Assemblea dels indignats a LLutxent
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Anys i anys veient com una «casta» anava fosilitzant-se, anva tirant del seu costat a qualsevol persona que no pertanyera a eixa «casta»; anys i anys veient com si no ets dels meus, no mereixes ser persona «grata» i passes automàticament a l’altre costat del llac. No solament han sigut els polítics, també eixa «casta» de gent amb un càrrec o lloc de treball que els permetia( o els permet) elegir qui fa unes coses i qui fa altres. La sabiduria popular ja ho siu:» si quiers saber quien es Pepillo, dale un carguillo». i tota aquesta «gent» es pensen que són el centre del món, es permeten botar-se totes les lleis, totes les normes, però són intransigents amb el pobre «pagador» que no els cau bé o simplement que han decidit que com a mi ni fu ni fa, eixe que pague. Són incomplidors de totes les normes, tenen totes les il.legalitats que es poden tindre, a sa casa, però es creuen intocables… i no! No són intocables, la gent estem INDIGNATS i volem gent nova, aires nous, que s’obriguen les finestres, les portes, i que es deixe entrar a gent amb ganes, que no pensen que són Déus.
Certament el MOVIMENT 15-M potser siga eixa alenada d´aire fresc que la societat necessitava per tirar endavant. És clar que a «qui no li pica no es rasca» i també és clar que ningú ha de venir a rascar-te. La picor està fent-se ja una mica molesta i calia almenys intentar un nou tractament ja que les teràpies actuals- de tant gastar-les inapropiadament- ja no surten els efectes que d´elles s´esperen.
El millor símptoma que aquest MOVIMENT és efectiu, està en què és respectat pels partits polítics establerts i alhora sempre tenen un «però» al qual els allunya considerablement. Aquest «però» els molesta sobiranament, però volen ser molt cauts i respectuosos perquè els INDIGNATS podrien ser la causa de trencar-los de soca-arrel «la dolce vita» i «el somni del paradís» que estant vivint cadascú dintre el seu paper.
ELS INDIGNATS, ho estem, en primer lloc perquè ja estem farts de paraules i de mentides. Que els nostres representants ens prenguen per tontos una i altra vegada. ELS INDIGNATS, ja fa temps que no trobem respostes als problemes del dia a dia. ELS INDIGNATS no som cecs i veiem constantment barbaritats immenses i «aquí no passa res». Estem ben INDIGNATS de veure sempre els mateixos problemes i també de veure des de fa dècades els mateixos gestors els quals pel que lliuten és per ells mateixos.
I la cosa ha de canviar. I si no canvia anirem tots al garete. Ja no es tracta de nous maquillatges. I s´ha de posar fre a tanta injustícia. A tanta sopa boba. A tants assessors inútils.A tant i tant ping-pong d´un lloc a l´altre cobrant i omplint-se les butxaques. Que els nostres millors joves professionals hagen d´emigrar a l´estranger a treballar dignament si no es volen conformar amb 800 euros (que ni pa pipes). La cosa ja ha arribat al límit. Per a desgràcia dels ciutadans, només l´ entrada en política borriguil i els asssumptes especulatius sembla ser l´única cosa que triomfa.
La solució : en la honestitat. En la honradesa. En la transparència. En passar de ser un negoci la política i convertir-se en un servei amb data de caducitat. Cal limitar els temps dels càrrecs públics-polítics però ja! Com pot ser que encara estiga per ahí el Sr. Fraga cobrant de senador…o el Sr. Lerma…quants anys porta ja cobrant de la política?
i així…milers i milers de persones, als quals, clar està, l´actual «status» els ve de cine ! Totes estes coses s´han de regular per llei constitucional però…ja! Perquè ningú és Déu, ningú pot eternitzar-se en la sopa boba.
Fan falta idees noves. Canvis en les actuals estructures de poder : estan tan atacades per la carcoma viciada de la corruptel·la -entre d´altres coses- que la cirugia és l´únic remei. Noves mentalitats. Valor. Esperança en el futur. Coratge. Oblidar i abandonar vells i caducats esquemes del XIX. Recontra, que som al XXI !
Els recursos per a la vida són més que suficients per a tots. El que és inaudit i incomprensible és que al segle XXI encara estem parlant i discutint de qüestions tan bàsiques i tan de sentit comú les quals caldria que estigueren resoltes fa molt de temps, que als que encara ens queda una mica de consciència humana ens indigna, ens pertorba, ens posa de mala llet i ho diem… és l´unica cosa que cap encantador de serps ens podrà llevar : LA INDIGNACIÓ. -I sentir-se INDIGNAT vos ho assegure, ja és bon camí !