Seleccionar página

coneixent el món verd ( I )

Coneixent el Món Verd (I)

Des de qualsevol punt de mira, els vegetals constituixen organismes paradigmàtics l’evolució dels quals els ha permés sobreviure en pràcticament tots els indrets terrestres mentre que, per altra banda, són incapaços de moure’s. Este ampli ventall d’èssers vius, a més, compartixen el color: el verd. Molts de vosaltres ja ho sabreu, però de vegades convé refrescar la memòria: els color verd de les plantes és cau

sat pel reflex de la llongitut d’ona corresponent al “verd” de l’espectre de llum visible. És a dir, la llum “blanca” està composada per tots els colors (blau, roig, verd, groc, lila, etc.) tal i com veiem, per exemple, a l’arc iris. Doncs bé, les plantes i, concretament els seus pigments, absorbixen tots eixos colors de l’arc iris exceptuant el verd, el qual és reflexat. En este punt arribem a una de les característiques definitòries dels vegetals: la capacitat de produïr el seu propi aliment (autotròfia). Així, gràcies a l’energía llumínica captada per les clorofil.les situades als cloroplasts i al CO¬2 absorbit pels estomes, els vegetals poden generar sucres i midó els quals són emmagatzemats als fruits, als tubercles, arrels, etc. És el que s’anomena fotosíntesi. Ni els animals ni els fongs ho poden fer. Per tant, els vegetals s’encarreguen de transformar energía solar en energía química, la qual és consumida per la resta d’èsser vius i això permet mantindre l’entropia (desordre) característica de la biosfera.
Les arrels permeten als vegetals aferrar-se al substrat, captar aigua i minerals i establir associacions simbiòtiques (de profit mutu) amb fongs i bacteries.
Per altra banda, al ser organismes inmòbils, estan sotmesos durant tota la seua vida al clima de la zona (altes i baixes temperatures, sequeres, etc.) de manera que, amb el famós canvi climàtic, seran els primers organismes en sofrir les conseqüències i en sortir greument perjudicats.

La pregunta ara és: qui són estos vegetals? Actualment, se solen considerar vegetals, per una part, a les molses, les quals són incapaces de regular el seu contingut hídric, i per l’altra part, a les anomenades plantes vasculars (aquelles que sí són capaces de controlar el propi balanç hídric) com les falgueres (“helechos”), gimnospermes (pins, avets, cique

s, Ginkgo, etc.,) i les angiospermes (o “plantes amb flor”).
Abans es consideraven les algues com a vegetals i se situaven dins el “Regne Planta”. No obstant, hui en dia és un grup d’organismes dividit en molts subgrups i relegat a altres regnes, per bé que moltes d’elles compartixen el color verd amb els vegetals.

En conjunt, els nombre d’organismes que es poden atribuir a algun dels darrers grups de vegetals supera les 300.000 espècies. Per bé que no arriben a constituir ni un terç del nombre d’insectes (més d’un milió), estos organismes “verds” esdevenen un component essencial de la biodiversitat a escala planetària. A més, com s’ha dit anteriorment, juguen un paper clau en el suport de les cadenes tròfiques, estaguent a la base d’estes, i constituint l’aliment fonamental de la resta dels èssers vius. De fet, i a mode de reflexió, cal considerar que inclús la mala herba més insignificant que creix al nostre jardí, a les voreres dels carrers, als masseteros, als bancals, a les teulades, etc. és la llar i la font d’aliment d’infinitat d’organismes que en la major part dels casos són beneficiosos per als humans. Estètica i benefici ecològic pugnen una vegada més.

Isaac

 142 Visites totals,  2 Visites avuí

The following two tabs change content below.
Pepe
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Pepe

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d' aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail
  • Facebook
  • twitter
  • Gmail

Latest posts by Pepe (see all)

4 Comentarios

  1. SALVA

    Encomiable article que ja m’haguera haver llegit aleshores textos com aquests quan no hi havia manera de què «m’entraren» les assignatures de Física i Química i la de Ciències Naturals.

    Com veig que has ficat l’I amb numeració romana supose que n’hi haurà un II, tinc ganes de llegir-lo…, i més que en vinguen, perquè està escrit amb un verb fluid i fàcil d’entendre. Ho dic amb el sentiment que desperta en mi el color verd: esperança en el futur, que és el que m’ensenyà mon pare a tindre en veure el primers brots dels ceps a la vinya en arribar la primavera. Només les persones que viuen pendents dels cicles que ens marca la natura poden valorar millor que ningú allò que representa eixe color després del gris hivernal: l’alegria d’un nou renaixement i el senyal de què la vida continua.

    Gràcies Isaac, has sabut ficar amb aquesta lliçó el toc necessari en el contingut de QD que, almenys a mi, t’obliga a fer una parada per reflexionar i adonar-te que hi ha altres assumptes bàsics per a la nostra existència i que de res val tot allò que ací intentem «solucionar i arreglar del món» perquè, sense aquells, no hi seríem.

  2. SALVA

    Perdó: texts i no textos.

  3. David Mahiques

    Hola Issac:

    Bona vesprada. Acabe de llegir el teu escrit. M’he quedat meravellat. Hi ha que veure lo be que ho has redactat. L’agilitat a l’hora d’expresar-te per escrit i lo clar que has fet la redacció és sorprenent.
    Amb una única lectura he tingut prou per entendre-ho.
    Ja m’haguera agradat tindre professors de ciències que explicaren tan bé. Les ciències sempre tenen una dificultat, compaginar la comprensió de conceptes científics i al matreix temps comprendre la relació entre eixos conceptes per entendre el que passa.
    Ho has bordat. Continua aixina.
    Adeu
    David

  4. Benavent

    “Tots els colors del verd…” el record d’aquella cançó del Raimon, és el que se m’ha acomodat llegint Isaac, perquè ignorant com és u de totes aquelles coses que fan al món vegetal… que no, que no és figuratiu, que si m’apuren dic que hi ha dos classes de taronges: les taronges i les “banderines”. I per què dic açò? Nogensmenys perquè tot i tenir a les esquenes un cafís d’anys, no seria sinó aquesta passada primavera quan vagant que era pel pla dels Arenals a l’imprompte que m’hi quede mirant tota aquella verdor que s’estenia davant meu, tot aquell esplet de flors i plantes, la verdor de la natura sí, immensa, però, tot no era verd, vull dir que tot no era el mateix verd, doncs quina gamma no n’hi hauria, quanta diversitat de verds, de més clars, més brillants, més foscos, esgrogueïts, terrosos… Una experiència per a la vista. “Tots els colors del verd.”

    Coses d’aquesta calor, ja vos dic.

    bnavnt

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

IN MEMORIAN VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Creus que les víctimes de la Covid-19 deurien ser recordades d'alguna forma?

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics