Marxa processional al Crist de la Fe
Juan Enrique ens sorpren molt gratament amb aquesta extraordinària composicio musical. Es tracta d´una marxa processional al Crist de la Fe, la qual va quedar al segon lloc al I CONCURS NACIONAL DE MARXES PROCESSIONALS A LA VILLA DE LOS REALEJOS (TENERIFE). Un treball excel·lent, digníssim i molt emotiu. La interpretació, genial ! Enhorabona ! A més, tenim la sort de poder sentir-la fent PLAY al lloc corresponent. Per a QD és un honor i un orgull anar donant a conèixer la gran quantitat de grans professionals quartondins escampats pel món en tots el àmbits de la cultura i que malauradament passen desapercebuts pels motius que algun dia caldria estudiar. I en les seues obres, sempre, sempre…Quatretonda en el fons de les seues ànimes.
«QUATRETONDA DIGITAL ” , no representa ningú més que el sentir dels seus autors i la seua bandera és la LLIBERTAT D´EXPRESSIÓ, CREACIÓ LITERÀRIA i L ´ARGUMENTACIÓ CRÍTICA I RESPECTUOSA. La seua bruíxola marcarà sempre LA VERITAT , LA TOLERÀNCIA I EL SENTIT COMÚ.
“QUATREDONDA DIGITAL”, és una publicació sense ànim de lucre.
Xulíssima! Una llàstima que no es toque en les processons del nostre poble, sobretot en la del Crist de Setembre i la del novenari.
Ja sabia jo que m’havia tocat un fester que arribaria lluny. Enhorabona Juanen!
Enhorabona, Juan Enrique, per una composició tan emotiva, tan ben treballada, tan ben executada i tan nostra. Es impossible no emocionar-se amb la bona música, i aquesta composició m´ha sorprés molt gratament. Es la prova irrefutable que els fills i filles de Quatretonda encara tenen molt a dir, a construir, a viure…Felicitacions i gràcies per oferir-nos una joia tan especial. Aquest matí sóc un poc més feliç.
Bon estiu
Sempre és interessant la defensa de lo nostre, i mai fem prou reivindicant als nostres compositors… I més Juanen, un home discret i modest!!!!!
No et canses Juanen i segueix composant i atresorant premis!!!!!!!
Cada volta que l’escolte m’agrada més. Juanen a vore si et decideixes i ens n’envies més d’eixes que tens composades per tu (amb premi,que sabem que en tens uns quants o sense ell).
Deu ser un gran orgull per a tu i tota la teua familia.
Enhorabona benvolgut amic,sense dubte una marxa preciosa,el noste crist de la fe no estarà sol,crec que hi han motius per inspirar-se en ell. M’alegra que hages entrat a QD,una revista per a tots i de tots. I com diu Rosa,a veure si ens deixes alguna coseta més, ànim Juanen.
El azar me llevó a «cuatretondadigital» para disfrutar de un comentario de «Les Sabates Noves» de Dn. Estanislau Alberola. A partir de entonces, raro es el día que no entro «Web» para ver que encuentro de Cuatretonda. Todo lo que encuentro me llega al corazón. Esta música sacra, tan espiritual, compuesta con finura, armonía y calidad sinigual, te transporta a una elevación no terrenal.
Cuando yo era pequeño, era monaguillo en Cuatretonda, y con mi amigo «Enriquito Boleta», con mucha frecuencia haciamos nuestra visita a la ermita, para arrodillarnos ante el «Cristo de la Fé» y rezarle una oración. Hoy tu composición al Cristo de la Fé, no se merece un segundo premio de una población de las Islas Canarias, porque si comprendieran de sentimientos de un pueblo, y vieran la vitalidad de la obra, con el acoplamiento de la sensibilidad cuatretondina, esa composición se merecería como mínimo un holgado primer premio.
Juan Enrique, enhorabuena, piensa que perteneces a un pueblo privilegiado, y que tu has tenido la fortuna de haber nacido en el. Desde Alicante, un abrazo Rodolfo Canet Marín
Señor Rodolfo : Esta mañana he tenido la oportunidad de contactar con su amigo de la infancia Enrique «Boleta» y hemos hablado acerca de sus comentarios en QD. También se ha emocionado al recordarlo a ud. en sus aquellos dias de infancia por las calles i paisajes de este pueblo.De aquella farmacia. Ma ha contado historias interesantes i curiosas. Por cierto, que llevaba un manuscrito original de las muchas poesias que escribe. Le he ofrecido esta revista para publicar alguna de ellas si el quiere.
Nos alegra que esta publicación sirva al menos para acercarnos y intercambiar palabras, sentimientos y vivencias.
Saludos cordiales.
Pepe Romero-Nieva.Director de QD.
Pepe, muchas gracias por tu respuesta, por favor no me hables de Vd., por muy joven que seas. Enrique para mí, ha sido en mi infancia uno de esos amigos que nunca se olvidan, y siempre que encuentro a alguién de Cuatretonda lo primero que hago es preguntar por él, como por las muchisimas amistades que todavia recuerdo y les tengo mucho cariño de Cuatretonda. Anímale a que publique alguna de sus poesias, el siempre ha sido un artista.
Lo único que lamento al participar en algún comentario en QD. es que me encuentro acomplejado, como persona valenciana-parlante que soy, por no poder hacerlo con nuestra lengua materna, si fuera un poco más joven ten la seguridad que la estudiaría, porque nuestro idioma valenciano tiene tanta riqueza como cualquiera de los idiomas indoeuropeos. Queda a tu entera disposición, Rodolfo Canet Marín
No puc escriure allò que sent en oir una i mil vegades aquesta marxa, és massa personal i íntim per exposar-ho ací, només et diré que voldria viatjar en el temps i tornar a ser un xaval, agarrar el meu fliscorno i poder tocar-la junt amb mon tio Enrique Forner.
Segur estic que qui m’ensenya el do, re, mi, fa, sol amb l’Hilarión Eslava estarà ara oint-la junt als meus pares i la companya.
Que estes lletres siguen el millor homenatge que et puga fer-ne Juan Enrique.
SALVA
Senyor Rodolfo, per què s’empenya en canviar-li el nom al nostre poble? I al nom d’aquesta pàgina web? Quatretonda, per favor, Quatretonda!!
Senyora Nieves, «soc molt vellet» y he vivido de pequeño en QUATRETONDA (desde 1936-1944), y ese pueblo me ha marcado para bien en toda mi persona, esa marca está más arraigada que si la hubieran hecho al fuego, por lo tanto «aleshores»se llamaba Cuatretonda, pero me has dado una lección que procuraré no olvidarla, y a partir de ahora verás que siempre escribiré como tu muy bien me indicas. Lo escriba bien o lo escriba mal lo importante es el sentimiento, el poso, la huella que dejan los quatretondinos por donde pasan y si me lo permites te envio un beso, Rodolfo Canet Marín
No volia ofendre’l, disculpe pel meu comentari d’abans que, potser, semble un tant agressiu, no era la meua intenció…
Però supose que, com a defensora de la meua llengua que sóc (i mai detractora d’altres, que conste) no m’ha agradat veure el nom del poble escrit amb «c»; a molta gent li semblarà una xorrada, ja ho sé, però és com la història de traduir el nom de les persones, no li veig sentit, la veritat…
Salutacions i benvingut a QD, senyor Rodolfo!
Nieves no tienes porque disculparte, en ningún momento me has ofendido, todo lo contrario, y por favor no me hables de Vd., a pesar de la mucha diferencia de edad. Es más, una de las personas que yo más quiero de Quatretonda se llama Nieves como tú, ella vive en la calle que va desde la plaza de la Iglesia, hasta la plaza donde hay o había una fuente en el centro, y su marido se llamaba de apodo «Caragol», muy buenas personas. Un saludo muy afectuoso. Rodolfo Canet Marín
En primer lloc, donar les gràcies a tots pels vostres comentaris i dir-vos que avui és el primer dia que he pogut entrar a internet, i m’ha sorprès molt gratament veure que la gent ha escoltat la meva marxa i s’ha dignat en fer-me els comentaris, tant si els ha agradat com si no, però fem el que podem.
Gràcies a tots per contestar i dir-me tot el que penseu, ja que això m’anima a seguir publicant les poques coses que tinc per a donar-les a conèixer.
Benvingut Juanen! Com voras, a tots els que hem tingut l’oportunitat d’escoltar la marxa, ens ha agradat i molt i no solament els que ens hem decidit a comentar sino que també ha agradat a molta gent que he vist pel carrer i m’ho ha comentat, encara que no s’han atrevit a comentar-ho ací. Esperem que continues visitant-nos i si pot ser també esperem que continues col·laborant.
Juanen, hui la banda «La nova» de Quatretonda,han tocat la Marxa processional al Crist de la Fe quan l’han pujat des de l’ermita cap a l’esglesia i puc dir-te que ens ha posat la pell de gallina. Enhorabona altra vegada.
Ja en duc set més a l’esquena des que et vaig escriure, Juan Enrique.
He de dir que cada dia que passa entenc millor als meus pares, als meus tios, a ma uela Maiteresa i a tots aquells que m’ensenyaren a ser qui sóc mentre com a melodia de fons sonava la música del Cristolafé.
Una vegada més: moltes gràcies