, y fue cuando comprendí que hay veces que es mejor perder. Mientras me marchaba no quise volver la mirada para verte por última vez, me volvió el orgullo, sé que tú tampoco lo hiciste. Simplemente lo acepté.
CONTRADICCIONES CONTRARIAS
Y es entonces cuando dejas de escribir…
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
M’agraden molt ambdòs escrits, Rosa. Sempre he gaudit dels textos que juguen amb les paraules, sobretot oposades, com és el cas, cosa no gens fàcil de fer, ja que no es tracta d’anar abocant-les, sinó de ajuntar-les per tal de aconseguir una incoherència coherent (per seguir amb la línia). Deixes ben patent que has heretat la traça de les paraules d’algú que tens ben a prop i, si afegim un art innat… voilà! Ací ho tenim. Enhorabona pel talent!
Nieves, moltes gràcies pel teu suport i les teues paraules : ), per a mi suposen una gran satisfacció personal que allò que em naix de dins, arribe a la poca gent que llig el que escric. És una gran força que m’ajuda a continuar fent-ho, no sé si bé o mal, però de la millor manera que sé. Gràcies de nou : ).
A mi també m’han agradat molt els teus escrits, encara que com a part molt important de la meua vida, no sé si m’he deixat portar per l’amor de mare, però de tota manera ¡enhorabona!