CARTA
Avui no hi ets, tampoc hi vas ser ahir, però sempre estàs…
No cal que hi re-busque als meus pensaments, mai hi ets a un racó, ni baix la taula… done la volta a la cantonada i allà estàs, amb el teu somriure, el teu bon humor que m’acarona cada dia, sempre estàs…
Ànima vertadera amb cor vertader, disposat a escoltar, a aconsellar-me, a estimar, sempre estàs…
Quan pregunte per les teues paraules, sempre obtinc resposta, mai dolenta, mai acusadora, sempre estàs…
Si alguna vegada hem discrepat sempre ha sigut pel nostre bé, per sentir-nos més propers amb principis i respecte, perquè sempre estàs…
Imaginar un món sense la teua presència és imaginar una irrealitat, aquella que no té cabuda a la meua vida, aquella que mai existirà, sempre estàs…
Vendria la meua ànima al dimoni, si això significa tocar el cel, però mai podré oblidar-te ni deixar-te anar del meu cor, sempre estàs…
Mentir, ocultar-te, disfressar els sentiments és una cosa que no va amb tu, perquè no estàs al nivell de les hipocresies, ets més que tot això, sempre estàs…
Passaran mesos, anys, inclús vides i sempre t’estimaré, perquè tu.. perquè tu sempre estàs…
P.D: Avui fa tres anys que te’n vas anar en silenci, sense acomiadar-te i deixant-nos l’ànima trista. Aquesta carta potser mai arribe al seu destí… potser sí. T’estime.
A Guillermo.
Nieves Vidal
Nieves Vidal escriu opinions i els seus relats ens mouen a la reflexió. Explica el seu voltant i reacciona amb les lletres i el discurs literari.
Tin per ben segur que la carta aplega, almenys ixa els l’esperança que ens queda.
Des del record tan present com és el día de huí, un fort abraç de tots els que t’hem estimat.
No oblidaré mai el teu somriure, únic i ple d’alegria i sinceritat.
Guilleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer!!!!!!!!!!
PS. Necessitava cridar en veu alta.
És ben curiós, com jo no passa dia, que encara siga un cop, no pense amb Willy… amb el seu sentit de l’humor punyent i de vegades faltó… ahí parat al darrere del calaix del KAU amb la massa furibunda demanant cafes i copes i ell, ahí escudellant a tot i dret o simplement passant de la gent assedegada…
Moltes nit somie amb ell, però moltes… I em consola saber que no soc l’únic que el troba a faltar, puix son molts el amiks que repetim aquest comentari… Sense anar més lluny, l’altra vesprada, un bon amik m’ho recordava al Gimnàs de Javi dient-me que ell també somiava amb el «malpa» de Guillermo…
I respecte alló, tots li hem pegat més voltes al nano, que per què collons!!!!! i l’únic que sabem amb certessa, és que el trobem a faltar un muntó…
f
Jo també veig que no sóc l’única que cada dia el trobe a faltar, sobretot els moments del dia en què passe pel seu costat, i sé que ja no em pot gastar una broma, ni em pot dir una animalà de les seues o simplement ja no puc escoltar el seu somriure tan peculiar, és una tristesa molt gran la que ens envaeix als qui el coneixiem de fa molt de temps i hem compartit hamburgueses, rises i tants dinars, sopars, esmorzars per tot arreu… sens dubte és el cop més fort que he viscut fins el moment i que hui he hagut de tornar a recordar. Una part del nostre cor va morir amb tu willy, t’estime.
Sonia
Tu feies que aquell petit «Kau» fos únic a tot el món!! Jo sempre et feia la punyeta demanan-te una infusió que sabia que no tenies, em miraves amb aquella carona: -T’he dit que no en tinc, i jo reia i tu reies…. fins que un dia………………………. – Guillermo posa’m un timonet!! i em vas posar un timonet, genial!!
Nieves: Me ha emocionado leer tu carta dedicada a Guillermo. Demuestras que tienes una sensibilidad extraordinaria y sabes expresarlo perfectamente. Sigue así, no cambies!!!!!
Ufffffff! Gràcies a Dèu ! Ja et sentim respirar….pel que veiem estàs bé i ens alegrem !
Moltes gràcies a tots aquells que heu completat la carta, encara que tots sabem que no hi ha paper ni paraules per expressar tot el que sentim per ell. Estic segura que ell la llegirà allà on estiga…
Moltes gràcies a tu també, Joan, per les paraules que em regales; supose que quan els sentiments afloren, escriure és més fàcil i la gent també els pot percebre millor.