apunts de la font vella

apunts de la font vella

I farà bé el senyor alcalde d’assessorar-se’n abans d’actuar en açò del patrimoni, de la font Vella en particular, de la qual n’heu parlat ací estos dies perquè nosaltres som molt aficionats al “porlam” i al bloc. No vos enganye si dic que fa temps que no baixe per allí, moltes vegades perquè no sé el camí, ja ho veieu, que de xiquets perseguíem el barranc des de l’encreuament dels llavadors nous tot seguint la drecera que baixava pel carrer dela Fontara vorejant l’antic “matadero”, després la basseta de “Castig”. Ara, en canvi, per tal d’anar-hi cal que em situe i que repense per quin carrer he d’abocar-me, de forma i manera que quan xafe terra blanca ja estic esgolant-me costera en avall.

 Parleu de l’estat en què s’hi troba dit paratge i jo vos dic que fa anys ja participàrem en una campanya de neteja i endreç de dit rodal, tal com ara heu fet pels encontorns, no vullgau saber les bosses de fem que vàrem arreplegar, un banc fins i tot, d’aquells de seure, no d’aquells altres que tan bé coneix l’amic Salvador (per cert, ni que siga amb retard, felicitacions també per allò de la possible onomàstica, ja saps: si non é vero…), doncs sí, un banc vàrem traure del bassiol, feina ens va costar! Allò era, crec recordar, una activitat dels “Amics del Boscarró” i l’ADL ens acompanyava o, dirigia, tot i que de les voretes no ens va caure dins del gorg aquell bon xicot.

 Un paratge singular, simbòlic, sentimental, vora poble, amb la seua cava, llavador, pontarronet… quantes històries no s’hauran contat, quantes vides no s’hauran travessat a l’arrimall d’aquell safareig, a l’ombra de les seus ribes i a  la frescor de l’escorrim de les seuues aigües, bé omplint les canterelles i fent de beure l’animal, bé fent la  la “bugà” als llavadors, perquè les fonts a d’altres èpoques eren un espai social, un punt de trobada que bé ho cantava el nostre poeta Alberola:

 No havia en el poble, entre tot el poble,

qui això no hu sabera.

Veritat que ho saben, m’han vist en la vinya

en les veremades fent en tú parella,

igual que’n la plaça,

en los balls en los dies de festa;

nos veren mil voltes

junts en la font Vella

 Jo estic amb aquest xic -Isaac?- bon coneixedor i amant dels éssers vius: de cartells i rètols ni un, almenys si no pots estar a l’aguait, vigilant, i vigilar també vol dir ací denunciar, multar, i en sóc conscient que l’educació i conscienciació és la millor comesa, no obstant això multar-nos i fer-nos responsables dels nostes actes també és una manera d’educar-nos, perquè ben bé podem dir que d’eines i possibilitats culturals o educatives mai no n’hem gaudit tantes: biblioteques i bibliotecaris, animadors culturals, centres socials i culturals, cinema, ràdio, ensenyament gratuït fins els, campanyes de… i ara la xarxa que és un cul de sac-de-biblioteca, sense tanques. Nosaltres també hi llançàvem pedres, sí, però aleshores no sabíem tot allò del valor patrimonial ni del medi ambient, tampoc és excusa.

 No sé ara mateix en quin estat s’hi troben construccions com les de la cava però ja ens va bé que no vaja el paleta i simplement ho arrebosse tot, ara bé, de vegades cal decidir, i això supose que feren quan a l’anterior actuació o eixamplia de la passera que lliga llavadors i cava mataren la vista lliure sobre l’antic pontarronet de pedra seca (adjuntem fot), i gràcies encara que s’hi va fer amb trellat perquè aquesta construcció, aquesta arcada de pedra solta s’hi pot veure situant-te allà on millor plaurà a la vista.

 Una actuació que potser va quedar pendent quan la recuperació del paratge, dic, que no ho sé, però el cas és que no s’hi va refer l’antic sostre del llavador; no conec en temps que diuen antics, però en aquells per mi coneguts un llavador  no podia dir-se que fóra tal sense un sostre que bé aixòplugara persones i aigües de les solanes a ple del dia, o de les frescanes al rompre o caure la jornada, de fusta em sembla que eren –la uralita encara no l’havien pensada- i així en tenien els llavadors del Darrerecases, del pont del cami de Llutxent i aquest de la font Vella (podeu veure la foto). Allò que no sé si tenia, crec que sí, perquè també era un element imprescindible en aquest tipus de construccions és una espècie de rodamur baixet, una mena de banc, on les dones hi deixaven la “ferrà”.

 Possiblement tampoc no quedaran rostolls d’aquella làpida o plaqueta commemorativa que posaren amb motiu de la recuperació del lloc farà ara uns deu anys, són detalls menuts, però quan passa el temps en què tota memòria s’escurça recordatoris com aquestos no vénen sobrers. Igualment, si no s’ha reposat, haurà desaparegut el sogall o maroma que ajudava a pujar i baixar la pronunciada costera.

 I per acabar, i per allò d’apuntar idees que demana l’autoritat, sabem que refer tot un sostre signifiquen uns bons duros, també fer aquests banquets deixabugades, ja no dic res de posar-hi una escultura d’aquelles que semblen personatges humans tal com ara veus per diversos llocs i jardins, rentant la roba, col.locar una ferrada, i… costos que  a més queden exposats al sotrac de les inclemències humanes. Però allò que no ens faria més pobres tal volta fóra col.locar una placa o rejoleta commemorativa que continguera els versos més amunt escrits de l’Alberola i així matar “dos tirs d’un pardal”: humanitzem el paisatge natural i recordem el poeta, ara que si pensem on i com acabarà dita plaqueta igualment fóra més intel.ligent deixar-ho per a bé d’inventari.

 Això sí, almenys, pel que val i pel que significa, la font Vella mereix una altra cara que la mostrada a les fotos que hem vist, més aïnes després que una gran canonada dissimulara a sota del ciment la nostra Séquia, perquè Quatretonda, com tot poble que es considere naix entre cursos d’aigua:la Séquiaa la partdellà i les Fontetes de què parlàveu.

 Bnavent

 P.S. A la foto mostrada del llavador hem retallat les persones que s’hi encabien per tal com no és nostra i desconec si “l’amo” voldria mostrar-les públicament.

3 Comentarios

  1. Rosa Mahiques

    La plaqueta commemorativa, degue durar així com set o huit mesos i la maroma que van posar per ajudar la gent a pujar o baixar entre quinze i vint dies… Era una «prenda» prou grossa i de bona vista i preu… el que no sabem és si qui la va llevar li haurà tret profit o simplement la van llevar per fer mal.

  2. Salvador Climent Alberola

    Estime aquest indret, aquest boçinet de natura que tenim tan a prop i és tan poc respectat. Durant aquests últims anys he baixat moltes vegades, de bon matí, corrent espaiet, aturant-me una bona estona..gaudint. Però cada vegada més a sovint, pensant amb quina malifeta em trobaria de nou. La suor i les llàgrimes confluïen en un mateix llit.

    Fa més de deu anys enllestirem l´acondicionament de la Font Vella amb molta il·lusió. Amb subvencions provinents principalment del programa PRODER- Vall d´Albaida i PAMER. Es va considerar el mantenir al màxim el seu estat natural, amb el minim d´obra indispensable, fent-se l´adaptació de la costera d´accés,restauració del llavador, pont i cava (afegint-se pedres que sobraren de la restauració del campanar),a més de plantar nogueres i alguns roures valencians,i deixant altres actuacions (sostre del llavador) per a anys venidors. Per mitjà de l´Agència Valenciana de Turisme i de forma gratuïta, es van aconseguir les taules,bancs i parc infantil.
    A l´estiu del 2000,amb motiu de la Setmana Cultural es va realitzar un acte d´homenatge a les persones nouvingudes al poble i per Nadal un betlem de Vicent «Catxopí» a la cava, intentant anar recuperant poc a poc el lloc, fent-ho més nostre. Malauradament no s´ha complert l´objectiu.

    He refrescat un poc la memòria, com més o menys deia aquella placa conmemorativa feta amb marbre del Buscarró,citant que la Font Vella tornaria a «refrescar» la nostra història i que vaig trobar feta miquetes en un racó del magatzem de l´ajuntament.
    Però per ventura encara la tenim ben viva i cal cuidar-la. Més que «dissuadir» als malfactors hi ha que continuar insistint en l´educació global, i molt especialment mediambiental. I ja que tenim altres boçinets de natura perquè no ho aprofitem ?. Ahi està…La Bastida- aula de natura- ja a ple funcionament. Quantes estades podrien fer els xiquets del poble al llarg del periode escolar ? Aquesta era una de les finalitats per la qual es va fer. Tot costa, l´accés i el transport no són facils, però es feina de tots…pares,mestres i voluntariat mediambiental..o no ?. «Immersió mediambiental», conèixer és estimar.

    El nostre món…és tant xicotet..que cal estimar-lo molt. Personalment em compromet a col·laborar en aquesta iniciativa.

  3. Isaac Garrido Benavent

    Hola Salva,

    És ben curiós que, amb el patrimoni natural que té Quatretonda, no hi haja un recolzament clar per part de les entitats municipals corresponents vers l’educació ambiental. De menut, l’únic que recorde fer a l’escola era anar a plantar pinets als Corrals, la majoría dels quals es moríen per no tornar a regar-los. I a banda de la xarrada que se sol fer en commemoració del Dia de l’Arbre, poc més ofereix aquest poble.
    A més, el que proposes en el teu comentari tampoc crec que supose generar despeses alarmants per a l’ajuntament, ni per als d’abans ni per al d’ara.
    Sovint, és ridícul que les escoles o instituts de València o de la seua àrea metropolitana es gasten diners portant al alumnes a cases rurals o a tallers d’educació ambiental, intentant inculcar-los el respecte a la natura, i ací, on tot crec que pot ser més barat, cada nova generació naix amb més ganes de «fer-ho tot pols».
    Encara com els Amics del Buscarró es preocupen per dissenyar activitats que impliquen el contacte amb la Serra. A més, tinc entés que hi ha voluntaris que ja fa temps que realitzen un treball desinteressat (netejar sendes, marcar-les, buidar les caves de sediments,..etc) i que desgraciàdament passen desapercebudes i no tenen el reconèixement, per part del poble, que merèixen.

    M’ha agradat molt el comentari que has fet del roure valencià tocat de mort. A més, crec que va ser un encert per la vostra part decidir plantar eixos tipus d’arbre, autòctons i bells. Almenys, preferix vore roures o carrasques que palmeres (com les que hi ha ara a l’inici del parc Enric Valor) simplement perque les palmeres tenen prou papeletes per morir del picut.

    Salut!

CARN I UNGLA

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES