fiesta, diversión
Fiesta, diversión
Hoy, cuando he ido
A pasear a mi perrito Yosi
Me he topado en las narices
Con los restos
De la noche de fiesta,
Y digo en las narices.
Aunque también
Podía haber dicho
En los ojos
Que impacta tanto o más,
O en los oídos…
Donde resuenan
Los ecos de la
Fiesta, diversión,
Alcohol, basura, suciedad,
Cóctel de olores nauseabundos
Que prefiero no identificar,
Aunque me viene
A la cabeza,
La respuesta sola
Sin quererlo yo
Fiesta diversión.
Madres, esposas, hermanas, hijas
se afanan en eliminar
Las pruebas de la
Fiesta, diversión.
Juventud ¡divino tesoro!
Que decía el poeta,
Hormonas en ebullición,
Que dicen todos.
Coma etílico
En los hospitales,
Cuando la fiesta alcanza
Grandes proporciones
De gente, alcohol,
Sustancias diversas
Y diversión.
Que rápido es este Yosi
Antes de que pudiera
Hacer nada
Se ha relamido los morritos,
Con los restos
De su banquete particular,
Y me ha mirado
Con esos ojitos tiernos
Redondos y brillantes
Que tiene,
Como cosa consumada…
Al llegar
He visto que el jazmín de casa
Coincidiendo con la fiesta
Nos ha regalado su primera flor.
Joaquina Merino Santamarta
3 de julio de 2011
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Aquest poema ve a descriure els efectes col·laterals de la festa i la diversió mal enteses. Els efectes de quan els instints no poden ser controlats quan és l´alcohol i les drogues els qui vénen a controlar. Afortunadament no tot és això. Afortunadament, sempre està eixa flor de gesmil que ens espera al nostre pati acabadeta de florir. Jo també he vist a joves fent pintades a les cerques de les escoles. Jo també he vist pixarrades per tots els llocs. Jo també he olorat el pixum producte de la pèrdua de la consciència. Després, la senda del poeta, m´ha asserenat i retornat a la realitat íntima i m´ha fet oblidar les escenes anteriors. Mentrestant, una bona colla d´empleats treballaven de calent intentant esborrar les petjades de la barbàrie.
M’agradaria que tornara l’esperit de la festa dels bous de fa una trentena d’anys on la festa dels bous era «el bou» i no les animalades que es fan ara amb tanta orquestra com a pretext per a beure, beure i beure. El carrer una coxinada, ple d’orins i tovalletes per torcar-se ( encara que n’hi havia serveis públics) les voreres totes apegaloses de l’alcohol que els ha caigut, en fi, un descoloque total. I sí, aquest matí ens ha tocat traure la «Karcher» i netejar la vorera ajudats de la colla de netejadors de l’ajuntament que anaven arreplegant la brutícia més voluminosa.