negre assumpte, negre euro, negre futur
Confesse que d´economia no entenc. Ni de números. Ni de vins. Però se perfectament quan un vi regalima la gola amb gust i plaer. Quan un vi està vinagrat i roïn. També tinc ulls. Orelles. Capacitat d´escoltar. Observar. I traure conclusions.
I la situació econòmica la veig negra. Molt negra. Negríssima. Això es veia vindre des de fa molts anys. La cosa no és d´ara. Seria injust si tota la culpa la carregara sobre l´actual govern, el qual no se n´escapa, clar !
Estem pagant les conseqüències de dècades de balafiament. Del nepotisme de les administracions públiques de tots els colors. De no saber gestionar els recursos amb mesura, equitat i justícia. No es deuria permetre l´endeutament de cap parcel·la pública. No es deuria permetre el gaudir de més d´una paga pública. Ni de cobrar pensions sense haver arribat a l´edat reglamentària : siga qui siga.
I milers i milers d´assessors a dit. I milers i milers de cotxes oficials, viatges. Televisions públiques amb dèficits escandalosos. Aeroports abandonats sense haver-se estrenat. Corrupció a dojo. Un dia si i altre també.
Fins fa poc, els bancs et regalaven els euros. Els hospitals atenien fins i tot a l´anomenat turisme quirúrgic provinent no de l´Àfrica, sinò del mateix cor del capitalisme : com España era jauja regalàvem serveis pels quatre punts cardinals. I molts cotxes de trinca. I segones vivendes. I viatges de plaer amb pagament a terminis. I fastos. I dolce vita.
I els euros plovien com el mannà. Tots els dies eixiem a arreplegar la pluja miraculosa d´eixe mannà fàcil i constant. Impúdic. Fals. Enverinat. Els miratges ens enlluernàvem. I ens feien feliços al país de la facilitat i del paradís. I aquest fals benestar s´escampà per tota la terra. I començà l ´arribada a la terra promesa de molta bona gent, perquè els déus del paradís no volíen treballar. Parafrassejant a Larra, «que trabajen ellos !».
I arribà la febre de la construcció, quan per aconseguir un obrer per a fer una reforma o fer-te una casa nova havies de fer instància, agenollar-te, pagar allò que et demanaren, sempre amb la por que et deixaren la casa a mig fer i «adiós muy buenas».
I començaren les teles a difondre (maleïdes sorres movedisses) que no cal sacrificar-se. Que per a guanyar diners només fa falta obrir les teues intimitats i animalades a les càmeres. I així, per exemple, una exprostituta podia guanyar en una vesprada contant les seues misèries més del que guanyava en un any un cirugià a un quiròfan salvant vides.
I t´assabentaves a quines coses dedicàven el temps lliure alguns presidents de l´Europa de l´ Euro. O algun que altre president mundial d´organismes internacionals. O alguns presidents d´autonomies. O alguns jutges. O alguns menistres de la nació.
I subvencions. I més subvencions. I més subvencions. Donar. Donar. Donar. Prestacions. Més prestacions. Treballar poc. Robar, molt. I la SGAE. I la fallida. I la bancarrota. I el desastre. I el 15-M. I els indignats. I els senyorets dels sindicats. I ni un puto euro. I les retallades de tot tipus. I aquí no passa na de na. I España puede. I eleccions. I sempre els mateixos. Els mateixos fotuts, vull dir.
( continuarà)
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Un anàlisi molt arriscat, però crec que molt cert o almenys molt interesant.
Molt bon anàlisi Pepe,la situació és la que és ja ho diem fa temps, d’arriscat gens,real «como la vida misma» diria jo. I en mig de tot açò,nosaltres els de peu,qui pagem les panses,qui damunt si dius algo,encara hi ha qui s’enfada i et diu que es mentira. Tots estem fotuts bo tots no redeu,els politics no tant, total ací som els més endeutats, a València vull dir, gràcies als tarugos de torn que tenim i damunt encara hi ha qui els elogia,bo que anem a fer-li si seguim dient caurem mal. Fa molt de temps que em faig la mateixa pregunta, amb una situació com la que tenim,no crec que a ningún govern li agrade (vull pensar), els únics que veig contents son els del PP sobre tot de Madrid i altres comunitats, ni tan sols han estat per recolzar algo del que s’ha intentat o s’hi intenta fer,RES,de RES de RES,o siga a fotre més encara la seua preocupació és ben clara ELECCIONES ANTICIPADAS QUE ESTAMOS CAPACITADOS YA PARA GOVERNAR, crec que sobren les paraules per veure la única preocupació que tenen, LO DEMÁS YA VENDRÁ, i mentre doncs es fotem i en pau. No es pot ser més nefaste.
Bon analisi en tant que dos polos oposats estan d’acord. Jo no crec que ací es parle de cap partit polític concret ni de cap govern o autonomia concreta; ací es parla de tots, dels vint-i-tants anys de govern d’esquerres i dels huit o dotze dels de dretes. S’ha fet un malbaratament continu i si voleu provem a ampliar la llista de destrellats d’uns i d’altres…per exemple, les subvencions milionaries per a «estudis» del «pie zambo en Mozambique» o subvencions per al reconeixement de les lesbianes ( amb tot el meu respecte ) del Brasil, o la bogeria d’alguns Cefires, o extensions de cefires creats en un poblet menut per a un amiguet del règim, la gran quantitat de funcionaris (municipals, comunitaris o de l’estat) posats a dit en alguns llocs d’alta responsabilitat i que per no tindre no tenen cap carrera, ambaixades d’algunes comunitats autónomes posades per duplicat amb les d’Espanya( sense posar-me en quina ha de ser la que ha d’estar),defensores del pueblo i defensors del poble,( per duplicat, però per a la mateixa quantitat de gent) sous desorbitats d’alguns carrecs polítics….podriem continuar amb molts més exemples de malbaratament que s’ha donat al llarg d’aquestos 35 anys de democràcia. Ens ho van donar a tastar i ens va agradar molt; i ara? ara diuen que ens ho van a llevar i crec que qui siga o bé el PP o el PSOE o qualsevol partit polític que puga governar s’haura d’arromangar i posar mesures que per molt antipopulars que siguen les necessitem, perque si no, vindran «los forasteros» a posar-nos el braç dins la mànega i aleshores sí que plorarem i fort.
Efectivament,es un bon analisi,el que passa es que s’han perdut entre tanta merda els valors,m’explique:
S’ha perdut absolutament el respecte al projim,i s’ha canviat per el profit.Aixi es,per el profit de tindre i tindre i tindre de tot,al preu que siga,si s’han de «tirar» al carrer a 100 families,es «tiraran» si no,(DEJAMOS DE GANAR DINERO) ixa es la frase,se’m posa a bollir la sang quant als noticiaris parlen de PERDIDAS…no,cal dir,DEJAN DE GANAR….si,o no?i aixi suma i sigue PROFIT PROFIT i PROFIT…
Mes perdua de valors???
El que comenta Pepe,la TV…uyyyy si hi ha ahi criaderos de anormales,exacte!!! sense respecte ja,es molt fort,estic d’acord en que s’apaga la tv i ja no hi es,pero ja parlant en ambit general……TELE5 es un cumul de merda televisiva,a vore qui es mes i mes i mes…..no cal dir que,no? i despres com has de ser per a atraure gent,com ser wai….perfavor.Que volen crear amb aço??
Ens mostren tambe les cases dels «rics»,com es gasten en una sola nit mes de 40000€,com es casen monarques d’altres indrets…..una muntona de merda increible.
Per que no es parla dels problemes mundials???o ja no tant mundials,nacionals,autonomics,comarcals o locals.Que volen? Ensenyar-nos que aixo no va amb nosaltres? Que el que importa es com cremen diners els «rics»,com «caguen» els futbolistes,els monarques,els holliwooditos i tota ixa gent?
I que els problemes no existeixen?
Disculpeu,pero es que hi ha tanta merda que tenia que amollar-la…..
Inga,bona nit!!!
Que torne la pesseta, JA, ARA MATEIX, DEMÀ AL MATI.
Evidentment no vull dir que tota la culpa siga del PP o del PSOE Rosa,hi ha el que hi ha i en pau,tan sols era una reflexió en intentar veure el que tenim per part de TOTS els politics. Altra cosa és veure la realitat, i tenim la que jo al menys crec que hi ha, en moltes ocasions ja e dit que ni m’agraden uns,ni m’agraden altres però, UNS MENYS QUE ALTRES cadascú que opine el que vullga. Un exemple, el sr Camps ha canviat una llei per a que el sr Blasco puga accedir a les corts, o siga que puga cobrar de dos puestos, volem més, la trama gürtel es quedarà en no res o siga no hi han culpables després de saber-se que s’han gastat més de 700.000 € en financiar-se el seu partit, o siga més que el que deu l’ajuntament de Quatretonda en tant que es va criticar,volem més: dit textualment per la sra Rita Barberà, el circuit de formula 1 i l’amèrica «scapp» van a beneficiar-nos a tots els VALENCIANS, FOTRE com ens han enganyat o es que a Quatretonda no som valencians? i més i més que podriem dir d’ací de la comunitat no fa falta eixir més lluny, i si, ací porten ara ja més de 16 anys governant, o no es així? més que el PSOE en tota la democràcia o es que no volem reconèixer-ho?
Un analisis clar y concret, no entendrás d’ economía, pero sí d´sentit-comú. Tens molta raó.
Disculpeume el meu valençia sabater. Rodolfo Canet Marín
Ho es preocupe, Rodolfo. Quan un fa el que pot, no està obligat a més. No es preocupe per la llengua que puga emprar. Si s´expressa i sap millor en castellà, doncs ens sentirem honrats amb la seua participació. Si vol escriure en el valencià que vosté sap, tampoc passa res. No demane disculpes perquè vosté no ha fet res mal. És més, ha tingut el valor d´escriure, que no tots ho fan. Gràcies per tot i avant !
Clar que sí Vicent, ací UNS i allà ALTRES ( o ací ALTRES i allà UNS, és igual) i a tu i a mi i a milers de funcionaris ens han baixat el sou, als teus pares i als meus i a molta més gent jubilada els han congelat la pensió i VISCA LA PEPA ( que per cert l’any que ve complirà 200 anys i ja vorem els fastos que es faran per recordar-ho i les comisions que alguns s’enduran). El problema no és quin partit perque són tots, em dona igual, jo el que vull és que qui sàpiga com arreglar aquest desgavell, que l’arregle abans de que entrem «en quiebra total» i passe com a Grècia on milers de funcionàris han anat al carrer, on han tancat moltes empreses i els treballadors han perdut el seu mitjà de subsistència… Ací si toca tornar a baixar-nos el sou, o toca pujar-nos IVA o el que faça falta però que ho facen ja i ben fet, que no sempre paguem els mateixos.
Tens tota la raó. Què volen aconseguir en les TV? No ho sé però ens manipulen com volen i mentre Belen Esteban i no sé qui més es barallen…nosaltres no ens en recordem de que estem a l’atur, o que el nostre negoci no funciona o que hem anat al metge perque teniem febra i no n’hi ha numero per a hui però sí per al proper dilluns. i que no podem pagar la lletra del cotxe i… i… i… ens manipulen i no fem res.
No tinc costum de enviar ningun correu amb els comentaris bons o roïns que tothom en rebem de continu, amb tot, aquest, a pesar de la data 5 de MAIG de 2010!, crec que és dels pocs que podem llegir i després que cadascú traga les seues conclusions.
SALVA
Daniel Cohn-Bendit (Diputado de los Verdes) sobre ayuda económica a Grecia.
Parlamento Europeo 5-5-2010
«Es evidente que durante cuatro meses hemos estado emborrachando la perdiz. Es evidente que nos hemos equivocado. Es evidente que, con esos titubeos, hemos estado dando pábulo a los mercados y a la especulación. Por lo menos, los miembros del Consejo [de Europa] responsables deberían decirlo, deberían decir “es culpa nuestra”. La Sra. Merkel [Alemania], el Sr. Sarkozy [Francia], no sé en realidad qué papel juegan… Lo que le estamos pidiendo al gobierno de Papandreou es algo casi imposible de lograr. Yo le pido a Ecofin [Consejo de Asuntos Económicos y Financieros, de la Unión Europea] y a los presidentes de los gobiernos que piensen si ellos mismos son capaces de hacer en sus países reformas como las que le estamos pidiendo a Grecia.
«¿Cuánto tiempo haría falta para reformar el sistema de pensiones en Francia? ¿Cuánto tiempo necesitaría Alemania para arreglar sus pensiones? ¡Y le estamos pidiendo a Papandreou que lo cambie todo en tres meses! Están siendo Uds. totalmente irracionales, y prueba de ello es lo que ahora está pasando en Grecia. No le estamos dando a Papandreou ni a Grecia el tiempo necesario para encontrar una solución consensuada. No existe en Grecia una identificación con el Estado. Existe tan sólo el “cada cual a lo suyo”. Y eso es lamentable. La culpa es de todos: décadas de corrupción de la clase política en Grecia. ¿No deberíamos tratar de convencerles con prácticas y no sólo con decretos? ¡El consenso hace falta crearlo! Y ya verán Uds. lo que va a pasar en España cuando empiecen los problemas. Ya verán en Portugal. Quiero decir con esto que debemos inspirar una actitud de responsabilidad, y no pedir lo imposible. Creo recordar que alguien dijo hace tiempo “¡Quiero que me devuelvan mi dinero!” [alusión a la llamada «cobradora de morosos» Ángela Merkel recordando una frase de la también conservadora ex primera ministra británica Margaret Thatcher, que en el Consejo Europeo de Fontainbleu de 1984 dijo : I want my money back]. Y ahora queremos ganar dinero a costa de los griegos. ¡Porque de eso se trata! A nosotros nos prestan al 1,5% o al 3% y nosotros le prestamos a Grecia al 3,5% o al 6%. ¡Estamos haciendo negocio a costa de los griegos y eso es inadmisible!»
«Y finalmente, existe también otra manera de prestar ayuda a los presupuestos de Grecia: tomar de una vez la iniciativa, como Unión Europea que somos, de fomentar el desarme en la región. Una iniciativa política para el desarme entre Grecia y Turquía. Una iniciativa política para que las fuerzas armadas turcas se retiren del norte de Chipre [isla ocupada parcialmente por Turquía desde 1974]. ¡Si en el fondo somos unos hipócritas! En los últimos meses, Francia le ha vendido seis fragatas a Grecia por 2.500 millones de euros. Helicópteros por 400 millones. [Aviones] Rafale de combate por 100 millones cada uno. Mis “espías” no han sabido decirme si fueron 10, 20 ó 30… Y Alemania le ha vendido a Grecia otros 6 submarinos por otros 1.000 millones. ¡Más transparencia! ¡Si somos unos absolutos hipócritas! ¡Les prestamos dinero para que nos compren armas! Si somos de verdad responsables, garanticemos entre todos la integridad territorial de Grecia. Creo que aplicar estos recortes es más eficaz que recortar sueldos de menos de mil euros. Yo le pido a la Comisión [Europea] un poco de justicia».
Bona vesprada:
Molt be senyor Salva. La reproducció de la intervencio del diputats del verds Daniel Cohn-Bendit és de lo mes oportuna i clarifica molt be les coses. El problema no es l’euro, el problema es que hi ha poc d’euro. Es a dir, Europa té una unitat econòmica encara molt fràgil. Si Europa tinguera una autèntica unitat politica, no faria falta que Grècia comprara armament a França i Alemanya, perquè estos països li ajudarien. Necessitem construir una Europa política. Una Europa on hi haja més unió econòmica i política. Una Europa que dissenye una política comú.
Europa hui és la suma dels estats. Hem de superar els nacionalismes dels estats europeus i construir una autèntica Europa. Uns EE UU d’Europa. Els problemes que hui en dia tenim són tant grans que no podem anar fent el tonto defensant interessos de cada estat europeu.
Tots els problemes que describiu estan amb euro o sense euro. Però si haguera hagut una autèntica política econòmica europea, els atacs especulatius a les economies més dèbils no s’hagueren produït, entre altres coses per que no estarien tampoc tan endeutats.
I la pesseta que no torne mai més. La pesseta és la política econòmica del dèbil.
Vostès pensen que seria lògic que cada comunitat autònoma espanyola tinguera la seua pròpia moneda. Vostès pensen que hi hauria un bon funcionament econòmic si cada estat dels EEUU d’Amèrica tinguera la seu propia moneda. Això seria el desastre. Sobren tots els nacionalismes.
I no dic més. Com segur que algú em dira algo, continuarem xarrant.
David Mahiques
Que no entén d’economia Salva? Passa que alguns pensàvem que d’allò que més sabia era d’economia, precisament, però no, a més sap de tot, és un filòsof, allò que diuen un humanista, i no sé si això avui en dia és un afalac o tot el contrari… però a nosaltres ja ens va bé.
rbenaventbenavent