VALENCIANGLISH
Em sorprèn la quantitat de gent que diu no saber-ne “ni papa” d’anglès, afirmant que no surten del tant conegut “hello” o del “good-bye”. És per això que m’he decidit a dedicar a aquestes persones el següent escrit per fer-les veure que saben més anglès del que es pensen i que estan rodejades d’anglicismes al seu dia a dia sense ni tan sols adonar-se’n… És una tècnica que estic emprant a les meues classes particulars (no estic fent-me publicitat) i que trobe que, almenys per reflexionar, funciona.
“Quants de vosaltres heu optat per l’sport com una alternativa d’oci? De segur que molts heu practicat un poc de footing, heu fet step a un gym o heu trobat divertit jugar un partit de football o basketball. Jo, sincerament, no em confesse una amant de l’sport; sóc més bé de les que els agrada seure al sofà i donar-li al botó de l’on i després al play al DVD per tal de veure una bona pel.lícula; si no m’agrada -com ara, els westerns-, simplement li done a l’ stop i prem el botó de l’off per apagar-lo. En estiu, quan arriba el cap de setmana, també m’agrada anar a la platja, per gaudir del sol i poder lluir bronzejat en enfundar-me uns shorts ben curts… unes horetes de relax i, en arribar a casa, una bona passada d’after-sun (una crema per a després del sol)per prevenir rojors innecessàries. Hi ha persones que prefereixen untar-se de body milk (llet corporal), però tant si fa. A boqueta de nit, els xics s’afaiten, seguit d’un bon after-shave, uns jeans còmodes i a passejar ( o a jugar a la play station, que els agrada molt)! Les xiques, per més coquetes, triem el millor top de l’armari, uns leggins sexy, ens pintem la ratlleta de l’ull amb un eye-liner, un poc de gloss (per donar brillo) als llavis… i a passejar! A la nit potser anem a sopar, a fer-nos un sandwich de bacon i una cola light, per agafar forces i més tard ballar un poc de rock & roll i swing, o gaudir d’un bon concert de música jazz, blues o soul a algun pub proper. En tornar, revisaré els meus e-mails i obriré un document en word per tal d’escriure unes paraules i el guardaré en el pen, i en unes horetes estaré dormint, no sense haver passat abans pel water per rentar-me les dents. I em posaré a somniar amb un viatge meravellós, on no hi haja overbooking a les línies aèries…”
P.D: Potser l’escrit us semble un poc incoherent, però és una xicoteta mostra de l’ample vocabulari anglo que fem servir sense adonar-nos-en… Per no parlar de la quantitat de paraules llatines en llengua anglesa. Però bé, tal volta això en un proper escrit.
nieves vidal bataller
Nieves Vidal escriu opinions i els seus relats ens mouen a la reflexió. Explica el seu voltant i reacciona amb les lletres i el discurs literari.
Es veritat Nieves, sabem moltes paraules en anglés,jo també me n’havia adonat de que utilitzem molts anglicismes als quals no els fem «ascos» però sí rebutgem inmediatament que els detectem, qualsevol castellanisme.L’altre dia, un alumne em va fer un escrit on deia que havia jugat al balonmano i jo molt apressuradament li vaig dir que així no era, però…com es deia? Després de preguntar-ho a quasi tots els companys vaig averiguar que es deia «handbol». I li vaig dir al xiquet: Rubén, pots dir-li balonmano o baló-mà. Sempre he dit que les llengües estan per entendre’ns (que prou difícil és la cosa) i no per separar. Tan de bó sabera jo tant d’anglés com saps tu, i castellà, i alemà, i xinés, i,i…però trobe que he arribat tard i he perdut el tren. T’envege sanament pel teu domini de les llengües ( ho he deduït pels teus escrits.)Almenys em console sabent que de»vocabulari anglés» vaig prou bé, però de gramàtica i expressió oral en anglés un zero com una catedral.
Molta raó que portes en aquestes paraules. Cert és que la nostra llengua està impregnada de prèstecs de l’anglés i potser en diguem molts al llarg del dia. No obstant, jo mateix que he donat 9 anys d’anglés a l’escola i a l’institut, seria pràcticament incapaç de dur a terme una conversa normal amb aquest idioma. I si, m’avergonyisc. I arribe a una conclusió que tira per dos camins: o jo sóc totalment una negada per a les llengües extrangeres, (que no ho negue), o alguna cosa falla a la manera d’ensenyar anglés a les aules, sobretot de primària…
estrangeres*
Certament. També de paraules i expressions clàssiques o llatines i és una llengua morta, però com bé dius jo, també vull comprar-me un cotxe que siga «Full Equipe», que no sé què vol dir, però els venedors de cotxes amb rètols bén grans i cridaners que ho posen a sobre dels vehicles, sobretot de segona mà, la majoria no sabem què vol dir, potser ens ho imaginem, però pensem que això serà bo, i el venedor n’estarà convençut de les seues virtuts.
rbenavent
N’hi ha tants d’-ismes que entren, surten, re-entren, es transformen… en definitiva evolució lingüística que, tant per a bé com per a mal, ahi estan i no es poden parar.
El que ha passat amb la paraula «handbol» en valencià és que s’ha adaptat als nostres fonemes, ja que la paraula original és «handball», format per «hand»- mà- i «ball» -pilota o baló. La paraula anglesa té la síl.laba tònica a «hand» i, en adaptar-se al valencià, la tònica a passat a ser «bol» -on podem veure també un clar canvi de grafia. Així com la «h» que, a la nostra llengua és un fonema mut i a l’anglès, en este cas, s’aspira.
De segur ja te n’havies adonat d’aquesta adaptació lingüística però l’he exposada per si algú no ho sabia i hi sentia curiositat.
Estic segura que sí que saps què vol dir l’expressió «full equip(e)» – pot aparèixer d’ambdues formes , «equip» o «equipe», degut a que s’accepta tant l’original francesa com l’adoptada anglesa (Ves per on, ja tenim ací el llatí!)
No obstant, puc dir-te que l’adjectiu «full» en anglès significa ‘complet’ o ‘ple’, i supose que amb la paraula «equip(e) no hauràs tingut cap problema a l’hora de trobar-ne el seu significat…
La traducció literal seria ‘equip complet’, encara que l’equivalent que s’utilitza és ‘totalment equipat’, ja se sap… amb tota mena de complements i «extres».
Està clar que l’anglès ven, tot sembla ser millor quan va abanderat per la «global language», per allò que és més modern -malgrat ser una llengua que es parlava ja a finals del segle XVI i principis del XVII, tal i com la coneguem ara (Modern English), puix aquesta ha estat l’evolució d’una sèrie de dialectes que van començar a prendre força allà per la caiguda de l’Imperi Romà (però aquesta història ja us la contaré un altre dia). Amb tot açò, el que vull dir és que de llengua moderna en té ben poc, tot i ser nova per a molts de vosaltres, que només vàreu conèixer a les escoles la llengua dels gals com a segon idioma.
Ja me n’he anat per les rames….