estat actual de la font vella…
Hola Pepe, bona nit.
Com vaig dir fa uns quans dies t’envie unes fotos de la Font Vella. Estes fotos estan fetes el diumenge passat 7 d’agost pel mati.
La situació és lamentable. Confie que entre el dilluns i el dimarts d’esta setmana s’haura fet alguna cosa. Certament hi ha un comportament entre algunes persones que es lamentable.
No es just que es tracte d’esta manera les coses que són de tots. Però també vull diur que si es tarda a actuar, netejar-ho, la situació no fa més que empijorar. I quan més brut està més incita a fer el vandal.
Supose que quan van anar els homes a tallar la brossa ja dos o tres setmanes arrere ja estaria aixina. Entonces deuria d’haver-se netejat.
L’exemple del que dic és el parc Enric Valor. Estos ultims anys esta net, hem llevat els «setos», hem posat llum, hem canviat els bancs, … al estar més cuidat la gent va i les detrosses disminueixen.
Adeu i bona nit.
David Mahiques
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Bona vesprada,
David, volia saber si durant les darreres legislatures es va solucionar el problema de la tuberia que abocava aigües residuals i que està situada a cavall entre la propia cava de la Font Vella i les Fontetes, en ple marge del barranc.
Moltes gràcies!
Hola Isaac.
Bona nit. Com va tot?
No recorde cap actuació darrerament on tu dius. Jo, només estic en l’ajuntament els ultims quatre anys.
De tota manera al barranc només poden anar aigües de quan plou. Les aigües residuals tenen que anar a la depuradora. Però, si esta tuberia portara aigües residuals (aigua bruta de les cases), això hi hauria que resoldre-ho immediatament.
No obstant ja m’enterare del que em dius i et dic algo.
Adeu Isaac i bona nit.
Casualment hui estavem pegant una miradeta a la feina que fa la colla de treballadors de l’Ajuntament (que part altra part es magnifica) i hem anat a vore la font Vella… vist la preocupació que havia despertat el tema entre la gent del poble… i la situació amb que ens hem trobat no es la que mostren les anteriors fotos… tot el contrari… la situació de hui dijous… es la que mostren les següents fotos:
https://picasaweb.google.com/116991597495829890891/FONTVELLA11DeAgostoDe2011#slideshow/5639614289672217154
així sols ens resta demanar a la gent que cuide el nostre patrimoni, ja que l’estat en que es trobava la font vella, no era per abandonament de l’Ajuntament… era per bandalisme…
adéu
angel calori
Ara cal reconèixer que l’Ajuntament ha fet el que toca. Enhorabona i gràcies per ajudar a conservar un lloc tan emblemàtic del nostre poble. Tan de bo es puga donar tan ràpida solució a qualsevol problema que tingam. Dir també que l’Ajuntament ( ni aquest ni el d’abans) tenia cap culpa de l’estat en el que es trobava la Font Vella, i demanar a la gent que ens comportem més cívicament i no fem malbé les coses públiques, perque encara que no ho semble, ho paguem entre tots, inclosos els que fan les malifetes.
Aquest tema s’havia comentat alguna que altra vegada en aquesta revista i mai havia tingut una resposta favorable tan ràpida i eficient.
Efectivament. Al fer la meua habitual ruta diària, he observat que no fa molt que s´ha fet una bona intervenció a la Font Vella, la qual cosa és molt d´agrair. Només cal comparar les fotografies.
https://picasaweb.google.com/116991597495829890891/FONTVELLA11DeAgostoDe2011#slideshow/5639614289672217154
Esperem i desitgem que no siga ni l´ última, ni l´ única…així poc a poc que la nostra FONT VELLA retorne a mostrar els seus encants naturals per a gaudir-los i conservar-los. I vigilància per a que aquells que facen malbé els bens de tots que ho paguen.Entre altres mesures, opine que caldria considerar la possibilitat de prohibir el tràfic de tot tipus de vehicles, a excepció única dels agrícoles, per aquest indret sota la corresponent sanció. D´aquesta manera crec que resoldriem part dels incidents que originen conseqüències nefastes per aquest lloc tan volgut el qual necessita ser conservat i millorat per a nosaltres i per a les generacions futures.
També són molt d´agrair les intervencions que estan fent-se a les escoles. Són alguna cosa més que un simple llavat de cara. Feia anys què aquests treballs no es feien tan complets i profunds. I fa goig com dia a dia canvia la fesonomia per a bé de tots els veïns i dels nostres xiquets que en definitiva és allò que tots volem.
Per augmentar el civisme, anem a començar per augmentar la presència de la Policia Local en este paratge, per dissuadir els vàndals. També estudiarem la conveniencia d´eliminar el tràfic rodat.
D´altra banda, una persona anònima m’ha portat este matí, i al fil del que s’ha exigit en QD, unes fotos que va fer ell en gener de 2010, sobre l´estat en que estava el llavador, per allò de que «sempre parla el que més te que callar». Jo no tinc interés en fer cap comentari, però si algu te curiositat, les podem publicar o exhibir.
Hola Pepe.
Només dir que m’alegre de que s’haja arreglat i netejat.
Adeu
David Mahiques
Me alegra saber que se cuide la Font Vella, hace 5 años atrás todo el pueblo estaba muy contento y orgulloso de este sitio paraje natural de Quatretonda, mi opinión es que debemos habitarlo y hacer cosas , para así poder disfrutar, bien pasear como intentar hacer cosa y enseñar a respetar la naturaleza, es lo que ha pasado en muchos lugares que he conocido, lo han habitado personas amantes de la naturaleza y , les ves paseando y luego se sientan a leer un buen libro, También he visto que los maestros traen a los alumnos para darles algunas lecciones sobre naturaleza y hacer alguna actividad al aire libre. Esperemos que se arregle y no pase lo de hace años.»DEBEMOS CUIDAR DE LA NATURALEZA, TODOS VENIMOS DE ELLA»
Hace 5 años atrás cuando vine a Quatretonda todos los vecinos estaban muy contentos y orgullosos de este paraje natural que tenemos la Font Vella, algunas amigas me llevaron a pasear para que lo viera, y la verdad estaba muy bien todo tan limpio hasta confeccionaron unas cuerdas para poder bajar agarrándote a ellas para los mas mayores, poco a poco al año siguiente ya estaba todo destrozado, y es una gran pena, en Quatretonda tenemos cosas valiosas, solo tenemos que abrir los ojos para mirar, valdría la pena que entre todos cuidásemos y respetásemos la naturaleza y poder hacer actividades al aire libre, pasear y leer un buen libro. Estoy segura que si la Font Vella estuviera en otro pueblo, esto no pasaría. por ejem. en Benigani hay un paraje natural que la gente en los días calurosos van a tomar la fresca y esta bien cuidado, supongo que si las cosas se habitan es la forma de que duren las cosas limpias como el parque Enric Valor desde hace algún tiempo se mantiene por ser habitado, madres y abuelas con niños, y algunos jóvenes y otos que paseamos por allí a nuestros perritos. Espero que el esfuerzo y el trabajo valga la pena, y que lo que se haga ahora en adelante la gente sea mas cívica y respetuosa con la naturaleza,y podamos disfrutar de ella.
Bon dia Jose Luis,
Humilment, crec que sería un gran acert restringir el pas de vehicles (motos i cotxes) entre d’altres coses perque no crec que cap llaurador estiga interessat en pujar el «camí» que connecta amb el Camí de la Cadena, ja que està totalment impracticable. També entenc que puga haver gent major que tinga dificultats en pujar i abaixar la costera. Però de segur que es pot trobar un bona sol-lució.
Fa uns dies que no he baixat al paratge i no sé si s’ha restaurat el abeurador i el seus voltants (em referix a la plataforma que hi ha baixant el camí «a mà esquerra»). Si no s’ha fet, sería interessant eliminar tot el «runero» que hi ha per allí.
Finalment, aprofite per donar l’enhorabona als treballadors de l’ajuntament i a aquest darrer per la tasca realitzada a la cava i al llavador.
Isaac
Hola a tots. Jo no vull aprofitar per a criticar cap partit polític, però la majoria de la gent que hem crescut jugant, nadant, pescant, berenant … en la font vella, pensem que estava molt millor abans de gastar-se allí cap pesseta. No entenc la mania de gastar diners en «paratges naturals»! doncs si és un paratge natural que fan allí engrunsadores i esgoladores de ferro???
Hola marien! Fa temps que no has baixat a la Font Vella? Ara està prou desenta, i ja no hi ha cap gronxador de ferro ni cap banc… ho van trencar tot. Sols queda un aparell de fusta que crec que no se’n pot fer ús. Trobe que la corporació que va decidir endreçar el paratge de la Font Vella ho degué fer per a bé del poble, el que passa és que com que ens falta conciència ciutadana, la cosa no va eixir bé. Altra cosa és que t’agrade més o menys «salvatge» ,però ara que ja està arreglat, haurem de tindre cura i intentar que es conserve almenys com està ara i si podem tenir assessorament d’historiadors, biolegs, botanics…per conservar-lo, doncs millor que millor.
Hola Marien Bon dia
Tots eixos artilugis que dius hi havien en la Font Vella, els varem retirar. Estaven desfets, la imatge que donaven en el seu estat era de pena i a més, en la situació que estaven eren un perill.
Estic d’acord en el que dius. Allí només unes taules per que la gent puguera anar i seure’s i poder berenar ja hi ha suficient. I mantenir-ho evidentment.
Adeu
David Mahiques
Afegir, a banda del comentari fet en «Apunts sobre la Font Vella», un poema de Celdoni Fonoll del llibre Arbres dels nostres paratges( Ed. Cossetània 2007), dedicat al roure de fulla petita o valencià.
Va pel roure tocat de mort, salvatgement descorçat de la Font Vella:
Valencià de la Segarra,
de l´Anoià i la Noguera
verd clarós en primavera,
a l´hivern fulla torrada.
Prou m´agrades,petit roure
de bosquets esclarissats,
bon veí de les alzines,
dels garrics i dels sembrats.
Hola Rosa! Tens molta raó, fa uns quants anys que no baixe. Certament he opinat sense coneixement de causa. Molt mal per la meua part. També portes raó quan dius que m’agradava més «salvatge» pot ser perquè tinc molts bons records de com era abans, de quan erem xiquets, de les històries que em contava ma «uela» Encarna, d’anar a fer herbes … però en cap d’aquells records hi havien «culumpios» de ferro. Ara quan passe la setmana cultural, que ja tindré més temps, baixaré a vore-la. Si recentment l’han adesentada m’alegrarà llevar-me el mal record que tenia. Per cert la idea dels botànics i demés em pareix genial. Ja tinc ganetes de vore-ho.
Hola David,
Com li he dit a Rosa, he parlat de memòria i sense saber. Si recentment s’han fet millores demane disculpes per les meues paraules i al igual que tu, pense que és responsabilitat de tots mantenir-ho en les millors condicions.
Adeu.
Quina llàstima que eixa paraula tan nostra «uela» l’hàgim de posar entre cometes perque no és acceptada en la llengua normalitzada. Jo trobe que no he tingut cap àvia/avi, ni cap iaia/iaio, jo he tingut dos ueles i dos uelos, i des d’ací vull agrair-los tot el que em van ensenyar i van fer per mi. M’ha agradat molt que en el teu comentari la utilitzessis.
És clar, talment com tu dius i comentes sobre el mot “uelo”, “auelo” tan familiar i estimat per anar unit a aquella figura tan benvolguda, a més de tot un senyor vulgarisme empeltat a sobre d’un castellanisme, ben arrelat i potser ben antic també. “Uelos”, i no sé el perquè, vull recordar són també aquelles llavors o flors de plantes que dansen enlairades pel vent, o aquells grans de dacsa, que fregits, no acaben d’obrir-se com a una rosa –potser perquè eren molt durs?
Altrament jo també et diria que mon pare passà la major part de la seua vida escrivint, i pel seu ofici ho va escriure manta vegades, el nom del seu poble amb C, Cuatretonda, i s’hi va haver d’avesar al canvi, i a tomb d’açò encara recorde quan finien els setantes en què un tan inofensiu “Adéu!” ressonava d’allò més estrany, i ja no dic saludar amb un “bona vesprà”, que igualment resulta un calc del castellà, que amanyagaves o dissimulaves amb un “bonasprà”, o els actuals ciutadans de Xàtiva, que des dels més grans als més petits no saben acomiadar-se si no és amb l’inefable “d’hasta luego” de rigor, que arribar arribarà ací, no peneu, això és com una taca d’oli, que no s’atura. I què direm dels mesos de l’any ara tot són febrer, mayo, junio, julio… Que això passa a totes les llengües, és clar, però a gos flac tot són puces. I la clara i la iema, i la jaula, i…
No seré jo qui diré com s’ha d’escriure aquesta paraula, també depén això del lloc, destí, funció… del nostre escrit, però ja ens aniria bé que els mitjans de comunicació, també QD, i d’ací la importància que té sobretot un mitjà com la televisió, l´únic motiu pel qual hauria d’existir un canal valencià –en valencià vull dir- que no és ni de bon tros el nostre cas, serviren per a normalitzar una llengua, servir-ne d’exemple, fer que almenys, i en certs registres, algunes paraules com avi-àvia no ens resulten tan estranyes. Encara que, com he dit desconec a hores d’ara quina puga ser l’antiguitat del nostre “uelo”, “auelo”.
bnavnt
Jo no sóc lingüísta i potser que m’haja clavat en un bancal d’esbarzers i mès que amb coneixements del llenguatge, haja parlat amb el cor. De segur que m’han vingut a la memòria records dels meus «uelos» als que mai he dit ni avis ni iaios. Partint de la base que la llengua la fa el poble i és regulada pels lingüístes, en aquest cas trobe que es podria fer una excepció i introduir a la nostra llengua normalitzada la paraula «uelo». És una paraula emprada per tot arreu de la nostra terreta i que no és un castellanisme, ja que en eixa llengua no existeis tal paraula. La llengua és com un ésser viu i si n’hi ha una paraula mal dita ( com «adiós»)o mal escrita (com Cuatretonda) és obvi, que s’ha de fer pedagogia i corregir-ho; però no crec que siga aquest el cas de la paraula «uelo/a» De tota manera » doctores tiene la Iglesia» i qui ho haja d’arreglar, de segur que ho arreglarà o ho deixarà com està. Moltes gràcies per l’interés que ha demostrat al contestar a una opinió meua.
Doncs si no eres lingüista menys te’n refies d’allò que jo diga que no faràs peu; per posar un exemple, per a mi que “xarco” és un castellanisme, però sembla que ja el portem a la gepa, documentat, des de fa un bon grapat de segles, vaja, que té papers! i a ca nostra és conegut, almenys pels que trepitgen la Serra, el punt denominat “xarco dels Coloms”, vull dir que no sé el pedigrí que té entre nosaltres la paraula de què parlem, cosa que podria ajudar-nos.
Planteges una qüestió difícil, pense, que ja em conformaria amb que “avi”, “àvia” tingueren carta de naturalesa, ni que siga en usos més formals –i sort encara que ha desaparegut aquella marca de camions del mateix nom amb eslògan apegalós, per allò de l’escarni, clar- perquè de castellanismes en tenim tants! i cada vegada més, en una llengua, la nostra, que és com una planta que després de patir una forta i continuada sequera s’hi troba indefensa i malmesa davant l’entrada d’una plaga o qualque altra calamitat, qüestions aquestes que poden donar-se a qualsevol altra llengua, ja sabem, però sense traure tant de pus, i això sense tocar el problema del nom i l’origen de la llengua, que no és el cas ací plantejat.
I no oblide que parles d’un cas concret: “uelo”, sense cap d’enfilall més, d’unes circumstàncies concretes i entenedores, altament sentimentals, tant, que de vegades podem trencar les hostilitats lingüístiques per un lleva aquesta lletra que jo posaré la meua, pensa si més no en exemples que poden ser parells com els de “Micalet” (de la Seu, o altre) o “Desamparats” (la Mare de Déu o altre) que no són sempre incorrectes, no, ho seran segons el registre, però és clar que la forma d’ús formal i comuna no pot ser altra que “Miquelet” i “Empar”/”Desemparats”, s’hi posen del dret o del tort.
I si tu no t’has posat en aquest cas en cap camp d’esbarzers, potser jo sí que xafaré algun xarco –a mi m’agrada més dir bassa- doncs se m’escapa si no és que hem tret “a(b)uelo” del castellà, potser amb l’afegit -uelo/a propi del castellà, almenys a d’altres èpoques, com: polluelo, plazuela, pozuelo, chicuelo… sufix diminutiu que s’adiu amb el to afectuós de què parlem. “Uelo”, diuen, serà un vulgarisme del castellà tot i que jo parlaria més d’un hipocorístic o terme afectiu.
Ja veus que paraules però sense forment, vull dir que no t’he contestat, tot i que si m’obligues podria dir que estic, almenys en l’estat actual de la qüestió, d’acord amb tu, això sí, sense bandejar el propi avi-àvia, “preferible” en nivells més formals.
I si no, com tu bé dius, “doctores tiene la Iglesia”, que ja m’agradaria saber també que farien ells amb una altra paraula, castellanisme potser, com és la de “mante”, tan pròxima a l’univers dels infants, això sinó s’haguera perdut. Què de vegades no haurem sentit allò de “mante, vine ací!”, i de la qual sembla que han “renegat”, definitivament, els nostres iaios. Ara que, mort el gos, s’acabà la ràbia!
Que esteu bons!
bnavnt
Ai mante! I tu de qui eres??? Quantes vegades he sentit aquesta expressió!. També és una paraula digna d’estudiar-la i si cal mantenir-la. Ja quasi no m’enrecordava d’ella.
Posaré un exemple: quan jo vaig donar valencià per primera vegada en la meua vida, era per allà l’any 79-80 i la professora que teniem ens va donar un llistat de paraules que no podiem emprar sota la pena de posar-nos un «insuficient». Aquest llistat tenia paraules com, xiquet/a, frontera, este/a … i algunes (prou) més. Temps després ens les deixen utilitzar. Tal vegada, com passa en altres llengües, si veuen «los doctores de la Iglesia» que són paraules vives, és a dir, que les emprem tots i per tot arreu, pot ser que les donen com a correctes… no sé… el temps dirà…
I no puc deixar de reconèixer que vosté , senyor rbenavent,és un pou de saviesa i ens pot orientar en aquest món fascinant del llenguatge. Potser siga vosté un d’eixos «doctores de la Iglesia» o en aquest cas, de la llengua.